{"id":26352,"date":"2021-01-29T12:57:41","date_gmt":"2021-01-29T10:57:41","guid":{"rendered":"http:\/\/urc.cat\/els-bisbes-parlen-de-la-jornada-mundial-de-la-vida-consagrada\/"},"modified":"2021-01-29T13:24:19","modified_gmt":"2021-01-29T11:24:19","slug":"els-bisbes-parlen-de-la-jornada-mundial-de-la-vida-consagrada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/urc.cat\/es\/els-bisbes-parlen-de-la-jornada-mundial-de-la-vida-consagrada\/","title":{"rendered":"Els bisbes parlen de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada"},"content":{"rendered":"

(<\/em>Conferencia Episcopal Tarraconense)<\/em><\/span><\/a><\/p>\n

Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya<\/strong><\/p>\n

El dia 2 de febrer, coincidint amb la festa de la presentaci\u00f3 del Senyor al Temple, coneguda popularment com la festa de la Candelera, se celebra la Jornada Mundial de la Vida Consagrada<\/span><\/a>, amb el lema \u201cLa vida consagrada, par\u00e0bola de fraternitat en un m\u00f3n ferit\u201d. \u00c9s la diada en qu\u00e8 l\u2019Esgl\u00e9sia fa mem\u00f2ria del dia que Jes\u00fas, per mitj\u00e0 de Maria i de Josep, presentat al Temple de Jerusalem, va sotmetre la seva vida al Pare. De la mateixa manera, els consagrats i consagrades en aquell dia volen renovar l\u2019ofrena d\u2019ells mateixos a D\u00e9u per a la salvaci\u00f3 del m\u00f3n. En la presentaci\u00f3 de Jes\u00fas al temple, s\u00f3n els ancians Sime\u00f3 i Anna els qui acullen i reconeixen Jes\u00fas, Fill de D\u00e9u. Ells dos s\u00f3n, precisament, els patrons del moviment cristi\u00e0 Vida Creixent, que aplega gent gran per cr\u00e9ixer en la fe, fomentar l\u2019amistat i ser membres actius de l\u2019Esgl\u00e9sia i de la societat.<\/p>\n

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, aix\u00ed com de Vida Creixent, del 25\u00e8 aniversari del Concili Provincial Tarraconense, del 50\u00e8 aniversari de l\u2019ordenaci\u00f3 episcopal de Mons. Joan Mart\u00ed i Alanis i d\u2019un llibre sobre Mons. Jaume Traserra, bisbe em\u00e8rit de Solsona traspassat fa dos anys.<\/p>\n

Cinc de les cartes dominicals parlen de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. El cardenal Joan Josep Omella<\/strong>, diu que \u201cels batejats, i de manera particular els consagrats, som convidats a ser creadors de fraternitat\u201d i recorda que \u201cun dels cinc eixos del Pla Pastoral de la nostra arxidi\u00f2cesi \u00e9s viure la fraternitat\u201d. Afirma que \u201cen aquesta proposta d\u2019Esgl\u00e9sia en sortida, la vida consagrada t\u00e9 un rol preeminent en tant que escola i model de fraternitat\u201d. Vol agrair p\u00fablicament \u201cl\u2019entrega de molts germans i germanes de la vida consagrada, presents i actius en el sector sanitari i en resid\u00e8ncies de gent gran\u201d i agraeix \u201cel seu servei amor\u00f3s i el seu acompanyament espiritual a tantes persones que han patit la malaltia o les conseq\u00fc\u00e8ncies de la pand\u00e8mia\u201d. Diu als germans i germanes de la vida consagrada que dediquen \u201cmoltes hores de preg\u00e0ria i de servei pastoral a acompanyar moltes persones en l\u2019encontre amb D\u00e9u Pare, Fill i Esperit Sant\u201d i que fan de l\u2019hospital, la pres\u00f3, l\u2019escola, la resid\u00e8ncia d\u2019ancians, la universitat, el monestir\u2026 \u201cel temple on presentar tantes persones a D\u00e9u\u201d, i les ajuden a \u201cdescobrir la seva condici\u00f3 de fills i filles de D\u00e9u\u201d. Recorda que \u201cen la lectura de l\u2019evangeli d\u2019aquesta festa, Sime\u00f3 reconeix Jesucrist com a salvador i llum que es revela a les nacions, i Anna dona gr\u00e0cies a D\u00e9u i el reconeix com a alliberador del poble\u201d i manifesta que \u201cels germans i germanes de la vida consagrada, seguint el testimoni de Sime\u00f3 i Anna, fan experi\u00e8ncia de com, de vegades, \u00e9s llarga l\u2019espera i costerut el cam\u00ed que porta a l\u2019encontre amb el Senyor\u201d. Finalment, dona gr\u00e0cies al Senyor \u201cpel do preci\u00f3s i insubstitu\u00efble de la vida consagrada\u201d i li demana que beneeixi i protegeixi \u201ctots els seus membres i que la vida espiritual, la fraternitat i el servei amor\u00f3s no s\u2019apaguin mai en les seves comunitats\u201d.<\/p>\n

