URC - Germans de la Salle | Germans de les Escoles Cristianes

Membres URC

Membres URC

Germans de la Salle | Germans de les Escoles Cristianes, F.S.C.

Última actualització: 24/08/2016

Cert que l’espiritualitat cristiana és una, però viscuda amb modalitats específiques, tant segons una cultura com segons un carisma concret. En el nostre cas, intentaré concretar els trets específics i corresponents a l’espiritualitat de l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes de La Salle, tot i que, ben entès, cap dels seus trets li pertanyen en exclusiva.
Per descriure una espiritualitat institucional cal recórrer als inicis fundacionals. Els fundadors i fundadores mar- quen la identitat i carisma institucional. La vida de La Salle i el seu procés de fundació constitueixen el moll de l’espiritualitat lasal·liana. Si l’Església va néixer d’una missió, també l’espiritualitat de La Salle sorgeix d’una iniciativa i intuïció de qui, “tocat per Déu”, canvià el rumb de la seva vida, deixant de costat un “projecte cristià de família benestant i de bon canonge de Reims” per comprometre’s en un “projecte evangèlic” a favor de la fundació d’unes escoles en favor dels nens, sobretot dels més necessitats.
Aquest projecte li sorgeix a La Salle com a conseqüèn- cia de la seva actitud de “doble contemplació”: la seva contemplació de Déu el fa contemplar les necessitats dels nens, pensa que Déu vol la salvació de tots, però per això hi ha d’haver els mitjans pertinents, escoles i mestres formats. La seva fidelitat a aquesta doble pres-
suposició canvia tot l’itinerari de la seva vida al partir d’una doble crida: Déu i els nens. La fidelitat de La Salle a Déu l’obliga a una rara, extravagant, inusitada, insòlita i anòmala fidelitat als mestres i als nens. El seu estat eclesiàstic no li exigia sortir del seu món social; en canvi, la seva vocació de fundador sí que li ho exigia. No sols va haver de privar-se “de”, sinó que va haver de fer-se “per als” pobres, convivint amb els mestres. Déu conduí La Salle i els primers Germans “de compromís en compromís” en una trajectòria i metes imprevisibles i insospitades des dels inicis.
Per tant, val a dir que un tret inqüestionable de l’espiritualitat lasal·liana és exercir la missió de l’escola cristiana i evangelitzadora “desdelaperspectivade Déu”. Per això, La Salle dirà que “l’esperit d’aquest Institut és, en primer lloc, «l’esperit de Fe» que ha de moure els que el componen a no mirar res més que amb els ulls de la fe, a no fer res sinó amb la mirada posada en Déu i a atribuir-ho tot a Déu, penetrant-se constantment d’aquests sentiments de Job: El Senyor m’ho ha donat tot, el Senyor m’ho ha pres; tal com va agradar el Senyor així s’ha fet”. I afegirà que “aquest esperit de fe és essencial a l’Institut”.
I per això, La Salle insisteix que els Germans tinguin profund respecte a la Sagrada Escriptura, sobretot a l’Evangeli, que hauran de considerar com a “primera i principal Regla”i n’estimula la lectura i meditació diàries. Especifica que els Germans hauran d’animar totes les seves obres amb sentiments de fe, sempre atents a la voluntat de Déu per la qual han de conduir-se i regu- lar-se. Insisteix en l’exercici de la pregària mental, de la presència de Déu i la invocació i salutació serà “Visqui Jesús en els nostres cors! Per sempre!”.
Ara bé, per a La Salle l’esperit de fe es manifesta “en un «zel abrusador» d’instruir els nens cristianament, esforçant-se mitjançant la pregària, instruccions, vigi- lància i bona conducta en l’escola, a procurar la salvació dels nens que els són confiats, educant-los en la pietat i en el vertader esperit cristià, o sigui, segons les regles i màximes de l’Evangeli”.
Sobre això, La Salle deixa escrites unes consideracions que s’han de fer els Germans, sobretot durant el recés anual, tot dient que “en el seu estat han d’atendre les ordres i la voluntat de Déu” i considera que espiritualitat i missió s’han de viure conjuntament: “No feu diferència entre els deures propis del vostre estat i el negoci de la vostra salvació i perfecció. Tingueu per cert que mai no obrareu millor la vostra salvació, ni avançareu tant en la perfecció com complint bé els deures del vostre estat, amb tal que ho feu amb el fi d’obeir Déu”.
En síntesi, i aplicant-ho al nostre avui, continua vigent que l’espiritualitat de l’Institut de La Salle es regeix per la “contemplació de Déu per a la missió educativa” i des de “la missió educativa envers Déu”. És a dir, pel binomi “esperit de fe - zel”. Segons La Salle, com que el designi de Déu és la salvació de tots els nens, hi haurà d’haver escoles (les escoles entren en el designi de Déu), i per a elles caldran mestres degudament formats, fent equip, cos, societat, comunitat. Les Escoles Cristianes seran, sobretot, per als nens allunyats de la salvació.
