(A. Tarragona · Maria Lluïsa Maduell, Missionera de Jesús al Perú · 18/10/26) Salutacions des de l’Amazònia peruana, on estic vivint des de fa cinquanta-quatre anys. Se’m convida a parlar de la meva experiència missionera i, com podeu imaginar, tinc moltes coses per compartir i em resulta difícil explicar en poques paraules la vida de tants anys.
Per això he decidit compartir-vos el meu procés, els moments que he viscut i que han generat vida nova. La vida missionera té molt d’aventura: aventura d’amor, aventura humana. Sí, perquè fas un pas i ingresses a la missió, on trobes una cultura diferent, on les persones t’obren el seu cor, et comparteixen la seva riquesa, et deixen entrar a caminar amb ells.
Llavors sents la urgència de descalçar-te, respectar, acollir, obrir-te i dialogar. I és quan entens molt bé allò que Déu va dir a Moisès: «Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat» (Ex 3,5).
Per a alliberar la humanitat dels mals que pateix i esdevenir altres Crists als carrers «guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena» (Mt 4,23), evangelitzar ha estat sempre donar “bones notícies”. I per a donar una bona notícia, primer cal escoltar les males notícies que es viuen, conèixer la situació, posar-se al lloc de l’altre i commoure’s fins a les entranyes per a
parlar després, només després.
Aquest procés, a la meva vida, va ser llarg. Creiem que arribem a “evangelitzar” persones que no saben i necessiten la teva veritat. I quan arribem, trobem pobles que tenen molta riquesa humana perquè t’acullen, t’ofereixen de la seva pobresa, t’obren el cor i viuen en comunitat, de manera solidària s’ajuden, comparteixen entre ells.
I és llavors quan et veus obligat a canviar de “xip” i entendre que t’has de descalçar i escoltar amb el cor, aprenent primer dels seus valors, de les seves maneres de relacionar-se i de viure.
La vida missionera, doncs, s’inicia amb anys d’escolta i de silenci. Anys, temps, en els quals “beus” dels germans i, per dins, redescobreixes el Déu que et diu: «Estic en ells, troba’m i, des d’ells, anuncia el meu amor, la meva misericòrdia, el meu cor de pare i de mare per a tots.»
A poc a poc vas tornant a aprendre què significa la missió. I passant anys, descobreixes la felicitat d’haver estat fidel al Déu que es va encarnar, a Jesús, que es va fer un de tants.
Aquesta és la meva experiència, una experiència molt feliç. La situació sociopolítica i econòmica és dura i acompanyo els pobles, les persones, perquè puguin afrontar els reptes que tenen. I ho faig perquè amb ells comparteixo el meu pa i el somni d’una societat fraternal. Ells també la desitgen. I caminant junts, amb l’ajuda de l’Esperit i seguint les petjades de Jesús de Natzaret, ho aconseguirem! I aquesta evangelització la visc des de l’Església local amb la qual comparteixo fe, alegria i missió.