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agust\u00ed Cort\u00e9s<\/strong>, diu que \u201cen la festa de la Presentaci\u00f3 som m\u00e9s conscients que l\u2019objectiu de la nostra vida, de tota la vida i de tots nosaltres, \u00e9s esdevenir consagrats\u201d i que \u201cla paraula \u201cconsagrar\u201d, a l\u2019Evangeli de sant Joan, ve a ser sin\u00f2nim de \u201csantificar, ser sant\u201d, ser o pert\u00e0nyer a D\u00e9u (\u00fanic sant), una condici\u00f3 que es projecta en el compliment dels manaments\u00a0 (l\u2019amor) i en la missi\u00f3\u201d. Afirma que \u201call\u00f2 que fan els religiosos, especialment consagrats, professant uns vots, en un acte conscient i lliure, compromesos per a tota la vida, ho fem tots els batejats al llarg de la nostra exist\u00e8ncia, m\u00e9s o menys conscientment\u201d i que \u201caix\u00f2 es veu clarament en la viv\u00e8ncia de l\u2019amor\u201d. Manifesta que \u201cels religiosos es comprometen a viure l\u2019amor definitiu i absolut ja, encara que tots hem d\u2019acabar vivint aquest mateix amor barrejat amb altres \u201camors\u201d, amb suports, compensacions i amb riscos constants\u201d. Prega que \u201cdemanem al Pare per la Vida Consagrada a l\u2019Esgl\u00e9sia\u201d, que demanem \u201cquatre favors\u201d: trencar lligams. Obstinar-se en la construcci\u00f3 de la fraternitat. Arribar a ser signes prof\u00e8tics de donaci\u00f3 de si mateixos i aix\u00ed afavorir que el \u201cm\u00f3n ferit\u201d, malalt, recuperi la saba de l\u2019amor sincer. Expressa que la Vida Consagrada \u201cconstitueix un potencial enorme d\u2019accions i iniciatives a favor de la societat, particularment dels m\u00e9s pobres\u201d i que \u201c\u00e9s una for\u00e7a revifadora del m\u00f3n i de l\u2019Esgl\u00e9sia, pel simple fet d\u2019existir estimant\u201d. Finalment, diu que \u201cels testimonis \u2013 signes de l\u2019amor guareixen el m\u00f3n ferit i fan reviure la societat malalta\u201d i que \u201caquesta \u00e9s la nostra missi\u00f3 essencial i el nostre dest\u00ed\u201d.<\/p>\n

