(Mercedaris · 04/09/26) El 3 de setembre encara romania viu el ressò de les celebracions del dia 31: la bullícia, els dos mil ciris encesos, les vuit misses i les flors que van engalanar el presbiteri. Però la família mercedària tornava a reunir-se per a viure una jornada especialment significativa: dos joves, Felipe Aguilar Bermúdez i Moisès Alexander Brandt Rojas, feien un nou pas en el seu camí vocacional. Felipe començava el noviciat i rebia l’hàbit de l’Orde; Moisès, al cap d’un any de noviciat, realitzava la seva primera professió religiosa.
La celebració va estar marcada per l’alegria, l’oració i l’acció de gràcies. A la llum de la Paraula -«Abans de formar-te en el ventre, et vaig triar» i «Romaneu en el meu amor»-, el pare Provincial, Fra Vicente Zamora, va convidar a tots dos a viure la seva vocació amb confiança, sense por i deixar-se acompanyar. A Felipe li va recordar que el noviciat és un temps per a aprendre, destriar i créixer en l’oració, la fraternitat i el coneixement de Crist, de la Mare de Déu de la Mercè i de sant Pere Nolasc. A Moisès li va animar a cuidar la pau que ha descobert durant aquest primer any i a viure els seus vots com un lliurament concret a Déu i al servei dels qui sofreixen.
Un dels moments centrals va arribar amb la imposició de l’hàbit a Felipe. Després d’expressar el seu desig d’experimentar la vida religiosa, va rebre la túnica i l’escapulari de mans de la comunitat, quedant confiat a l’acompanyament del seu mestre. Poc després, Moisès es va acostar a l’altar amb una resposta senzilla i rotunda: «Aquí estic, Senyor, tu m’has cridat». Davant la comunitat va prometre viure la castedat, la pobresa, l’obediència i el quart vot mercedari, comprometent la seva vida a imitació de Crist Redentor per a socórrer als captius i afligits. La signatura de la professió i les abraçades dels germans van expressar l’acolliment i l’alegria de tota la família mercedària.
L’Eucaristia es va convertir així en una veritable acció de gràcies per la vocació rebuda i per aquests dos camins que comencen i continuen. En finalitzar, Moisès va compartir el seu profund agraïment a Déu, als seus formadors, comunitats, companys i, de manera especial, a la seva família i a la seva terra natal, Veneçuela. Amb unes setanta persones presents, entre religiosos, religioses i laics, la jornada va concloure amb la benedicció solemne, el cant a la Mare de Déu de la Mercè i una trobada fraterna en el claustre.
Dos moments diferents d’un mateix camí van quedar units en una certesa: Déu crida, acompanya i demana cada dia una nova resposta d’amor.
