(FD · Òscar Bardají · 24/12/23) La Fundació Viqui Molins, que ofereix acollida, acompanyament personal i atenció en les diverses necessitats que tenen les persones més vulnerables, es va constituir el proppassat mes de novembre. D’aquesta manera, la tasca que realitza des de fa molts anys aquesta religiosa teresiana tindrà la continuïtat garantida el dia que marxi a la casa del Pare. M. Victòria Molins assegura que la creació de la seva Fundació la deixa «tranquil·la», perquè així la feina que va iniciar sor Genoveva Masip, i que ella està mantenint, no es deixarà de fer.
Sor Genoveva Masip li va fer un encàrrec i l’està complint al peu de la lletra… Què li va transmetre?
Sí, quan ja estava molt malalta, uns dies abans de morir, em va preguntar: Viqui, tu seguiràs amb «els nostres»? S’entenia que parlava ja de la seva mort… Jo li vaig dir que sí, i ho vaig assumir com un testament. Sempre he interpretat aquest plural —«els nostres»— com unides a Jesús amb els seus preferits.
Per què la fa feliç estar al costat de les persones més vulnerables?
Això del retorn potser és el que no pots posar com a condició per a ser feliç. Jo acostumo a dir que aquesta tasca requereix fer un «màster en fracassos»…, que també són abundants entre i amb els vulnerables. La felicitat del dia a dia va per un altre camí, que té a veure amb les benaurances… S’intueix? El retorn, el que reps, és el que no es pot posar com a condició per a ser feliç.
La creació de la Fundació la deixa «tranquil·la»…
Així és i ho interpreto així. La gent que ajudi la Fundació Viqui Molins assegura la meva tasca amb «els nostres», com la va assegurar a sor Genoveva. La perspectiva d’anar més enllà de la beneficència, i tractar de procurar l’autonomia de les persones justifica ja des d’ara la seva creació. Diré com l’ancià bíblic: «Ja em puc morir feliç…».
