(CONFER · Elena Magariños · 31/10/24) Al gener de 2024, un nou projecte obria les seves portes a Calella, Barcelona: el que havia estat un convent de la congregació de les Filles de Sant Josep passava a obrir les seves portes, tancades durant molts anys, a un grup de 12 dones que trobaven en ell una llar després de llargs períodes de no tenir un. Es convertia, així, en una oportunitat per a reconstruir les seves vides, un refugi que va molt més allà de l’allotjament. És, avui, una llar on la dignitat, el respecte i el suport humà són el pilar que sosté cada pas.
Coordinada per la germana Puri Rojo, de la congregació de les Filles de Sant Josep, Casa Avidi sorgeix com a resposta a la dura realitat de moltes dones que han perdut l’accés a un habitatge i que, a més, carreguen amb històries de solitud, desarrelament i lluita.
Un entorn segur
Per a Rojo, aquest projecte representa un raig d’esperança, un lloc on les dones poden, a poc a poc, tornar a sentir-se segures. “Nosaltres intentem que, quan passen la porta, sentin que tenen un lloc segur, però la idea és anar més enllà. Volem crear una veritable llar, on puguin fer vincles, escoltar-se i donar-se les unes a les altres. Moltes d’elles no sols porten amb si la càrrega del sensellarisme, sinó també la de la solitud. Així que el que busquem aquí és una veritable comunitat”, explica.
Casa Avidi es basa en l’autonomia i en la corresponsabilitat. Cada dona que arriba aquí no sols troba un sostre, sinó també la possibilitat de portar una vida activa en la que el respecte al seu temps i espai és fonamental.
Cadascuna és responsable dels seus quefers diaris: cuinar, netejar i organitzar la llar; mentre que les germanes i voluntàries ofereixen suport administratiu i social, ajuden amb tràmits i proporcionen formació en àrees com la informàtica i el desenvolupament personal. També organitzen activitats per a fomentar el vincle entre elles: “Els oferim des de tallers humans fins una cosa més lúdica, com a tardes de cinema, perquè tinguin l’oportunitat de conèixer-se i forjar llaços entre elles”, comenta Rojo.
El perfil de les residents reflecteix una realitat diversa i complexa. Dones de diferents edats i procedències, des d’espanyoles fins a llatines i ucraïneses, conviuen en aquesta casa. “Són dones de 45 anys d’ara endavant, algunes encara amb possibilitat de treballar, unes altres que, per l’edat o la seva situació, ja no poden”, explica Rojo. No obstant això, la convivència en Casa Avidi permet que cadascuna d’elles recuperi a poc a poc el seu sentit de pertinença, alguna cosa que, per als qui han estat en situació de carrer, és vital per a la seva recuperació emocional.
Intercongregacionalitat, la clau de l’èxit
No obstant això, aquest projecte no seria possible sense l’experiència de la intercongregacionalitat i la col·laboració de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, que amb el seu carisma hospitalari ha teixit un vincle de confiança amb les Filles de Sant Josep. Salvador Maneu, laic i director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, explica com aquest projecte es va construir a través de la col·laboració entre totes dues congregacions i diverses institucions. “Va ser l’atzar el que ens va portar a trobar-nos, però a partir d’aquí vam veure que teníem més coses en comú que diferències. Ens vam adonar que els nostres carismes es complementaven i, junts, podíem fer una cosa especial”, diu. “Casa Avidi ofereix instal·lacions de primera per a persones que també haurien de ser considerades de primera, encara que la societat moltes vegades no ho veu així”, assegura Maneu. Però, a més, està pensada per a ser un espai de transició, un punt de partida cap a una vida més autònoma.
La idea és que, en un període de dos a tres anys, les dones puguin construir l’estabilitat necessària per a emprendre els seus propis projectes de vida. Joan Carbó, germà de Sant Joan de Déu, explica que l’Orde, en col·laboració amb altres institucions religioses, ha après a treballar en xarxa per a oferir aquest tipus de solucions. “Hem vist que el treball en xarxa és necessari per a abordar problemes tan complexos com el sensellarisme. El nostre deure ètic és unir forces per a respondre a aquests problemes socials que afecten tantes persones”, comenta.
Nous vincles
Un dels desafiaments més profunds que enfronten moltes dones en arribar a Casa Avidi és la solitud. “No és només que hagin perdut la seva llar; moltes han perdut també les seves xarxes de suport”, diu Rojo. Al principi, ella mateixa confessa que estava ansiosa perquè les residents creessin un vincle entre elles, però es va adonar que el primer que necessitaven era temps per a relaxar-se i adaptar-se: “Quan van arribar, estaven cansades i espantades; venien amb por i desconfiança, que no és una altra cosa que un mecanisme de defensa”.
A través del temps i de les experiències compartides, les dones han començat a formar una veritable comunitat, a aprendre a confiar les unes en les altres. Ara, participen activament en la vida de Calella i proposen idees per als tallers i activitats de Casa Avidi. Aquest procés de sanació i reconexión amb els altres és el gran fruit d’aquest projecte inter.
