URC - Salesians | Societat de Sant Francesc de Sales

Membres URC

Membres URC

Salesians | Societat de Sant Francesc de Sales, S.D.B.

Última actualització: 24/08/2016

La centralitat de Jesucrist
Jesús és el centre de la vida del salesià: un Crist contem- plat per conèixer-lo més profundament, estimar-lo més fidelment, seguir-lo més radicalment (cf. Jn 1,38-39).
Els salesians contemplem cada vegada millor Aquell a qui ens volem adherir més, perquè “adherir-se cada vegada més a Crist” constitueix el “centre de la vida consagrada”.

Entre els joves
Els salesians, immersos en el món i en les preocupacions de la vida pastoral, aprenem a trobar Crist a través d’aquells als qui hem estat enviats (cf. Const. 95).
El nostre accés a Crist passa a través dels joves. No podem pensar, veure, trobar, estimar i seguir el Crist sense estar envoltats pels joves o, almenys, sense ser conscients d’haver-hi estat enviats. Lluny d’ells no aconseguim con- templar Crist o, almenys, no mirem el Crist contemplat per Don Bosco.
Els joves als quals som enviats són el lloc i la raó de la nostra experiènciacristiana.Ellssónelcamísalesiàpercontemplar i, per tant, per conèixer, estimar i seguir Jesús.
Accents evangèlics de la nostra espiritualitat
La forma de vida dels salesians realitza el projecte apostòlic de Don Bosco: “Ser en l’Església signes i por- tadors de l’amor de Déu als joves, especialment als més pobres” (Const. 2); complint aquesta missió “trobem el camí de la nostra santificació” (Const. 2). La missió salesiana que “dóna a tota la nostra existència la seva tonalitat concreta (Const. 3), ens fa més “sensibles a certs trets de la figura del Senyor” (Const. 11) i fa que el nostre contemplar Crist i el nostre obrar cristià estiguin impregnats de passió per Déu i de compassió pels joves, a l’estil del Bon Pastor.

La gratitud al Pare pel do de la vocació divina a tots els homes
En Don Bosco la gratitud és un dels sentiments més marcats i més nobles de la seva personalitat humana, que va voler transmetre en grau màxim als seus fills. Però es tracta d’una actitud derivada, donat que és la resposta a la gratuïtat, tant en el camp de les relacions humanes com, sobretot, en la relació amb Déu. En el desenvolupament d’aquesta actitud, la figura de Mamma Margherita va tenir una gran importància: en efecte, aquest sentiment va associat al fort sentit de la Providència que la seva mare li inculcà, tant al contemplar la naturalesa com en la valoració de la pròpia vida. Els salesians tenim la certesa que tota persona, en qualsevol situació i malgrat qualsevol límit, deficiència o pecat, és imatge de Déu; tots som fills i filles de Déu, cridats a la seva amistat i a la vida eterna. D’aquesta convicció de fe ens neix l’esperança, entesa com a confiança en tota persona, sobretot en el jove, que desperta en ell l’autoestima i les
seves energies de bé. “Tot jove, per desgraciat que sigui, té un punt sensible al bé i és el nostre primer deure descobrir aquest punt, aquesta corda sensible del cor, i treure’n-hi profit”. Aquesta convicció fou per a Don Bosco i és per al salesià, avui, la font del seu “ecumenisme” i de la seva ànsia missionera”.

La predilecció pels petits i els pobres
“El Senyor indicà a Don Bosco, com a primers i prin- cipals destinataris de la seva missió, els “joves pobres, abandonats i en perill” (Const. 26). I això passà “amb la intervenció materna de Maria” (Const. 1); Ella “indicà Dom Bosco el seu camp d’acció entre els joves, i el va guiar i el va sostenir”(Const. 8). Per als salesians aquesta predilecció s’aguditza en alguns contextos en què es desenvolupa la nostra missió, on la pobresa, sobretot juvenil, és lacerant. Aquesta predilecció comporta alguns accents: no exclou ningú, però no privilegia tothom, que seria contradictori. És una predilecció evangèlica, que realitza la pràctica de “donar el màxim a qui en la vida ha rebut el mínim”. La caritat salesiana vol començar no pels primers, sinó pels darrers; no pels més rics, des del punt de vista econòmic o espiritual, els quals disposen ja d’atenció i serveis, sinó per aquells que tenen necessitat de nosaltres per suscitar esperança i desvetllar energies.

