Estimades germanes, estimats germans, Pau i B\u00e9!<\/p>\n
Un pensamiento de\u00a0 Mn. Josep Maria Ballar\u00edn para empezar<\/em><\/strong><\/p>\n Suposo que molts de vosaltres recordareu Mn. Josep Maria Ballar\u00edn. L\u2019any que ve es celebrar\u00e0 el centenari del seu naixement. Va ser una figura molt popular, sobretot per haver col\u00b7laborat a TV3 i per la novel\u00b7la \u201cMoss\u00e8n Tronxo\u201d. L\u2019any 1986 Mn. Ballar\u00edn va publicar un llibre que no va ser tan conegut, per\u00f2 que ell deia que estimava especialment: \u201cPar\u00e0bola dels Retorns\u201d. Recorre tot aquest llibre una visi\u00f3 de la hist\u00f2ria dividida en \u201csorolls\u201d i \u201csilencis\u201d. Mn. Ballar\u00edn diu que els qui deien que \u201cper on passava Atila no tornava a cr\u00e9ixer l\u2019herba\u201d no coneixien els pagesos. Atila representa els sorolls de la hist\u00f2ria, el que surt als llibres, i que sovint \u00e9s destructiu. Els pagesos representen els silencis, el treball del dia a dia, all\u00f2 que no surt als llibres per\u00f2 que construeix la hist\u00f2ria de deb\u00f2, fins i tot despr\u00e9s del pas d\u2019Atila. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest exemple, Mn. Ballar\u00edn desenvolupa la idea que paraula i silenci s\u2019han de complementar per ser positius. A ell li preocupava que el m\u00f3n modern est\u00e0 matant els silencis, i convertint aix\u00ed les paraules aut\u00e8ntiques en pur soroll. Amb el seu estil sorneguer, arriba a dir: \u201cA mi no em preocupa que vinguem del mico, el que em preocupa \u00e9s que potser hi anem. Potser els micos s\u00f3n homes que un dia van perdre el silenci\u201d.<\/p>\n La URC: cuarenta a\u00f1os de encuento, comuni\u00f3n y formaci\u00f3n<\/em><\/strong><\/p>\n El record d\u2019aquesta idea de Mn. Ballar\u00edn em va venir al cap d\u2019entrada el dia que vam celebrar el n\u00famero 500 de l\u2019Horeb. Va ser un acte senzill i for\u00e7a concorregut a la llibreria Claret, on vam poder sentir paraules molt interessants. Per\u00f2 la \u201cparaula\u201d, tant de l\u2019Horeb com d\u2019aquella celebraci\u00f3, no seria possible sense el \u201csilenci\u201d corresponent, el treball del nostre secretari, el germ\u00e0 Llu\u00eds, cada setmana, aplegant els materials per composar-lo. Personalment, no dic mai \u201cavui \u00e9s dijous, sortir\u00e0 l\u2019Horeb\u201d, sin\u00f3 \u201cavui ha arribat l\u2019Horeb, senyal que \u00e9s dijous\u201d, tan puntual \u00e9s cada setmana.<\/p>\n El mateix es podria dir del quarant\u00e8 aniversari de la URC, que ens disposem a celebrar amb el F\u00f2rum de la Vida Religiosa, en l\u2019escaien\u00e7a tamb\u00e9 del vint-i-cinqu\u00e8 aniversari del Congr\u00e9s de la Vida Religiosa. En aquests meus primers mesos com a president de la URC, m\u2019adono que all\u00f2 m\u00e9s important s\u00f3n els h\u00e0bits creats de comunicar-nos, d\u2019entendre\u2019ns, les complicitats que s\u2019han teixit. El primer i principal sentit de la nostra assemblea \u00e9s justament aquest, el senzill fet de trobar-nos. L\u2019URC, amb els seus complements la RAP (que va comen\u00e7ar a mitjans dels anys seixanta) i el Grup Anawim, fan que, davant de qualsevol dificultat que ens afecta a tots, o a un grup, la comunicaci\u00f3 sigui immediatament flu\u00efda i l\u2019encontre espontani. N\u2019he fet l\u2019experi\u00e8ncia. Celebrem, doncs, la comuni\u00f3 descoberta, cuidada i transmesa durant aquests quaranta anys. Si farem una mica de \u201csoroll\u201d aquest any, \u00e9s per celebrar el \u201csilenci\u201d d\u2019aquesta din\u00e0mica constant.