(Fra Eduard Rey, President de l’URC) Des de fa uns anys, els caputxins de Catalunya tenim la col·laboració d’alguns frares de l’India. Estant en el Capítol de la seva província, em va cridar l’atenció una sessió que es va dedicar a allò que ells en diuen appreciations, agraïments que diversos frares dirigeixen a altres frares pel que s’ha viscut durant el trienni i que es llegeixen públicament. És una llista llarga. De fet, he observat que a Índia això de l’appreciation es cuida molt. No hi ha festa en què no hi hagin diversos frares que preparen discursos recordant les bondats de l’homenatjat. No cal dir que el provincial es fa un tip d’appreciate al llarg del seu mandat, perquè entre tots aquests discursos no hi pot faltar mai el seu…
D’uns mesos ençà estic mirant d’introduir aquest costum. Som catalans, i expressar gaire els sentiments espontàniament ens sembla una mena de falta de pudor. Però bé, vencent la meva pròpia resistència, he anat fent appreciations en ocasió dels onomàstics dels frares. I m’ha cridat l’atenció el resultat. Els meus petits discursos, que sempre he sentit més aviat maldestres comparats amb els que fan a Índia, sovint han emocionat no sols el frare en qüestió, sinó altres de la comunitat, a vegades, per sorpresa meva, precisament els menys tendents a manifestar el que senten.
En aquest aniversari de l’URC, em passen per la ment molts religiosos a qui deuria un bon discurs d’appreciation. Frares de la meva província, però també altres religiosos i religioses que he tingut per referents, companys, amics o confidents, amb qui hem compartit preocupacions per persones o situacions. També m’agafa aquest aniversari acabant un mes en què, per diverses circumstàncies, he estat en el sepulcre de sants de diversos carismes: sant Joan de la Creu i santa Teresa de Jesús, sant Vicenç de Paül i santa Lluïsa de Marillac, sant Pere d’Alcàntara… No dic que no hàgim de fer els nostres exàmens de consciència, però custodiem tresors que bé valen una bona appreciation. Mirant, doncs, a aquest conjunt que som la vida religiosa a Catalunya, dono gràcies a Déu per poder formar-ne part i, des de les meves limitacions, haver-la pogut servir durant aquests quatre anys a través de l’URC.
