(Carmelites · 22/10/23)
Dia 15. LLEIDA – LISIEUX
Santa Teresa de Jesús ens va impulsar en el seu esperit “andariego”. De bon matí, Joan Vidal, des de Badalona, a les sis de matí, va sortir amb la furgoneta que portarà les relíquies de la santa de Lisieux.
Va fer camí fins a Lleida, a 2/4 de 8 ja hi era. Amb la Montse i l’Àngel van carregar tot el material a distribuir per les diferents comunitat de Catalunya amb el pas de les relíquies, i apa!, mans al volant el Joan i amb el cor ple d’entusiasme, va anar reduint quilòmetres, fins al 1121 a l’arribada a Lisieux.
Un viatge sense cap sobresalt. Osca, Jaca, la frontera francesa, Pau, Bordeus, Poitiers, Turs, Alençon i Lisieux. Conducció impecable d’en Joan, amb un mica d’exigència al motor de la furgoneta. Havíem de ser entre 7 i 8 del vespre a Lisieux per carregar el reliquiari. Tres aturades curtes per donar vida al nostre cos i al motor de la furgoneta. Total 11 hores de viatge. Perdó, una anècdota curiosa. Hem hagut de pagar tres peatges. El primer amb targeta, el segon en metàl·lic i el tercer l’haurem de pagar per Internet després d’una baralla amb la màquina, solucionada des del món més o menys virtual, donant -nos pas lliure amb el compromís de pagar els euros
demanats. Curiós, sí senyor.
I arribada a Lisieux. Directament a la basílica. Mme. Laetitia ens hi havia citat per confiar-nos el reliquiari. Puntual, a 2/4 de 8 del vespre, discreta i eficaç, ens ha consignat el reliquiari, ens ha il·luminat la basílica perquè poguessin pregar uns moments amb santa Teresina, ens ha acompanyat fins a l’Ermitage, hem recollit les claus de les nostres habitacions i, després de sortir a la ciutat per a prendre alguna cosa, hem tornat a les nostres habitacions a cruspir-nos un entrepà. Tot estava tancat. I tancats a les nostres cambres, es hem posat en braços de Morfeu, que demà toca refer el camí d’avui.
Dia 16. LISIEUX – BARCELONA
Amb quinze minuts de retard (l’Àngel no trobava les seves ulleres, maliciosament amagades entre els plecs del sobrellit), a 2/4 de 8 del matí, hem començat el camí de retorn. Alençon, Le Mans, Tours, Bruges, Clarmont, Montpeller, La Jonquera, Girona i Barcelona. Puntuals a 2/4 de 8 del vespre aparcàvem la furgoneta davant l’entrada principal del Santuari de la Mare de Déu del Carme. I a les 8, les relíquies entraven a l’església amb el cant del Magnificat. Presidia Mons. Joan Enric Vives, amb el P. Jesús i el P. Enric. Per raons d’agenda, el bisbe va haver de marxar després de rebre les relíquies de la Santa i fer unes breus reflexions sobre el missatge de Teresina. Com a homenatge a Teresina, la coral “Cor animae” va cantar quatre peces a veus de la litúrgia ortodoxa, certament íntimes i pacificadores. Després, la veneració de les relíquies. Molt bon començament de l’hostatge de Teresina a casa nostra. Descans.
Dia 17. BARCELONA – MATARÓ
A 2/4 de 10 es van obrir les portes del Santuari. I va ser constant el degoteig de fidels a l’església. El primer acte comunitari va ser a les 11 del matí amb 45 minuts de pregària centrada en la meditació de textos de la Santa y de la Paraula de Déu que va ser la seva font d’espiritualitat. Els cants van afegir un suplement de pau i serenor. La imatge de l’ocellet que manté fixa la mirada en el sol amagat per negres nuvolades suggeria fidelitat, confiança, amor sense condicions. El sol mai no deixarà de donar escalfor. Saber esperar que passin el fred, la pluja, les ventades parla de l’abandó més positiu en els braços del Pare.
Posteriorment, l’eucaristia de les 13 hores va aplegar un bon nombre de devots. La va presidir el P: Jesús i va concelebrar el P. Àngel. Lectures de la festa de la Santa, cants i homilia, tot parlava del missatge de Teresina. Abans d’acabar la missa, es va lliurar a la comunitat cristiana dels carmelites descalços de Barcelona una benedicció apostòlica del Papa Francesc per totes les monges i frares carmelites descalços, i per tots els fidels que en aquestes cases viuen l’espiritualitat Teresina.
A 2/4 de 4 de la tarda, vam acomiadar en família les relíquies a la porta del Santuari. I sense demora, van ser traslladades al monestir de les carmelites descalces de Mataró. L’acollida de Teresina va ser ben senzilla i en família. Les monges van portar el reliquiari amb la col·laboració d’en Joan fins a la capella i la van dipositar sobre una taula davant la gent. A 2/4 de 6 s’obrien les portes per fer una pregària i deixar un bon temps de silenci per a la veneració de les relíquies de Teresina, al costat del Santíssim. I a ¾ de 7, vespres i eucaristia. La capella plena. Es respirava tendresa de la bona, la tendresa del Pare. I per arrodonir la jornada, una hora amb Teresina. Un grupet de seglars i les monges es van acomiadar de Teresina: a reveure!
Dia 18. MATARÓ – TERRASSA – BADALONA
Encara veurem sortir el sol. A ¼ de 8 traiem de les carmelites descalces de Mataró el reliquiari i amb molta cura el col·loquem a la furgoneta. Comiat de les nostres bones germanes i autovia cap a les carmelites
descalces de Terrassa. Ai, ai! Accident a l’AP7, retencions, una mica de nerviosisme, però sortosament entrem al monestir amb només deu minuts de retard. Molt bona ajuda per transportar el reliquiari i eucaristia tot seguit. Mn. Miquel i el P. Marià, salesià, ens esperaven amb vestits de festa, blancs de dalt a baix. Un grup nombrós de fidels hi han participat. Silenciosa veneració de les relíquies. A migdia una hora de pregària davant de les relíquies. Primer el cant dels salms de l’hora menor i després, pregària personal.
A les quatre de la tarda un grup de 17 germanetes de Teresa de Calcuta i 18 seminaristes diocesans de Terrassa amb els seus formadors s’han aplegat al voltant del reliquiari.