El bisbe de Terrassa, Josep \u00c0ngel Saiz<\/strong>, diu que el lema de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada \u201ces fa ress\u00f2 de la condici\u00f3 ferida tant de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com de tota la creaci\u00f3, i d\u2019altra banda, de la vocaci\u00f3 i missi\u00f3 de les persones consagrades en l\u2019Esgl\u00e9sia i en la societat, que han d\u2019esdevenir signe visible de la proximitat de D\u00e9u amb cada persona\u201d, \u201ctot aix\u00f2 des de la perspectiva de la par\u00e0bola del bon samarit\u00e0, que ensenya que hem de convertir-nos en pro\u00efsme de tothom, fins i tot dels enemics\u201d. Afirma que \u201cla par\u00e0bola del bon samarit\u00e0 ha de ser el nostre criteri de comportament, i mostra clarament la universalitat de l\u2019amor que cal oferir a tota persona necessitada, sigui qui sigui, vingui d\u2019on vingui\u201d. Recorda que \u201cels Pares de l\u2019Esgl\u00e9sia han interpretat aquesta par\u00e0bola des d\u2019una perspectiva cristol\u00f2gica: el cam\u00ed de Jerusalem a Jeric\u00f3 apareix com a imatge de la hist\u00f2ria universal; l\u2019home que jeu mig mort a la vora del cam\u00ed \u00e9s imatge de la humanitat ferida pel pecat, i Nostre Senyor Jesucrist \u00e9s el Bon Samarit\u00e0\u201d. Manifesta que Jesucrist \u201c\u00e9s solidari de tot el g\u00e8nere hum\u00e0\u201d i \u201c\u00e9s el bon samarit\u00e0 que ve a salvar, a guarir, a omplir de vida\u201d. Expressa que \u201cels membres de la Vida Consagrada fan present el Senyor enmig del m\u00f3n i coneixen les lluites i els sofriments de la vida en la pr\u00f2pia pell i en la dels altres\u201d, que \u201caprenen a l\u2019escola de Crist bon samarit\u00e0: preguen, viuen en comunitat, comparteixen la missi\u00f3 des de la pobresa i la senzillesa del Senyor\u201d, que \u201cen el seu cor contemplatiu i actiu esdevenen profecia de fraternitat\u201d i que \u201cs\u00f3n homes i dones que s\u2019apropen a la vora del cam\u00ed, i es converteixen en oli i vi per a les ferides del m\u00f3n\u201d. Finalment, demana que \u201cdonem gr\u00e0cies a D\u00e9u per ells i els donem gr\u00e0cies a ells pel seu exemple de fraternitat i comprom\u00eds a la nostra di\u00f2cesi\u201d.<\/p>\n

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent<\/strong>, recorda que \u201cla llei jueva establia que tot primog\u00e8nit havia de ser consagrat a D\u00e9u\u201d i diu que \u201cen presentar-ho en el temple, Maria i Josep, que saben que Jes\u00fas \u00e9s el gran regal de D\u00e9u per a tota la humanitat, l\u2019estan posant a les mans del Pare perqu\u00e8 realitze el seu designi de salvaci\u00f3\u201d i que \u201cla presentaci\u00f3 en el temple \u00e9s el reconeixement que Jes\u00fas no els pertany totalment, que ha vingut de D\u00e9u i ha de dedicar-se a la missi\u00f3 que Ell li ha encomanat\u201d. Afirma que \u201cel Papa Francesc ens ha recordat en l\u2019enc\u00edclica Fratelli tutti<\/em> que D\u00e9u vol que tots els que formem la gran fam\u00edlia humana arribem a ser i a viure com a vertaders germans, perqu\u00e8 som fills seus, i d\u2019aquesta manera anticipem el seu Regne en la nostra hist\u00f2ria\u201d. Reconeix, per\u00f2, que \u201csovint tenim la sensaci\u00f3 que en lloc d\u2019avan\u00e7ar cap a la meta de la hist\u00f2ria, que \u00e9s el Regne de D\u00e9u, cada vegada ens allunyem m\u00e9s d\u2019ella\u201d. Manifesta que \u201cquan contemplem la realitat que ens envolta, f\u00e0cilment podem pensar que la nostra esperan\u00e7a no \u00e9s m\u00e9s que una il\u00b7lusi\u00f3\u201d, per\u00f2 que \u201cels cristians no podem deixar-nos v\u00e8ncer pel descoratjament\u201d, sin\u00f3 que \u201ctenim l\u2019obligaci\u00f3 de ser llum d\u2019esperan\u00e7a per als altres\u201d i que \u201cho serem si sembrem llavors del Regne, si posem signes d\u2019una vida nova\u201d. Destaca que \u201cles persones consagrades viuen la vocaci\u00f3 com una passi\u00f3 pel Regne\u201d, que \u201cel seu lliurament total a D\u00e9u els permet entregar-se totalment pel Regne\u201d i que \u201cel m\u00e9s important del seu testimoniatge no \u00e9s el que fan, sin\u00f3 el que anuncien\u201d. Finalment, diu que \u201cla seua fraternitat en la fe es fa fraternitat humana, i la seua fraternitat humana arriba a ser fraternitat divina i, per aix\u00f2, anticipaci\u00f3 del que D\u00e9u vol per a tota la humanitat\u201d i que sense les persones consagrades \u201cla vida de l\u2019Esgl\u00e9sia seria m\u00e9s pobra\u201d.<\/p>\n

