URC - Jesu´tes | Companyia de Jes˙s

Membres URC

Membres URC

Jesu´tes | Companyia de Jes˙s, S.J.

Última actualització: 25/08/2016

L’experiència immediata de Déu
Ignasi de Loiola, en el relat autobiogràfic sobre com Déu l’havia guiat des de la seva conversió, diu que Ell “l’ensenyava com un mestre d’escola ensenya a un nen” i que de tal manera se li va gravar el que Déu li havia ensenyat que, fins i tot si desapareguessin les Escriptures, seguiria creient pel que havia experimentat personalment. Això passava a Manresa (1522-1523), quan Déu se li va comunicar de tal manera que se sentí “un altre home”, amb una intel·ligència i una “gran claredat”, de manera que “totes les coses li semblaven noves”. I, a la fi de la seva vida, deia que en qualsevol moment en què volgués trobar Déu, el trobava.
Aquesta pregona experiència personal es va anar trans- formant en una pedagogia espiritual que la plasmà en els seus Exercicis Espirituals, destinats a tota persona que volgués avançar en la trobada amb Déu per conèixer la seva voluntat i fer-s’hi disponible. Per tant, la persona que “dóna els exercicis” ha d’ajudar a fer que l’exercitant es disposi perquè Déu se li comuniqui immediatament i l’abraci en el seu amor. Al final dels Exercicis s’espera que qui ha realitzat la llarga experiència espiritual pugui “en tot estimar i servir” Déu, és a dir, viure una relació
d’amor i compromís amb ell en totes les coses i circums- tàncies, que contempla amb aquella mirada nova amb què Ignasi va ser regalat a Manresa.

Cristocentrisme
“Aquell pelegrí estava boig per nostre Senyor Jesucrist”. Així es recordava al pelegrí Íñigo a Montserrat, anys després del seu pas pel monestir, 1522-1523. Més tard, (1524), a Terra Santa, va viure una mena d’idil·li espiri- tual recorrent amb devoció, fins a l’extrem d’exposar la vida, els llocs on el Senyor havia viscut i passat fent el bé. Les gràcies i revelacions de Jesús van ser abundoses en la seva vida, tant que, referint-se al do de veure “amb els ulls interiors la humanitat de Crist”, diu, en tercera persona: “Això veié a Manresa moltes vegades; si digués vint o quaranta no s’atreviria a jutjar que era mentida”. Per això, l’Eucaristia serà central en la vida d’Ignasi, i en ella viurà les experiències místiques més altes, experiències trinitàries, junt a les llums que el guiaran en les decisions més importants en el govern de la Companyia.
Aquest cristocentrisme és el que informa tots els Exer- cicis, ja que l’experiència immediata de Déu a què s’orienten és mitjançada per l’experiència del Senyor: primer clavat en Creu com a rostre del Pare compassiu, per, després, conèixer-lo, estimar-lo i seguir-lo; fins a arribar a identificar-se amb el Senyor que va a la passió i amb el Senyor ple de goig i glòria en la resurrecció. Els Exercicis Espirituals són, doncs, una profunda iniciació en la familiaritat amb el Senyor i una ajuda perquè Crist, “pobre i humil”, es vagi formant en cadascun dels exercitants i es converteixi en el principi inspirador de la seva vida i acció.
Missió
En el mateix centre de l’experiència mística d’Ignasi hi ha la seva crida al servei dels altres. A Manresa, quan després d’una temporada de dura penitència i aïllament, té l’extraordinària il·luminació, a la vora del Cardener, no només li semblen noves totes les coses, sinó que sent l’impuls d’ajudar els altres. A partir d’aquesta experièn- cia, que determina un nou rumb en l’itinerari d’Ignasi, el seu leitmotiv serà ja sempre “ajudar les ànimes”, ajudar el proïsme en el més profund de la seva vida. Encara no sabrà prou ni com, ni on, ni amb qui realitzarà aquest projecte embrionari, que fins el 1539 no es consolida del tot. Ignasi passarà per Terra Santa, Barcelona, Alcalà d’Henares, Salamanca, París, nord d’Itàlia... peregrinant, vivint en pobresa, estudiant, ajudant els altres, deixant a Déu fer la seva obra perquè “mai no s’anticipava a l’Esperit, sinó que el seguia”.
Hi ha, amb tot, un episodi decisiu en aquesta llarga peregrinació: la nomenada visió de La Storta (1537). Camí cap a Roma per posar-se a disposició del Papa, a uns 15 quilòmetres de la ciutat a la capella de La Storta se li aparegué Crist, amb la Creu i el Pare, que li deia a Ignasi: “Vull que tu ens serveixis”. En aquesta visió, Ignasi veié confirmada la crida a crear una associació de companys amb la seguretat que s’havia de nomenar “Companyia de Jesús”. Aquesta congregació estaria unida a Crist sota el senyal de la creu, posada al servei de l’Església per al món sota la guia del Papa, bisbe de Roma. Des d’aleshores la Jerusalem dels seus somnis de neòfit es transformà en la “vinya del Senyor”, és a dir, en tot el món, on el bé major el requerís a ell o als seus companys. Tota l’espiritualitat ignasiana s’estructurarà
al voltant de la missió en el món, i per això la mís- tica ignasiana serà la de cercar i trobar Déu, no en la soledat o en el recés d’un monestir o convent, sinó en totes les coses. Aquesta missió per als jesuïtes tindrà la configuració pròpia de la Companyia de Jesús, però la recerca ignasiana pel descobriment de la pròpia missió cristal·litzà també en la mistagògia dels Exercicis, que són una ajuda per trobar el propi lloc en el món, és a dir, la missió que Crist reserva a cada cristià enviant-lo al món per prosseguir la seva missió.