La sol·licitud en predicar, guarir i salvar, moguda per la urgència del Regne que arriba
Predicar: “Aquesta Societat començà essent una simple catequesi”. Per als salesians l’evangelització i la cate- quesi són la dimensió fonamental de la nostra missió” (Const. 34).
Guarir: els nostres destinataris prioritaris són, en gene- ral, nois i noies “malalts” a causa de la seva mateixa situació d’abandó: dels traumes infantils i familiars fins a les dependències i hàbits físics o psicosomàtics. Amb el sistema preventiu desitgem donar suport a qui té encara energies sanes per desenvolupar o recuperar; amb el “cri- teri oratorià” (cf. Const. 40) apostem per la promoció integral dels nois en ambients en els quals desenvolupem comunitats educativa-pastorals.
Salvar: Don Bosco, com afirma el seu successor Don Rua “no va fer un pas, ni va pronunciar cap paraula, ni escometé empresa que no tingués per objecte la salvació de la joventut. L’únic que realment li va interessar van ser les ànimes”. Per al salesià, la salvació integral dels nois (da mihi animas) l’impulsa a deixar-ho tot (cetera tolle) i a ser creatiu pastoralment.
El salesià pensa en tots els nois i noies i, en qualsevol context, invita els joves a obrir-se a la transcendència religiosa, que no només és aplicable a totes les cultures, sinó que s’adapta amb fruit també a les religions no cristianes.

L’actitud del Bon Pastor que conquereix amb la man- suetud i l’entrega de si mateix
El salesià, que ha begut en les fonts de sant Francesc de Sales, coneix personalment cada jove gràcies a la presència no sols física, sinó sobretot personal, afectuosa i preven- tiva enmig d’ells en el pati, el centre juvenil, les aules, el taller... Ell va a la recerca, amb predilecció, de l’ovella perduda i, per això, viu la seva missió enmig dels nois, fins i tot els més conflictius, allà on es troben. Amb les seves
ofertes educativo-pastorals pretén donar vida a les seves ovelles arribant a estar disposat, com Don Bosco, adonar la vida per elles. “Jo per vosaltres estudio, per vosaltres treballo, per vosaltres visc, per vosaltres estic disposat fins i tot a donar la meva vida” (citat a Const. 14).

El desig de congregar els deixebles en la unitat de la comunió eclesial
El salesià viu un estil evangèlic en comunitats de germans que comparteixen la mateixa vocació en dues formes de vida consagrada: la sacerdotal/diaconal, la laïcal (el coadjutor). Des d’aquestes comunitats es duu a terme la missió comuna. Aquesta espiritualitat de comunió es viu en els grups i, sobretot, en la comunitat educativa, que uneix joves i educadors en un ambient de família al voltant d’un projecte d’educació integral dels joves. Aquest ambient educatiu construeix una Església que conjumina la comunió i el servei, les activitats quotidianes i l’obertura al misteri.

Per acabar
Aquesta espiritualitat s’expressa en l’Església a través dels 26 grups que constitueixen avui la Família salesiana. Els trets de la seva comuna espiritualitat són:
– Una espiritualitat del quotidià, que proposa la vida ordinària com a lloc de trobada amb Déu.
– Una espiritualitat pasqual de l’alegria en l’activitat, que desenrotlla una actitud positiva d’esperança en els recursos naturals i sobrenaturals de les persones, i presenta la vida cristiana com un camí de felicitat.
– Una espiritualitat d’amistat i relació personal amb el Senyor Jesús, conegut i freqüentat en l’oració, en l’Eucaristia i en la Paraula.
– Una espiritualitat del servei responsable, que suscita en joves i adults un renovat compromís apostòlic per a la transformació cristiana del propi ambient fins al compromís vocacional.
– Una espiritualitat a la mida dels joves, especialment dels més pobres, que sap descobrir l’acció de l’esperit en el seu cor i col·laborar en el seu desenvolupament.
– Una espiritualitat mariana, que confia plenament, amb senzillesa i seguretat, en l’ajuda materna de la Mare de Déu. D’ella n’aprèn el valor de la contemplació, la disponibilitat absoluta a Déu, el servei als germans, la creació de festa entre els pobres, la fidelitat en els moments de creu, la construcció eclesial.
Aquesta espiritualitat es caracteritza per l’actitud d’acolliment, l’afecte i l’ambient de família; l’alegria i l’optimisme; el treball i la temprança, l’alegria en el viure quotidià; la creativitat i la flexibilitat; la contemplació en l’acció educativa.

Rafel Gasol
 

226 Visites