(Secretaría General del Sínode · 08/09/26) Criteris compartits per al discerniment de nous instituts, un delegat per a la vida consagrada a cada diòcesi, acords que abastin formació, paritat de gènere, remuneracions i gestió patrimonial. I una Visita ad limina preparada amb tota l’Església local, viscuda com un «intercanvi de dons», en un diàleg «no unidireccional» i sotmesa a una avaluació independent.
La Secretaria General del Sínode publica avui l’Informe final del Grup d’Estudi n. 6 sobre La revisió, en perspectiva sinodal i missionera, dels documents sobre les relacions entre Bisbes, vida consagrada, agregacions eclesials i la segona part — sobre les Visites ad limina — de l’Informe final del Grup d’Estudi n.7 sobre alguns aspectes de la figura i del ministeri del Bisbe (en particular: els criteris de selecció dels candidats a l’episcopat, la funció judicial del Bisbe, la naturalesa i el desenvolupament de les visites ad limina apostolorum) en una perspectiva sinodal missionera. La primera part va ser publicada el passat 5 de maig.
El Papa Lleó XIV ha disposat que els Informes finals es facin públics per a compartir amb tot el Poble de Déu els fruits de la reflexió i del discerniment que s’han realitzat, concretant una de les característiques essencials de l’Església sinodal: la transparència i rendició de comptes (cf. Document final, n. 97). Els dos textos recopilen les propostes lliurades al Sant Pare en concloure els respectius treballs. No es tracta de decisions ja preses, sinó d’indicacions que els Dicasteris competents i la Secretaria General del Sínode convertiran en propostes operatives per a presentar-les al Sant Pare (cf. Nota de la Secretaria General del Sínode, 3 de març de 2026).
«Aquests dos Informes semblen parlar de coses diferents, però diuen el mateix: no hi ha missió sense una conversió de les relacions. Entre un bisbe i les comunitats religioses, entre un bisbe i la porció del poble de Déu que se li ha encomanat, entre una Església local, les Esglésies d’un mateix territori i el Bisbe de Roma, regeix el mateix principi: s’escolta, es rendeix comptes, s’intercanvien dons. Tots dos textos posen en el centre el que el Sínode ha anomenat la corresponsabilitat diferenciada», diu el Cardenal Mario Grech, Secretari General del Sínode.
L’Informe final del Grup d’Estudi n.6
L’Informe final del Grup d’Estudi n. 6 es va elaborar «per a oferir al Sant Pare una contribució pràctica» sobre la urgència de promoure una «conversió relacional» entre bisbes, vida consagrada i agregacions eclesials –associacions de fidels, moviments eclesials, noves comunitats. Es tracta de superar enfocaments funcionals o merament jeràrquics per a arribar a relacions basades en la confiança, l’escolta recíproca i el generós intercanvi de dons. Això comporta un esforç concret de transformació interior — de cor i actitud — i estructural — dels llenguatges, mètodes i espais de trobada.
El Grup, que es va reunir entre abril de 2024 i febrer de 2026, i es va organitzar en tres subgrups temàtics, va treballar a partir de l’escolta directa: qüestionaris i entrevistes a bisbes, persones consagrades i moderadors d’agregacions. Els resultats van ser comparats i reelaborats progressivament fins a aconseguir la síntesi final orientada a la pràctica.
Les propostes s’estructuren entorn de tres àmbits: les relacions entre bisbes i vida consagrada; la col·laboració entre conferències episcopals i conferències dels superiors majors; les relacions entre agregacions eclesials i Iglesias locals.
En el primer àmbit, el Grup proposa elaborar criteris teològic-jurídics de discerniment per a l’aprovació de nous instituts, societats de vida apostòlica i formes emergents; el nomenament, a cada diòcesi, d’un delegat o vicari per a la vida consagrada, amb trobades anuals entre bisbes, persones consagrades i conferències de superiors majors; un acompanyament sinodal durant les transicions més delicades per les que travessen molts instituts — el declivi de les vocacions, la supressió de comunitats, la destinació dels béns — a través de visites personalitzades, espais de diàleg i suport espiritual. L’Informe també demana acords obligatoris entre diòcesis i instituts — que regulin la missió, la formació, la paritat de gènere, les remuneracions i la gestió patrimonial — acompanyats per comitès de conciliació, dates límit i indicadors de rendició de comptes.
Quant a la col·laboració entre conferències episcopals i conferències dels superiors majors, l’Informe suggereix abans de res que les Visites ad limina es preparin de manera conjunta, perquè el diàleg amb la Seu Apostòlica reflecteixi tota la realitat eclesial d’un territori donat. També proposa espais de fraternitat, com a retirs i jubileus, i trobades anuals de les secretaries generals per a afavorir el coneixement recíproc; una formació conjunta — amb mòduls sobre la sinodalitat, la eclesiología i el lideratge — que es realitzi conjuntament en els seminaris, noviciats i centres de formació; iniciatives anuals multidisciplinàries al servei de les perifèries. A nivell de les estructures, l’Informe indica protocols clars sobre la col·laboració pastoral i els recursos disponibles, la presència de delegats religiosos en les conferències episcopals i la representació plena de les persones consagrades i dels laics en els organismes de presa de decisions.
