(Dom. Presentació · Sor Gemma Morató · 08/11/25) El passat 8 de novembre, aprofitant l’estada de gna. Rosmery Castañeda a Barcelona durant uns dies, li demanem que ens oferís una conferència a partir de la seva experiència com a mare sinodal. Amb la sala plena de representants de diverses congregacions i algunes laiques, ens va delectar amb una ponència titulada «Dona, diaconia del Regne, a l’Església sinodal». Ens va acompanyar també el delegat de la vida consagrada de l’arxidiòcesi de Barcelona, P. Juanjo Moré habitar, sdb.
Amb un estil clar, pròxim i profundament viscut, la gna. Rosmery va explicar el paper de la dona a l’Església des d’una mirada evangèlica i sinodal. Va recordar la figura de Santa Caterina de Siena, gran dominica, dona apassionada i lliure, que no es va quedar asseguda plorant davant la realitat eclesial del seu temps —una Església on la dimensió masculina era molt més visible—, sinó que, inspirada per l’Esperit Sant, va alçar la veu i va denunciar amb valentia les injustícies. Va ser veu profètica enmig del seu context, una dona que va saber convidar i mobilitzar vers el canvi. La gna. Rosmery va evocar també a tantes dones al llarg dels segles, mogudes per la força de l’Esperit, que no es van resignar a romandre en silenci ni a esperar que només els “caps visibles” de l’Església expressessin les mocions de l’Esperit. Va recordar exemples de dones que, des de l’oració, l’acció pastoral o el compromís social, han estat presència transformadora i han mantingut viva la flama de la profecia i del servei.
Durant la seva intervenció, va insistir especialment en la necessitat de teixir vincles i relacions dins de l’Església, reconeixent que la sinodalitat no es construeix des d’estructures, sinó des de trobades fraternes i corresponsables. Amb gran claredat, va anar desgranant els diferents capítols del Document del Sínode, subratllant la importància d’escoltar, destriar i caminar junts, homes i dones, laics i consagrats, en una mateixa missió al servei del Regne.
La seva paraula va ser testimoniatge i crida, una invitació a continuar construint una Església més inclusiva, participativa i femenina, on la veu i el servei de les dones siguin reconeguts com a part essencial de la diaconía del Regne.
