(Llorenç Puig) Aquesta quaresma serà ben especial. La fem en el marc d’una paraula que ens sonava a llunyana o distant en el temps: en el marc d’una guerra a Europa.
Malauradament hem viscut diverses guerres, terriblement cruentes, a Europa i els seus voltants: l’antiga Iugoslàvia, Síria, Líban, i ara Ucraïna.
Algunes, com les de Síria i les del Líban, ens semblaven llunyanes perquè pertanyien a llocs d’una altra cultura, un altre continent. Altres, com les de l‘ex-Iugoslàvia, queden ja remotes en el temps: parlem dels anys 90…
Ara ens toca veure més a prop, a Europa mateix, i en aquest moment concret, una nova guerra. Una guerra fraticida, una invasió injustificada i amb tot envoltat de mentides.
Segurament amb les informacions i les imatges que ens arriben ens surten sentiments d’animadversió contra la bogeria deshumanitzada dels que l’han iniciat.
Però potser avui, que comencem la Quaresma, ens podem preguntar què fa que el nostre món sigui tan violent, que deixa ferides que continuen sagnant tants anys, com a tants paisos que podem recordar avui que han patit i pateixen la violència.
Potser avui, que comencem aquest temps de conversió, podem sentir el mateix que deia Jesús tot plorant davant una Jerusalem tancada en si mateixa: “Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut!”
Tant de bo el “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli” que sentim en començar la Quaresma ens impulsi a iniciar aquestes setmanes un procés de conversió per sembrar llavors de pau al nostre voltant, de justícia i de veritat.
Tant de bo el Príncep de la Pau il·lumini aquests temps foscos, a través de tants cors que es disposen a iniciar un camí de conversió. El nostre món necessita llum, necessita pau. Què hi puc aportar jo?