<\/p>\n Dintre de la URC, un apartat especial mereix el CEVRE i les propostes de formaci\u00f3. Fa pocs dies vaig trobar-me amb els participants del curs de novicis per inaugurar el curs. Es tracta d\u2019un grup intercontinental, molt interessant, que passen per Catalunya per fer aquesta etapa de la formaci\u00f3. Alguns \u00e9s possible que s\u2019hi quedin per m\u00e9s anys, potser per tota la vida, ja que pertanyen a congregacions amb una pres\u00e8ncia molt arrelada entre nosaltres. El CEVRE els ofereix un complement ben ideat i un espai de trobada, necessari sobretot perqu\u00e8 els noviciats d\u2019avui s\u00f3n grups petits, algunes nov\u00edcies fins i tot fan estan soles en aquesta etapa. Un detall que vaig trobar interessant en la trobada va ser comprovar que l\u2019edat en qu\u00e8 arriben les vocacions augmenta tamb\u00e9 a Am\u00e8rica Llatina o a l\u2019\u00c0frica. A l\u2019oferta de formaci\u00f3 per als novicis cal sumar-hi les trobades de formaci\u00f3 permanent i trobades com el f\u00f2rum de q\u00fcestions econ\u00f2miques, i altres que segurament em deixo.<\/p>\n Entorno a la protecci\u00f3n de los menores <\/em><\/strong><\/p>\n En aquests mesos de president de la URC, potser el tema m\u00e9s candent que hem tingut sobre la taula ha estat el de la protecci\u00f3 dels menors. La constituci\u00f3 d\u2019una comissi\u00f3 a la sindicatura de greuges de Catalunya i els contactes amb un grup de treball de la UOC que s\u2019ocupa de la percepci\u00f3 del problema en el si de la instituci\u00f3 (part d\u2019un estudi m\u00e9s ample on intervenen tamb\u00e9 la UB i la UPV treballant amb v\u00edctimes) han motivat diverses trobades informals dels qui han rebut cartes dels uns o dels altres. En aquest sentit, agrairem que si alg\u00fa n\u2019ha rebudes i no s\u2019ha posat en contacte amb nosaltres ho faci, perqu\u00e8 el puguem informar de les converses que hem mantingut.<\/p>\n Aquests casos susciten sempre un gran ress\u00f2 en els mitjans, un \u201csoroll\u201d sovint amb un tracte molt desigual segons si el cas afecta l\u2019Esgl\u00e9sia o no, per\u00f2 que no ens hauria d\u2019impedir discernir el que t\u00e9 de \u201cparaula\u201d de den\u00fancia d\u2019uns \u201csilencis\u201d, en aquest cas gens sans, que possiblement ara ja queden enrere, per\u00f2 que han marcat les nostres institucions durant massa temps. El que m\u00e9s impressiona \u00e9s que els seguidors de Jesucrist, el gran cr\u00edtic de les aparences que difereixen de les actituds reals (a l\u2019evangeli d\u2019avui mateix ho trob\u00e0vem amb un gran vigor), haguem pogut fer passar la nostra bona fama per davant de la protecci\u00f3 dels qui ens havien estat encomanats i que van ser ferits en la seva dignitat de persones i tamb\u00e9 en el nivell profund de la seva vida espiritual i de fe.