URC - Mercedaris | Orde de la Benaurada Verge Maria de la Mercč

Membres URC

Membres URC

Mercedaris | Orde de la Benaurada Verge Maria de la Mercč, O. de M.

Última actualització: 24/08/2016

Al llarg de la història, l’Orde de la Mercè ha mantingut una actitud constant de preocupació pels captius i pel seu alliberament. Aquesta identitat redemptora ha estat sempre, fins i tot en moments de difuminació carismàtica, el seu motor més ferm i la seva espiritualitat més rica.
La transformació de laïcal a clerical, en el primer segle de la seva existència, va ser un dels moments més forts en la consolidació de la seva personalitat actual i no suposà un canvi d’acció carismàtica, més aviat afermà la seva consciència redemptora.
L’aventura missionera en el segle XVI, en ambient fins i tot de permissivitat i admissió de la situació esclavista, l’Orde manté viu el seu esperit redemptor i la seva cons- ciència de ser enviada allà on perilla la fe.
L’abolició de l’esclavatge (Tractat de Washington, 1862, i Declaració Universal dels Drets de l’Home, 1948) va poder ser un moment de crisi d’identitat de la pròpia Orde en tant que semblava resolt, almenys jurídicament, el tema de l’esclavatge. Amb tot, l’Orde comença a prendre consciència de les noves captivitats i se sent igualment convocada a ser redemptora en altres circumstàncies de la vida en què l’home no se sent del tot lliure, més enllà del cos, i la seva fe trontolla.
El segle XIX, sobretot, genera un corrent de simpatia envers moviments alliberadors i emancipadors, tal vegada influenciats pel nou concepte de llibertat que imposa com un valor suprem la mentalitat romàntica europea de la primera meitat del segle XIX. D’ací sorgeixen, en gran mesura, els nacionalismes, els grans moviments emancipadors d’Amèrica. La llibertat individual i social es converteix en consigna suprema de la reflexió literària i filosòfica. El naixement de la psicologia com a ciència té molt a veure amb aquest desig de l’home d’alliberar-se no només de l’entorn social i econòmic, sinó també de si mateix, dels propis lligams psicològics que van determi- nant el seu propi camí i condicionant la seva llibertat.
El Concili Vaticà II ha rescatat de nou la reflexió sobre les grans captivitats humanes, fruits del pecat, per oferir una via de salvació i d’esperança des de Jesucrist, el Redemptor, a tots els homes de bona voluntat.
L’orde recull la invitació conciliar i es prepara per a un llarg i fruitós discerniment que pretén descobrir quines són les noves formes de captivitat per consagrar-s’hi seguint el més pur estil alliberador de Pere Nolasc. El mateix Concili invita tots els Ordes religiosos a recuperar el carisma original com a expressió de fidelitat i de servei a l’Església.

Alejandro Fernández Barrajón
 

165 Visites