(Germanes Oblates · 02/02/22) Avui, Dia de la Vida Consagrada, complim 152 anys! Les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor commemorem el 152è aniversari de la fundació del nostre Institut de Vida Consagrada, aquest moment en què Mare Antonia de Oviedo, a la Festa de la Presentació del Senyor, pren l’hàbit d’Oblata del Santíssim Redemptor, donant inici a la Congregació.
2 de febrer de 1870 va ser la data exacta de la institució, segons les cròniques històriques. “L’Institut d’Oblates del Santíssim Redemptor ha estat fundat perquè les religioses que el componen treballin acollint i instruint [a les noies], obrint per a això asils gratuïts on les hi rep sense cap restricció”.
Abraçant el gran testimoniatge dels fundadors, el viuen avui en primera persona les germanes Dilia López i Josefina Abad. La vocació Oblata viscuda “des de l’esperança, el lliurament a aquesta missió en aquesta realitat”, així ho descriu Dilia des de la comunitat de Medellín (Colòmbia).
La religiosa colombiana atén les dones que arriben al Centre de Formació i Capacitació “La Esperanza”, en situació de prostitució i trata amb finalitats d’explotació sexual de nacionalitat colombiana i migrants, principalment arribades de Veneçuela, exposades al tràfic i violència de gènere.
Una vocació “amb goig” és fonamental també per a la germana espanyola Josefina Abad, oblata des de fa 37 anys i membre de la comunitat de Lisboa des de novembre de 2019. “Viu sentint-me agraïda a Jesús, perquè Ell va ser qui em va escollir i em continua cridant a formar part d’aquesta Congregació d’Oblates del Santíssim Redemptor. Així que la meva decisió i resposta continua sent: ‘Si, Senyor jo vull seguir-te…’”.
El projecte de Lisboa-CAOMIO, és un centre de dia, on s’ofereix suport i acompanyament a dones en context de prostitució. En aquest projecte s’implica i participa la comunitat de Josefina, juntament amb ella integrada per dues oblates, i set treballadors contractats.
A primera vista, pot semblar que la labor duta a terme per Dilia a Medellín o Josefina a Lisboa es basa en la gestió, coordinació i el suport als projectes, però és molt més que això.
“La meva missió com a Oblata la realitzo des d’un esperit d’Oblació i lliurament, des de l’acolliment, l’escolta i la misericòrdia, des de la possibilitat que hi ha en cada dona, de canviar el seu estil de vida i alguns patrons dels seus comportaments, que han de veure amb el fet de sentir-se respectades, valorades i volgudes”, assegura la germana colombiana.
Això ho plasma a les seves tasques diàries: Coordinant les activitats, participant en reunions, trobades i activitats amb altres institucions privades i del govern, acompanyant el treball de camp en les visites a la zona de prostitució tant del carrer com de bars, cantines i hotels, com les visites a les seves residències…
També -i potser el primordial- acompanyant el procés formatiu integral que s’emporta amb les dones, des que arriben al centre, on segueixen un procés de formació tècnica professional, les pràctiques en les empreses, les petites emprenedories que inicien, la vinculació d’algunes en un treball formal. “Dins d’aquest procés trobem deserció, estats depressius i ansiosos, dificultat en el maneig adequat en les relacions interpersonals, addiccions, falta de sentit de vida, baixa autoestima, falta de claredat en el seu projecte de vida, dificultat en el control impulsos i treball en equip, entre altres.
Tot l’anterior, potser a causa de les seves històries de vida travessades pel dolor i el sofriment on no ha tingut lloc l’escolta empàtica i el valor del Ser persona… la qual cosa els pot facilitar la possibilitat de sanar i veure un nou horitzó amb matisos diferents que podria en la vida cobrar un altre sentit”, explica Dilia.
De manera paral·lela, Josefina desenvolupa la seva tasca de missió en tres espais concrets: Treball de carrer, donant a conèixer els recursos a les dones en aquests contextos (en horaris de matí, tardes o nits), atenció a les dones que arriben al centre des de l’acolliment i suport administratiu a la treballadora social del centre.
L’oblata, instal·lada a Lisboa, assegura que el seu acompanyament a les dones “no és des d’una intervenció tan professional i directa, sinó des d’un espai més relacional i quotidià”. Josefina relata que aquests dos anys està vivint una experiència diferent i li agrada tenir aquest contacte directe amb les dones: “comparteixo les seves històries de vida, però des d’un segon pla, la qual cosa em suposa un aprenentatge nou, ric i divers”.