El bisbe de Girona, Francesc<\/strong> Pardo<\/strong>, diu que \u201ccal ara reflexionar sobre la vida consagrada en un temps en qu\u00e8 moltes fam\u00edlies religioses viuen una crisi de vocacions\u201d, que \u201cconstatem que moltes congregacions han deixat de dirigir escoles, malgrat que en conservin la titularitat\u201d i que \u201csucceeix semblantment amb les resid\u00e8ncies d\u2019ancians, cl\u00edniques i hospitals\u201d. Admet que \u201ccal recon\u00e8ixer que la mitjana d\u2019edat de les comunitats \u00e9s elevada, i que en el nostre entorn no es dona cap augment de vocacions\u201d, per\u00f2 que \u201cprecisament \u00e9s en aquests moments que \u00e9s m\u00e9s necessari que mai valorar i agrair el que significa la vida consagrada per a la nostra Esgl\u00e9sia i la nostra societat\u201d. Es pregunta quin testimoni donen els frares i monges i quin servei fan \u201ca l\u2019Esgl\u00e9sia i al m\u00f3n, personalment i comunit\u00e0riament\u201d i respon que \u201cel primer servei que ofereixen no \u00e9s el que fan, sin\u00f3 el que s\u00f3n\u201d. Expressa que la vida d\u2019aquestes persones \u201c\u00e9s un testimoni de l\u2019Evangeli viscut radicalment des de la pobresa, la castedat i l\u2019obedi\u00e8ncia\u201d i que s\u00f3n icones \u201cd\u2019una vida diferent, d\u2019amor a D\u00e9u i a les persones, consagrant la seva exist\u00e8ncia sense esperar gratificacions, segons el \u00abcarisma o les finalitats\u00bb dels fundadors\u201d, aix\u00ed com que \u201ctamb\u00e9 s\u00f3n icona de les comunitats cristianes per la seva conviv\u00e8ncia fraternal\u201d. Manifesta que \u201cen un temps d\u2019oblit de D\u00e9u i d\u2019individualisme ens recorden el primer i segon manament, estimar D\u00e9u i els altres amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces\u201d, que \u201cens recorden la necessitat de la fraternitat i de saber compartir fins i tot els b\u00e9ns\u201d i que \u201ctamb\u00e9 ens presenten la necessitat de l\u2019austeritat, de la fidelitat a uns compromisos\u201d. Finalment, dona gr\u00e0cies i encoratja a tots \u201cels consagrats, religiosos i religioses, monjos i monges, contemplatius, laics consagrats, membres d\u2019instituts seculars, ermitans i ermitanes i verges consagrades\u201d.<\/p>\n

