(Full dominical Església Barcelona · Òscar Bardají i Martín · 13/06/21) Les Germanes Cooperadores Parroquials de Crist Rei (CPCR) són una congregació religiosa de vida apostòlica que va ser fundada l’any 1943 a Cha–beuil (Drôme, França) pel P. Francesc de P. Vallet, SJ. Des del 1972 són presents a Catalunya, concretament a Caldes de Montbui, on tres religioses treballen en l’evangelització d’homes adults. Periòdicament ofereixen recessos i els Exercicis Espirituals de Sant Ignasi. La Gna. M. Lourdes López és la responsable de l’administració, la gestió i el manteniment de la casa de Caldes de Montbui.
Per què són necessaris els recessos com els que proposeu?
Perquè són dies de distanciament de la realitat que ens absorbeix en la quotidianitat, i va diluint les nostres vides enfocant-les cap a derives on no sempre les per–sones hi voldríem anar. Són experiències de solitud, de reflexió sobre el sentit del que vivim, però sobretot són dies per exposar-se a un Amor únic, excepcional i incondicional: el de Crist, que ens renova i ens salva de les nostres estretors i esclavatges.
Arran de la pandèmia, heu constatat la necessitat d’estar més oberts a l’esperança?
A l’estrès en el qual ja es vivia abans de la pandèmia s’han afegit inseguretats i moltes pors suplementàries. La gent no sap què pensar, com encarar el futur i, davant d’aquest horitzó incert, necessita trobar una sortida cap amunt, cap al transcendent, que li torni el sentit de la vida, la vocació a l’amor que estem cridats a viure en qualsevol circumstància i que ens ajuda a superar les barreres de la por i la injustícia.
Quins signes es manifesten en les persones que hi participen?
La gent arriba a la casa amb cansament, estrès…, i aquí ens diuen que respiren pau i una serenitat difícil de trobar avui. Ens interpel·la molt constatar com, en marxar, les seves circumstàncies no canvien però l’esperança i l’amor trobats els donen un impuls renovat per encarar la vi-da amb sentit, amb serenor i alegria.