<\/p>\n Silenciosament, per\u00f2, els temps han canviat, i fora dels focus medi\u00e0tics, que dif\u00edcilment enfoquen cap a all\u00f2 que \u00e9s bo, les nostres institucions han fet tot un treball de manera que avui la protecci\u00f3 de la inf\u00e0ncia i la disposici\u00f3 a admetre els propis pecats conformen ja una nova mentalitat. Tamb\u00e9 des de l\u2019URC hem treballat aquest tema en diverses trobades, l\u2019\u00faltima d\u2019elles el curs passat. No es tracta nom\u00e9s d\u2019adaptar-se a les circumst\u00e0ncies canviants, sin\u00f3 d\u2019una din\u00e0mica de conversi\u00f3, de retorn a les fonts de l\u2019evangeli, de fer-nos m\u00e9s conscients que, en tota ocasi\u00f3, som cridats a ser un mirall on es reflexa el Senyor Jes\u00fas, un reflex que les nostres actituds poden desfigurar grav\u00edssimament.<\/p>\n Refugiados e inmigrantes, un reto para Europa<\/em><\/strong><\/p>\n Com a president de la URC, vaig rebre la invitaci\u00f3 a assistir al lliurament de la Medalla d\u2019Honor del Parlament al Sr. \u00d3scar Camps, de Proactiva Open Arms, i la Sra. Carola Rackete, de Sea Watch. Tamb\u00e9 all\u00e0 aquesta distinci\u00f3 entre \u201csorolls\u201d i \u201csilencis\u201d es va fer present, quan els guardonats van recordar al Parlament que donar medalles est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 el que cal \u00e9s implicaci\u00f3 real de les administracions en aquesta trag\u00e8dia que s\u2019est\u00e0 vivint al Mediterrani. Quin goig que feien tots aquells voluntaris, nois i noies joves, amb les samarretes d\u2019Open Arms, al Parlament! En l\u2019acolliment de refugiats i immigrants els religiosos hi hem estat i hi som, en iniciatives pr\u00f2pies o col\u00b7laborant amb altres, i cal que ens examinem constantment sobre com hi podem ser encara m\u00e9s. Europa es juga la seva qualitat humana en gran mesura en la generositat o la mesquinesa que mostrem amb els qui fugen de guerres, fams i altres adversitats i se\u2019ns acosten atrets pel benestar que nosaltres fru\u00efm, i del qual ens mostrarem indignes si no el sabem compartir.<\/p>\n Els religiosos estem tamb\u00e9 en molts dels pa\u00efsos d\u2019origen, mirant de fer realitat aquell desenvolupament integral que promou tots els homes i tot l\u2019home, com deia sant Pau VI, procurant crear les condicions perqu\u00e8 menys persones hagin d\u2019abandonar les seves arrels i posar en perill la vida per trobar un futur m\u00e9s esperan\u00e7ador. D\u2019entre aquests religiosos missioners, el Sant Pare n\u2019ha escollit un de catal\u00e0 ben recentment com a cardenal, el salesi\u00e0 Crist\u00f3bal L\u00f3pez, arquebisbe de Rabat, que ha repartit la vida entre Catalunya, Am\u00e8rica Llatina i el Marroc. Altra vegada un gest eloq\u00fcent ens posa al davant l\u2019exemple de silenci del treball en el que el Papa anomena les perif\u00e8ries d\u2019aquest m\u00f3n.<\/p>\n Impresiones personales despu\u00e9s de la sentencia del \u201cjuicio del proceso\u201d<\/em><\/strong><\/p>\n D\u2019una manera molt personal, voldria compartir algunes reflexions tamb\u00e9 sobre el que estem vivint aquests dies. Els qui, d\u2019una manera o altra, vam participar o contribuir a la celebraci\u00f3 del Refer\u00e8ndum de l\u20191 d\u2019octubre de 2017, ho vam fer amb la convicci\u00f3 d\u2019estar participant en un acte pac\u00edfic d\u2019afirmaci\u00f3 de la dignitat del nostre poble. A mesura que corrien les imatges de la policia entrant als col\u00b7legis, vam passar por, alguns potser per primera vegada, ja que hem crescut en un m\u00f3n for\u00e7a protegit. Ens vam sentir v\u00edctimes d\u2019una agressi\u00f3 injustificada, rere la qual vam llegir-hi una voluntat de sotmetre i d\u2019humiliar.