El bisbe de Lleida, Salvador Gim\u00e9nez<\/strong>, diu que \u201cels creients no tenim un topall temporal per a la formaci\u00f3 i el creixement personal en la nostra vida cristiana\u201d, que \u201cla fe en Jesucrist roman sempre en el nostre interior i tractem de fer-la visible amb les bones obres\u201d i que \u201cnecessitem de manera quotidiana la reflexi\u00f3, la revisi\u00f3 de vida i l\u2019oraci\u00f3\u201d. Recorda que \u201cl\u2019objectiu del moviment apost\u00f2lic de Vida Creixent, tan est\u00e8s en la nostra di\u00f2cesi, \u00e9s aconseguir una atenci\u00f3 especial a les persones m\u00e9s grans, que s\u00f3n una font de saviesa i un pou d\u2019experi\u00e8ncia i afecte per a tota la societat\u201d, aix\u00ed com \u201cuna atenci\u00f3 a la seva vida cristiana, que conserven amb cura i amb il\u00b7lusi\u00f3\u201d. Recorda que \u201cdurant els \u00faltims mesos hem parlat molt de la gent gran en general i dels nostres padrins en particular\u201d, que \u201cla pand\u00e8mia que estem sofrint ha posat davant dels nostres ulls la seva vulnerabilitat\u201d i que \u201cels equips de Vida Creixent no esperaven aquesta situaci\u00f3\u201d: \u201cno han pogut reunir-se per conversar, per reflexionar i per resar. Hi ha hagut una par\u00e0lisi en les activitats previstes i alhora un tel\u00e8fon pr\u00f2xim per interessar-se per la salut i per la seva situaci\u00f3 personal i ambiental\u201d. Afirma que \u201cl\u2019afecte, l\u2019experi\u00e8ncia, la saviesa i l\u2019espiritualitat que atresoren s\u00f3n prou motiu per donar una resposta c\u00e0lida i decidida de tota la societat i, \u00e9s clar, tamb\u00e9 de l\u2019Esgl\u00e9sia i de totes les comunitats cristianes on conviuen i celebren la seva fe\u201d i que estem obligats a \u201cdonar una major atenci\u00f3 als avis en totes les dimensions, des de la f\u00edsica a l\u2019espiritual\u201d, a \u201cretornar-los el molt que han fet per nosaltres\u201d, a \u201cagrair-los el seu enorme servei a la fam\u00edlia i a la societat\u201d i a \u201cajudar-los a eliminar les pors i les incerteses\u201d. Finalment, demana \u201cuna oraci\u00f3, sobretot per la nombrosa quantitat de gent gran de les comunitats de la nostra di\u00f2cesi\u201d.<\/p>\n

L\u2019arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas<\/strong>, recorda que a Sant Juli\u00e0 del Llor, \u201chi ha un pont ben peculiar\u201d, \u201crom\u00e0nic\u201d, que \u201croman solitari, enmig d\u2019un camp, esterniat al solell\u201d i que \u201cfa prop de dos-cents cinquanta anys que no fa de pont\u201d. El pont de Sant Juli\u00e0 li serveix de comparan\u00e7a \u201camb l\u2019Esgl\u00e9sia d\u2019avui i la de sempre\u201d. Afirma que l\u2019\u2019Esgl\u00e9sia \u201cha de ser un pont vivent, moved\u00eds, animat per la for\u00e7a de l\u2019Esperit, atent a les riuades del m\u00f3n i posat al servei de les persones\u201d i que \u201cconstantment ha d\u2019estar construint ponts nous\u201d. Recorda que el 21 de gener, els bisbes de Catalunya van fer p\u00fablic un document en el qual qualificaven el Concili Provincial Tarraconense com \u201cun do de D\u00e9u i un temps de gr\u00e0cia per a les nostres Esgl\u00e9sies\u201d i diu que \u201cde la mateixa manera com ho va ser al seu moment el Concili Tarraconense, \u00e9s l\u2019hora que l\u2019Esgl\u00e9sia procuri i estableixi ponts nous al servei de les persones\u201d i que \u201caquesta \u00e9s la intenci\u00f3 del document Esperit, cap on guies les nostres Esgl\u00e9sies? Als vint-i-cinc anys del Concili Provincial Tarraconense del 1995<\/em><\/span><\/a>\u201d. Afirma que \u201cels reptes que presenta el context en qu\u00e8 ens trobem s\u00f3n enormes, donats els canvis socials i culturals d\u2019aquests \u00faltims anys\u201d, per\u00f2 que \u201ctamb\u00e9, diem els bisbes, \u00abcal que reconeguem la nostra manca de vigor a l\u2019hora de comunicar i de viure l\u2019Evangeli de Jes\u00fas\u00bb\u201d. Manifesta que \u201csi l\u2019Esgl\u00e9sia no vol quedar-se arraconada i sola com el pont de Sant Juli\u00e0, s\u2019ha de mullar els peus i ha de continuar fent ponts nous\u201d. Finalment, diu que \u201camb el subt\u00edtol de fons, \u00abEsperit cap on guies les nostres Esgl\u00e9sies?\u00bb, rememorant el Concili Tarraconense i, al mateix temps, glossant el document acabat de publicar, li dedicarem el contingut de les properes Cartes Dominicals\u201d.<\/p>\n

