URC - Germans de Sant Joan de Déu | Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu

Membres URC

Membres URC

Germans de Sant Joan de Déu | Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, O.H.

Última actualització: 26/08/2016

La trajectòria espiritual de Joan de Déu, que s’expressa en el carisma de l’hospitalitat, s’entén a partir del seu perfil d’home en recerca, d’home del carrer que, experimentant el buit, descobrí la plenitud de Déu.
L’hospitalitat troba la seva expressió en l’acollida, el fer-se càrrec i l’acompanyament, compartint la realitat de l’altre. Viure l’espiritualitat de l’hospitalitat és viure l’experiència del bon samarità (Lc 10,36), és passar per la vida fent el bé i guarint els malalts (Fets 10,38), és reviure en cada gest que, allò que fas a cadascun d’aquests petits li fas a Ell (Mt 25,34-45). L’espiritualitat hospitalària porta al reconeixement de la presència de Jesús en els pobres, en els empresonats, en els malats, en tots aquells éssers humans que necessiten la nostra solidaritat, amor i servei.
Podem afirmar que la misericòrdia –passar pel cor de les situacions de misèria (pobresa, malaltia...)– constitueix l’expressió central i nuclear de l’espiritualitat hospitalària.
Si l’hospitalitat és la capacitat d’obrir-se i acollir l’altre, fer-ho des de la misericòrdia és tenir capacitat de com- prensió, de compassió i de reconciliació.
Una espiritualitat que s’expressa més en gestos i en accions que no pas en paraules. Una de les seves característiques és la importància tant de “què” es fa com del “com” es fa, donat que gestos i actituds, basats en els valors que deriven de l’hospitalitat, assoleixen un lloc de rellevància. L’objectiu últim, com a ideal, és que a través de la mediació de l’hospitalitat les persones puguin viure la proximitat i presència de Déu davant la situació de dificultat per la qual estan travessant.
Joan de Déu va viure l’experiència de la malaltia, del maltractament, de cert menyspreu a persones estigmatitzades; va estar entre els qui sofreixen la misèria humana, i és en aquest context que forjà la seva gran intuïció: “I veient castigar els malalts que eren bojos amb ell, deia: que Jesucrist em porti a temps i em doni gràcia perquè jo tingui un hospital, on recollir els pobres desemparats i faltats de judici i servir-los com jo desitjo” (Camí d’Hospitalitat a l’estil de sant Joan de Déu. Espiritualitat de l’Orde).
Transformat per la Paraula de Déu, impactat pel que veia i vivia en ell mateix i al seu voltant, va fer un vertader procés d’identificació com Jesús pobre i com els pobres, compartint temps i recursos amb els qui eren al carrer, amb els malalts que recollia i atenia. Invitava a la solidaritat amb l’almoina, fent servir l’expressió: “Germans, feu-vos bé a vosaltres mateixos”. Tenia el total convenciment que la millor manera d’ajudar-se un mateix és ajudant els altres, donat que així es fa créixer la part més noble de les persones, ens fa sentir més humans, ens descobreix la nostra capacitat d’estimar i ens disposa per complir la voluntat de Déu.
Per a Joan de Déu l’hospital és el lloc sagrat, casa de Déu
És un hospital-llar, obert a tots els pobres desemparats sense distinció, perquè Déu per a tots fa sortir el seu sol. Hospital on l’hoste és el “senyor”. L’hospitalitat es converteix en un espai “sagrat” en tant que acull la persona, portadora de la presència de Déu i revestida de misteri. En aquest sentit es fa viu el text d’He 13,2: “Alguns, sense saber-ho, van acollir àngels”. Cada persona és única i això fa que cada gest i cada acció sigui genuí i personalitzat, fent concret en cada persona l’acostament de l’amor de Déu a través de la mediació de l’hospitalitat.
Els valors espirituals descrits en el text Camí d’Hospitalitat a l’estil de Sant Joan de Déu. Espiritualitat de l’Orde són els següents:
– Experiència profunda de la “gràcia”i la “misericòrdia” de Déu.