<\/p>\n El despr\u00e9s del Refer\u00e8ndum va ser m\u00e9s desconcertant, si m\u00e9s no per a mi. Mai no he ent\u00e8s quin va ser el significat \u00faltim d\u2019una declaraci\u00f3 d\u2019independ\u00e8ncia que va donar com a resultat m\u00e9s immediat la suspensi\u00f3 de l\u2019autonomia. Per\u00f2 \u00e9s evident que tots els qui, d\u2019una manera o altra, vam participar o contribuir a la celebraci\u00f3 del Refer\u00e8ndum, durant el judici al Tribunal Suprem poc o molt ens hem sentit asseguts al banc dels acusats, hem sentit en pr\u00f2pia carn la condemna i ens fereix que en el relat que s\u2019ha constru\u00eft h\u00e0gim passat a ser nosaltres els violents.<\/p>\n Dit aix\u00f2, per\u00f2, us dir\u00e9 que he volgut llegir la sent\u00e8ncia directament. Ho he fet pressuposant que els qui l\u2019han escrita s\u00f3n gent de consci\u00e8ncia recta que volien complir el seu deure honestament. Ho he llegit des de la convicci\u00f3 que no ens podem passar la vida escoltant-nos nom\u00e9s a nosaltres mateixos, i sense passar per alt que tampoc no han satisfet els qui demanaven m\u00e9s duresa, criticant fins i tot ara per massa tova la condemna des de diaris importants de Madrid.<\/p>\n Evidentment una sent\u00e8ncia no \u00e9s pr\u00f2piament un exercici de di\u00e0leg, ja que per la seva pr\u00f2pia naturalesa no admet resposta. Per\u00f2 en t\u00e9 elements importants. Ja voldria veure en molts pol\u00edtics, i ja no diguem periodistes i tertulians, la capacitat d\u2019escoltar les raons de l\u2019altre i de respondre-hi d\u2019una manera argumentada que hi ha en aquest llargu\u00edssim escrit. El que diu sobre conceptes com \u201cviol\u00e8ncia\u201d, \u201clegitimitat\u201d o \u201cdesobedi\u00e8ncia civil\u201d mereix ser llegit i reflexionat, i potser ens ajudaria a fer una autocr\u00edtica que tamb\u00e9 ens conv\u00e9 i que el \u201csoroll\u201d de les emocions, tan desfermades aquests dies, fa gaireb\u00e9 impossible. De fet, mentre escric aquestes ratlles, una barricada crema davant del convent i un helic\u00f2pter ens sobrevola.<\/p>\n La profec\u00eda de un silencio capaz de escuchar<\/em><\/strong><\/p>\n Comen\u00e7o a pensar que, enmig de tant de soroll, enmig de tantes persones d\u2019una i altra banda disposades a escoltar nom\u00e9s els qui pensen com elles i alimenten els propis ressentiments, el que \u00e9s prof\u00e8tic de deb\u00f2 \u00e9s el silenci, no qualsevol silenci, sin\u00f3 el que intenta escoltar l\u2019altre, especialment el qui no est\u00e0 d\u2019acord amb les pr\u00f2pies postures, i mira de posar-se en la seva pell. En un m\u00f3n on les xarxes socials ens poden portar a la fantasia de creure\u2019ns tots periodistes, no en el noble sentit de treballadors de la paraula i la informaci\u00f3, sin\u00f3 en el de creadors de soroll per a la pr\u00f2pia claca, un silenci capa\u00e7 d\u2019escoltar l\u2019altre amb respecte i empatia, fins i tot el qui espont\u00e0niament potser tindr\u00edem per enemic, potser \u00e9s la profecia que el m\u00f3n necessita.