El bisbe de Vic, Rom\u00e0 Casanova<\/strong>, recorda que l\u2019any passat \u201cs\u2019esqueia el vint-i-cinqu\u00e8 aniversari del darrer Concili Provincial Tarraconense (CPT), celebrat, doncs, l\u2019any 1995\u201d i que en els inicis de l\u2019any 2021, a la catedral de Tarragona, el 21 de gener, \u201cpetites representacions de tots els bisbats que tenen la seva seu a Catalunya, presidides pels respectius bisbes, hem donat gr\u00e0cies al Senyor pel do del CPT\u201d. Afirma que \u201cun concili provincial \u00e9s un testimoni de comuni\u00f3 de gran import\u00e0ncia\u201d, que \u201ccada Esgl\u00e9sia diocesana, malgrat la seva entitat pr\u00f2pia, necessita la comuni\u00f3 amb l\u2019Esgl\u00e9sia universal i amb el bisbe que presideix l\u2019Esgl\u00e9sia de Roma, el Papa, per a ser veritable Esgl\u00e9sia de Crist, en la comuni\u00f3 de la fe apost\u00f2lica\u201d i que \u201caquesta necessitat t\u00e9 una expressi\u00f3 espec\u00edfica en la comuni\u00f3 amb aquelles di\u00f2cesis que fan cam\u00ed en una regi\u00f3 geogr\u00e0fica i cultural concreta\u201d. Recorda que \u201cl\u2019assemblea conciliar de 1995 va tenir la novetat de la participaci\u00f3, no solament dels bisbes, sin\u00f3 tamb\u00e9 de preveres, diaques, religiosos i laics de les vuit di\u00f2cesis catalanes\u201d i que \u201ca m\u00e9s, va haver-hi una significativa participaci\u00f3 de grups arreu dels bisbats esmentats, amb propostes de temari i de resolucions\u201d. Finalment, diu que \u201cles cent setanta resolucions que van ser aprovades pels bisbes i ratificades per la Santa Seu han estat i continuen essent inspiradores de programaci\u00f3 pastoral a les di\u00f2cesis\u201d i que \u201cl\u2019esperit de comuni\u00f3 i de sinodalitat entre les nostres Esgl\u00e9sies particulars \u00e9s un cam\u00ed que hem rebut com a her\u00e8ncia i que hem de continuar fressant per donar resposta als nous reptes que se\u2019ns plantegen\u201d, entre altres, \u201cel renovat anunci de Crist a una societat que, en gran part, ha fet com una \u00abapostasia silenciosa\u00bb de la seva fe cristiana\u201d.<\/p>\n

