(A. Tarragona · 22/02/26) La celebració d’aquest bicentenari ens possibilita reviure i fer present l’experiència de Joaquima de Vedruna, iniciada a Vic fa dos-cents anys i actualment feta projecte i missió en vint-i-quatre països de quatre continents; expansió que dona realitat a l’expressió de la Santa: «Sento que els meus braços s’allarguen.»
La vivència de Joaquima, humanament fonamentada en el seu entorn familiar de mare de família i espiritualment recolzada en la seva pregària i dedicació solidària a les necessitats properes,
van encaminar el seu objectiu d’entrega vocacional i motivar la creació d’una nova forma de vida religiosa —no conventual— dedicada a l’educació, al servei dels malalts i assistència als més
necessitats, tot reunint un grup de nou noies a la seva casa pairal de Vic, Casa Mas Escorial, bressol de la Congregació.
Avui, fidels a la seva proposta, al seu carisma de «posar remei a totes les necessitats», ho definim amb el lema: «Anunciar, cuidar i defensar la vida.» Ho fem des dels tres esperits que Joaquima desitjava: educar, curar i alliberar. Tres verbs que es relacionen fortament entre si i que expressen una manera única de vida i d’acompanyament. L’acompanyament sempre ha d’estar cimentat en la realització de cada persona, en la seva dignitat i en el seu bé integral: humà i espiritual.
La crisi vocacional de les últimes dècades ha propiciat una major interacció i participació amb altres organismes, associacions tant de caràcter religiós com civil o cultural i un compromís solidari en qualsevol causa a favor dels drets humans, la justícia i la integritat de la creació.
La forta i profunda inserció i col·laboració laïcal ens ha conduit a viure la missió com a repte i tasca compartida per laics i germanes amb un denominador comú: la Família Vedruna, formada per molts membres i diferents grups. El que ens identifica com a Família Carismàtica és més que una vinculació formal, institucional o jurídica. És l’experiència d’haver estat colpida per una trobada amb Jesús, el Bon Jesús de Joaquima, i el seu projecte viscut en clau Vedruna.
Aquest sentit de Família Carismàtica ens permet ampliar la nostra mirada, eixamplar el cor i somiar, juntament amb la humanitat, espais i llocs nous on es visqui la lògica evangèlica del do, de
la fraternitat-sororitat, de l’acollida en la diversitat, del respecte, de l’amor recíproc i del diàleg.
La intenció i desig fundacional, «amor a Déu i bé al proïsme», expressat per Joaquima de Vedruna davant del Bisbe de Vic fa dos-cents anys, continua viu i amb nova empenta, adaptada al nostre món canviant, a les necessitats socials de l’entorn, a la presència en perifèries i ambients vulnerables, sempre al reclam de Església per viure com a Família Vedruna en sinodalitat, fent present l’evangeli de Jesús als homes i dones del nostre moment històric.
Comunitat Vedruna de Tarragona