– Seguiment de Jesús compassiu i misericordiós. L’espiritualitat hospitalària és fonamentalment cristo- cèntrica. “L’origen de la nostra hospitalitat rau en la vida de Jesús de Natzaret: ungit i enviat per l’Esperit a donar la Bona Nova als pobres ia guarir els malalts”(Lc 4,18-19).” (Constitucions de l’Orde, núm. 20). En Jesús trobem el referent de qui és capaç de commoure’s des del cor davant les dificultats i misèries, entregar-se en clau de servei sense reserves, amb gestos i actituds que facin continuador i present l’amor de Déu a la humanitat.
– Devoció a la Mare de Déu. Element present en la seva pregària com a dona referent i intercessora davant Déu. En la nostra espiritualitat és considerada “Mare de misericòrdia” i “Salut dels malalts”.
– Vivència harmònica i integral de l’amor a Déu i al proïsme. Reviure l’amor de Déu a través de l’exercici de l’hospitalitat en totes les persones, sense cap mena de distinció.
– Irradiació de l’hospitalitat amb el desenvolupament del carisma. L’acció que té punt de partida i s’allarga fins on les persones ho necessitin. Visió global de tota la persona, en totes les seves dimensions, a partir de la dignitat que confereix el ser fills i filles de Déu.
– L’atenció a la persona del malalt i necessitat, com a aportació de l’Orde a la missió de l’Església. Element de comunió amb l’Església. Es tracta d’actuar en nom de Déu i de part de l’Església.
– Professionalitat, unint la missió hospitalària amb la tècnica i la ciència, amb l’exigència de l’actualització, la qualitat i l’ètica.
– Esperit de donació, amb disponibilitat dels germans de l’Orde a donar-se sense reserves.
– Inculturació entre els pobres o humilitat hospitalària, adaptant-se a l’estil de vida humil dels pobres i malalts. El seguiment de Jesucrist comporta la predilecció i especial atenció als qui puguin veure més amenaçada la seva integritat, drets i dignitat.
Un altre dels trets a assenyalar és la seva universalitat. Per un costat el carisma i l’espiritualitat hospitalària transcendeix l’àmbit dels germans que han professat en l’Orde, i s’ha irradiat constantment arribant fins i tot a persones amb diferents expressions, visions i planteja- ments de fe. Per un altre cantó, tota persona sense distinció de cap mena és mereixedora, pel fet de ser persona, de tota atenció, respecte i consideració.
Molt en relació a la universalitat trobem també la gratuïtat. L’amor de Déu, que és misericordiós, és del tot gratuït, per això el que s'ha rebut com a “do” no es pot menys que oferir amb generositat i gratitud, i s'ha de posar, sense esperar res a canvi, al servei de l’altre i especialment del qui més ho necessiti. L’espiritualitat hospitalària porta a abocar-se envers l’altre, es caracteritza per una certa “desmesura” provocada pel desig d’acollir, atendre i oferir a l’altre el millor possible i de la millor manera possible. La limitació té a veure amb l’humà, l’il·limitat amb el diví.
“Hem estat tocats per la misericòrdia de Déu i l’hem experimentada en la nostra vida”.
Deia Joan de Déu: “Si consideréssim com n’és de gran la misericòrdia de Déu, mai no deixaríem de fer el bé mentre poguéssim”(Camí d’Hospitalitat...). I “fer el bé” requereix un estil que s’entreteixeix com a espiritualitat viscuda, a partir del servei humil, pacient i responsable, del respecte i fidelitat a la persona atesa, de la comprensió, benvolença i abnegació, del saber acompanyar i compartir les necessitats espirituals, religioses i no religioses, dels altres.
Viure l’espiritualitat hospitalària de Joan de Déu és estar centrat en Déu i en la persona. Amb la fi de compartir la vulnerabilitat, posar els mitjans per a una correcta atenció que derivi, si és possible, en la curació o en la millora de la seva situació. És comprometre’s i acompanyar la realitat de l’altre com a veritable “germà”. És propiciar la proximitat amb el qui sofreix per expressar-li que Déu no es desentén de la seva realitat. És fer presents les gestos de Jesús com- passiu i misericordiós de l’Evangeli en el món, acollint i atenent les persones amb la mirada i el cor de Déu.

Joaquim Erra
 

174 Visites