L\u2019arquebisbe d\u2019Urgell, Joan Enric Vives<\/strong>, recorda que diumenge \u201ces compleixen els 50 anys de l\u2019ordenaci\u00f3 episcopal de Mons. Joan Mart\u00ed i Alanis i l\u2019inici del seu ministeri\u201d. Diu que va ser un home d\u2019Esgl\u00e9sia que \u201cerig\u00ed les noves institucions de renovaci\u00f3 manades pel Concili Vatic\u00e0 II, i l\u2019aplic\u00e0 treballant per una Esgl\u00e9sia missionera, compromesa amb l\u2019ecumenisme, defensora i promotora de la dignitat de la persona i de la seva llibertat religiosa\u201d. Recorda que l\u2019arquebisbe Joan \u201cva ser agosarat en alguns temes nous: formaci\u00f3 del clergat, vocacions vingudes de fora, missi\u00f3 en m\u00f3n rural, turisme, reorganitzaci\u00f3 econ\u00f2mica diocesana i de les Parr\u00f2quies\u2026\u201d. Afirma que \u201ccom a prevere jove treball\u00e0 molt a Tarragona en temes de Doctrina de la fe, d\u2019ensenyament i escoles diocesanes\u201d i que \u201cja de bisbe a m\u00e9s del treball dioces\u00e0, cooper\u00e0 lleialment amb l\u2019arquebisbe metropolit\u00e0 Josep Pont i Gol i els altres Bisbes de Catalunya, especialment en el Seminari Interdioces\u00e0\u201d. Recorda que \u201cva ser coautor del c\u00e8lebre document de l\u2019episcopat catal\u00e0 \u201cArrels cristianes de Catalunya\u201d\u201d, <\/em>que \u201cfou tamb\u00e9 membre del Comit\u00e8 Executiu de la CEE i treball\u00e0 a Migracions i a Mitjans de Comunicaci\u00f3 social, creant a la Di\u00f2cesi R\u00e0dio Principat, <\/em>i les Revistes \u201cEsgl\u00e9sia d\u2019Urgell\u201d <\/em>i \u201cUrgellia\u201d<\/em>\u201d i que \u201cparticip\u00e0 en el Concili Provincial Tarraconense (1995) i alert\u00e0 sobre els progressismes, sense caure en mans dels conservadorismes\u201d. Finalment, diu que Mons. Joan Mart\u00ed i Alanis \u201cva triar un lema episcopal ben significatiu, \u201cLa unitat en la caritat\u201d\u201d, que \u201ctreball\u00e0 per una Esgl\u00e9sia unida en la comuni\u00f3\u201d, i que a Andorra volia un Principat unit, plural, per\u00f2 agermanat, \u201cunit en la caritat, que \u00e9s la virtut m\u00e9s excel\u00b7lent per al Bisbe, la caritat pastoral, l\u2019entrega a tots, amb prefer\u00e8ncia als malalts, als infants i joves, als ancians, als m\u00e9s pobres\u201d.<\/p>\n

El bisbe de Solsona, Xavier Novell<\/strong>, recorda que \u201caquesta setmana passada v\u00e0rem fer mem\u00f2ria del segon aniversari de la mort del bisbe Jaume Traserra\u201d i que \u201cen aquest temps d\u2019incertesa i p\u00e8rdua de persones estimades, recordar els nostres en l\u2019aniversari de la seva mort \u00e9s un acte de caritat i de consol\u201d. Comunica que aquesta setmana vinent \u201csortir\u00e0 un llibre sobre Mons. Jaume Traserra\u201d, \u201cun retrat sobre la seva persona i la seva obra\u201d. Afirma que \u201cel retrat \u00e9s fidel i evocador\u201d i que \u201cel resum de la seva obra pastoral, sobretot a la nostra di\u00f2cesi, \u00e9s interessant per a recordar i prendre consci\u00e8ncia de la magnitud del treball pastoral que v\u00e0rem viure a principis de segle\u201d. Manifesta que \u201cel llibre cont\u00e9 unes perles precioses\u201d: \u201cquatre textos originals del bisbe Jaume. Tres records de joventut i el seu testament espiritual\u201d, que els primers textos \u201cretraten molt el seu esperit sensible i contemplatiu\u201d i que el darrer \u201cens ofereix l\u2019interior de la seva \u00e0nima en aquell temps que ell qualificava com \u201cla preparaci\u00f3 per a ben morir\u201d\u201d. Expressa que el confinament de la pand\u00e8mia li ha ofert el temps per a \u201cimpulsar el projecte, aconseguir el s\u00ed dels autors i executar l\u2019\u00e0rdua tasca d\u2019editor d\u2019una obra miscel\u00b7l\u00e0nia\u201d i que \u201cels qui han assumit el cost de la publicaci\u00f3 han determinat que els possibles beneficis fossin per al projecte Vacances per a Fam\u00edlies Nombroses\u201d. Finalment, diu que \u201ctenim dos bons est\u00edmuls per a adquirir-lo: recordar amb agra\u00efment el bisbe i donar suport a les fam\u00edlies generoses amb la vida\u201d.<\/p>\n

Poden trobar les glosses senceres al web de la Confer\u00e8ncia Episcopal Tarraconense<\/span><\/a> i a la p\u00e0gina web de cada di\u00f2cesi:<\/p>\n