<\/p>\n Aquesta \u00e9s la lectura que faig tamb\u00e9 del comunicat que ha fet p\u00fablica la Confer\u00e8ncia Episcopal Tarraconense. No en comentar\u00e9 el contingut, que \u00e9s accessible i us recomano que llegiu si no ho heu fet. Voldria destacar m\u00e9s aviat el treball que imagino que t\u00e9 al darrere. No \u00e9s dif\u00edcil deduir que entre els bisbes amb seu a Catalunya hi ha sensibilitats ben diferents pel que fa a aquest tema. Doncs b\u00e9, han sabut buscar una paraula de consens, que possiblement no expressa al cent per cent el que pensa o sent cap d\u2019ells, en una actitud d\u2019escolta m\u00fatua i d\u2019atenci\u00f3 compartida a les sensibilitats contraposades que hi ha entre els ciutadans i entre els propis fidels de l\u2019Esgl\u00e9sia. Penso que aquest \u201csilenci\u00f3s\u201d exercici d\u2019escolta, de di\u00e0leg i de saber cedir uns i altres, impl\u00edcit en el comunicat, \u00e9s ja en ell mateix un magisteri, i ens d\u00f3na l\u2019exemple d\u2019una \u201cparaula\u201d que no busca simplement fer \u201csoroll\u201d.<\/p>\n Silenciosament, en aquests anys de democr\u00e0cia s\u2019ha fet un gran treball. Els fills i nets dels antics immigrants, fins els qui viuen en barris on gaireb\u00e9 nom\u00e9s es parla en castell\u00e0, han apr\u00e8s el catal\u00e0, l\u2019entenen, el parlen i l\u2019estimen, conservant sovint, alhora, la identitat de l\u2019origen dels seus avantpassats. Trenta anys enrere no s\u00e9 si ens ho haur\u00edem cregut. En aquest treball d\u2019integraci\u00f3 hi han intervingut molts agents. Tamb\u00e9 nosaltres, la vida religiosa, hi hem estat i hi som encara, a molts nivells. Com em fa patir que l\u2019actual exc\u00e9s de soroll no pugui fer malb\u00e9 tant de treball silenci\u00f3s que b\u00e9 mereixeria de ser cuidat i celebrat!<\/p>\n Conclusi\u00f3n<\/em><\/strong><\/p>\n Germans, possiblement ja he parlat massa, i ara no s\u00e9 com acabar. Estaria b\u00e9 fer refer\u00e8ncia a altres coses que s\u2019han viscut en aquests mesos. He fet aqu\u00ed una tria personal, espero que ning\u00fa no se\u2019n senti excl\u00f2s. No em sento preparat, per exemple, per oferir una reflexi\u00f3 pr\u00f2pia sobre el tema de l\u2019escola concertada i el seu futur, que ens preocupa, i amb ra\u00f3. Que la nostra assemblea d\u2019avui ens ajudi a trobar camins per sortir del soroll i entrar en la paraula que genera vida i el silenci que fa cr\u00e9ixer aquesta vida i la consolida.<\/p>\n Fra Eduard Rey, caputx\u00ed<\/p>\n President de la URC<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Estimades germanes, estimats germans, Pau i B\u00e9! Un pensamiento de\u00a0 Mn. Josep Maria Ballar\u00edn para empezar Suposo que molts de vosaltres recordareu Mn. Josep Maria Ballar\u00edn. L\u2019any que ve es celebrar\u00e0 el centenari del seu naixement. Va ser una figura molt popular, sobretot per haver col\u00b7laborat a TV3 i per la novel\u00b7la \u201cMoss\u00e8n Tronxo\u201d. L\u2019any…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5288,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_members_access_role":[],"_members_access_error":""},"categories":[574],"tags":[2308,1146,1059],"class_list":["post-6512","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticias","tag-asamblea-general","tag-eduard-rey-es","tag-urc-es","category-574","description-off"],"yoast_head":"\n