Discerniment
Íñigo de Loiola, amb aquella “gran claredat” que rebé a la vora el riu Cardener, recorregué una llarga peregrinació espiritual de recerca. Durant molts anys l’acompanyà la pregunta: “¿què fer?”. Així, Déu el preparà per ser un gran mestre de la pregunta, guia d’exploradors espirituals. Els Exercicis Espirituals estan del tot informats pel discerni- ment, que és la seva tasca essencial, “per cercar i trobar la voluntat de Déu” en la pròpia vida. Com a resultat dels Exercicis, la persona que els ha practicat sortirà equipada amb una certa perícia en el discerniment, de manera que, donada la gran diversitat de crides personals i de situacions socials en què després s’han de trobar els exercitants, puguin anar captant la veu de l’Esperit, la sàpiguen desxifrar i estiguin disposats per a seguir-la. S’ha dit que els Exercicis no són el llibre de la resposta, sinó el llibre de la pregunta, ja que no ofereixen respostes prefabricades, sinó maneres de procedir per escoltar els moviments interiors de l’Esperit i per fer-se disponibles a la seva acció.
Amistat
Ignasi de Loiola, després de cedir durant un temps a impulsos d’allunyament de la societat i de solitud, entre- gant el seu cos a tota mena d’austeritats i mals tractes, descobrí la gran importància de formar un bon grup de companys i amics per realitzar la missió d’ajudar els altres. Aquest pas en el seu itinerari espiritual apostòlic encaixà en la seva condició natural molt dotada per a la relació humana, l’amistat i el lideratge. La història i l’epistolari ignasià mostren molt bé una amplíssima gamma de relacions i amistats del sant, qui al final es manifestà com un mestre en l’art de l’amistat. Potser degut a aquests dons naturals, la seva experiència de Déu també va tenir l’empremta de l’amistat. En efecte, en els Exercicis es presenta la pregària com una relació d’amistat. Jesús envia els apòstols com a amics, el Ressus- citat ens surt a trobar com un amic que anima i consola, la vida cristiana és una resposta agraïda “de l’amat a l’amant” que procura “en tot estimar i servir-lo”. Tan humanament impregnada de Crist era l’amistat d’Ignasi i els amics que compartien estudis i espiritualitat, menjar i diversió, que els definí com a “amics en el Senyor”. D’aquesta experiència d’amistat sorgí la realitat i el nom de Companyia de Jesús.

Experiència de Déu enmig del món
El desig de Déu, de conèixer més a Déu, de sentir-lo, d’experimentar-lo, sol bullir en el cor dels autèntics cristians que desitgen ser fidels a Crist. L’ensenyament ignasià duu a trobar Déu enmig del món, en la nostra societat, en la humanitat, en el treball, en la família, en la lluita social i política. Havent trobat un Déu que ens
fa girar la mirada vers als homes i ens envia a ajudar-los, podem trobar aquest Déu en qualsevol lloc o situació on ens hagi enviat. Allà no sols trobem Déu sinó que col·laborem amb ell, perquè Déu no és només a tot arreu, sinó que “hi treballa”(com diu sant Ignasi amb paraules de l’Evangeli). Podem, per tant, en la tasca que el Senyor ens encomana, en la “missió” trobar-nos amb Déu, sentir la seva presència, experimentar la seva companyia. Per això sant Ignasi repetirà que és important que no ens limitem a cercar-lo en la pregària, sinó també en les converses, en l’estudi, en el treball, en les activitats socials. I, en aquests llocs, podem sentir devoció, goig, gust espiritual, atractiu i altres signes de la càlida companyia de “l’Amic”. És el punt que més hem d’agrair de l’herència d’Ignasi: ens ha ensenyat a trobar Jesús enmig del món.

Josep M. Rambla
 

164 Visites