Com sorgeix el seu servei de formadora dels seminaristes?
Consisteix a ajudar com a germana en la formació dels meus germans, sobretot en la formació del cor. Vaig estudiar Filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma i, de manera molt espontània, els companys em van agafar confiança. Al començament, els rectors i els formadors s’ho miraven amb una mica de sospita i estranyesa, però després d’un temps van perdre la por i van veure que potser podia aportar-los alguna cosa com a dona. Va ser aleshores que vaig començar a fer conferències i cursos, i la veritat és que ha esdevingut una vocació dins de la vocació. Actualment col·laboro amb un equip de formadors d’un Seminari de Roma. També he col·laborat en la formació del Patriarcat de Venècia, he predicat exercicis als seminaristes, un recés de Quaresma als sacerdots i he col·laborat en la formació dels sacerdots diocesans de Monterrey, Medellín, Civitavecchia.
Quina és la seva aportació pròpia, com a filòsofa i dona, en la formació dels seminaristes?
Simplement, pel fet de ser dona, aporto una perspectiva diferent. Homes i dones sols som incomplets; ens necessitem recíprocament. I precisament hi ha aspectes de la pròpia identitat que només floreixen en la trobada amb l’altre. M’he adonat que la meva presència és fonamental en els seminaristes per guarir algunes ferides en la seva relació envers la dona. Poden tenir ferides a causa de mares molt absorbents o absents; per experiències afectives i sexuals no digerides abans d’entrar al Seminari. El fet que una dona els acompanyi a guarir, purificar i ordenar totes aquestes relacions els treu pors i bloquejos. I és fonamental que sigui una dona qui ho faci.
