(Arq. Bcn · Òscar Bardají · 13/04/26) Enguany es compleixen 200 anys de la fundació, per part de Joaquima de Vedruna, de la Congregació de GG. Carmelites de la Caritat Vedruna. En quedar viuda, als 33 anys, Joaquima va voler atendre les necessitats que tenia al seu voltant, com ara els malalts desatesos, les persones més vulnerables o les noies a qui era negada la cultura. Així, crea la primera escola al Manso Escorial de Vic, on havia viscut amb els seus nou fills. La Maria Busquets és germana Vedruna i membre del Patronat de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, que agrupa les 39 escoles que comparteixen el projecte educatiu d’aquesta congregació.
Com es gesta el carisma de la congregació?
L’educació en el segle XIX tenia molt poc a veure amb l’escola d’avui. Joaquima de Vedruna era mare i això es nota ja des del començament en la manera com ella volia que les germanes ensenyessin: treball, constància, sempre amb tendresa, i acompanyament. És proverbial la seva frase «s’agafen més mosques amb una gota de mel que amb una bota de vinagre».
Com ha evolucionat l’escola Vedruna i quins trets diferencials té?
Des d’aquella petita «escola» a Vic, passant per escoles dirigides per germanes, ara a Catalunya s’ha creat la Fundació Vedruna Catalunya Educació amb una xarxa de 39 escoles i més de 21.000 alumnes. El punt de partida és molt similar a les altres escoles cristianes. Com a trets diferencials: un «estil de família», desig de donar resposta a la diversitat en tots els aspectes, i opció per la cultura religiosa oferta a tothom.
Com viviu aquest bicentenari?
Amb agraïment per tot allò que s’ha viscut des dels orígens, i amb mirada realista i esperançada de cara al futur. Les escoles, amb equips de professors identificats amb l’estil Vedruna i gràcies al
recolzament de la Fundació, treballen amb molta empenta. Continuem estant segures, com en l’època de Joaquima de Vedruna, que l’educació és bàsica per transformar la nostra societat i el món.