Com a conseqüència, La Salle va ser un innovador a partir de la seva espiritualitat en diversos aspectes. Va creure que havia de formar mestres per disposar-los per a una “missió”, i això el condueix a accentuar el sentit de Déu mitjançant una consagració de vots “d’obediència,
estabilitat i associació”, reunint-los a casa seva, consti- tuint “comunitat”. A la Butlla d’aprovació de l’Institut s’afegí la professió amb els tres vots.
Concretant:
L’Institut s’anomenarà de “Germans de les Escoles Cristianes”. No s’accepta la denominació, suggerida per alguns, de “Mestres de les Escoles Cristianes”, així com tampoc que se’ls anomeni “Germans de la Doctrina Cristiana”. L’escola lasal·liana pretendrà una educació integral. L’escola necessita la total i plena dedicació de cada Germà.
La comunitat de mestres s’anomenarà de “Germans” perquè cadascú haurà de considerar-se germà dels seus Germans, dels col·laboradors que els assisteixen, i germà gran dels nens i joves als quals tracten d’educar cristianament.
La missió de l’Institut és denominada per La Salle com a “ministeri” i dirà: “Sou ministres de Déu i ambaixadors de Jesucrist en la missió que exerciu”.
L’esperit “d’associació”és fundant de l’Institut, ja que va néixer com a associació, és a dir, amb un sentit de cohesió, de disponibilitat o de co-responsabilitat mútues. Aquest concepte d’associació es considera integrant de la refun- dació en què avui ens considerem compromesos; i fins i tot pren més força al ser declarat avui i reconegut per la Congregació Romana de Vida Consagrada, com a primer vot, el “vot d’associació” que implica el compromís de tots, personalment, comunitàriament i institucionalment a sostenir les escoles cristianes. Per la “disponibilitat” que suposa aquest vot, els Germans poden ser intercan- viats de lloc per exercir la funció a què són destinats.
Es tracta d’una actitud “universalista”. Veient l’èxit de les naixents Escoles de La Salle, l’arquebisbe de Reims demanà al seu fundador que es limités a la seva diòcesi. Però La Salle va creure que s’havia d’expandir també a altres llocs (una altra Congregació religiosa del mateix temps seguí la recomanació de l’arquebisbe i encara existeix només en els límits de la diòcesi i sense haver-se pogut expandir).
La Salle també féu objecte d’un vot el sentit d’“estabilitat”, amb la finalitat d’estimular la fidelitat a la vocació com a resposta a la fidelitat de Déu. El Fundador va voler una comunitat estable, cosa que no existia en les escoles de l’època, com tampoc mestres estables, amb la finalitat de respondre millor a les necessitats dels nens i els joves.
El “discerniment col·lectiu” en els temps de fundació fou constituent de la institució, de la comunitat i de la missió. A partir d’aquesta actitud es van escriure els “reglaments” primer, la “Regla” després, i més tard, fruit de l’experiència de funcionament, la “Guia de les Escoles Cristianes”, que tingué gran acceptació, amb nombroses edicions, fins i tot fora de l’Institut lasal·lià.
Segons el Fundador, les finalitats de l’Escola La Salle, que es pretenen vigents també per a avui i que formen part de la seva espiritualitat són: –
– Escola especialment atenta als pobres.
– Que viu i anuncia l’Evangeli.
– Centrada en el coneixement de les necessitats reals dels nens i els joves.
– Que sigui eficaç per a la vida.
– Participant en la missió de l’Església.
Des de la fundació ocupa un lloc important en l’Institut la
Mare de Déu Santíssima, amb la denominació de “Mare de les escoles cristianes”. Com es diu a la regla: “En el “sí”total que donà al Senyor descobreixen millor el sentit de la seva pròpia consagració. D’ella aprenen la docilitat a l’Esperit, que els configura amb Crist mitjançant la fe, l’esperança i l’amor, i que els adreça al Pare, font de tot bé i terme de tota acció apostòlica”.
San Josep fou proclamat per La Salle com a “Patró prin- cipal de l’Institut”ja que “cooperà amb Maria i participà en l’obra salvadora mitjançant l’educació humana de Jesús, i va ser fidel fins a la mort a la seva humil pater- nitat”. De fet, el primer segell de l’Institut representava sant Josep amb el Nen Jesús agafat de la mà.
Els germans de La Salle professen un permanent record del seu Fundador. Ha representat i segueix representant la seu guia i orientació, fins i tot en els nostres dies. Les lliçons del seu itinerari personal i del procés de fundació, així com les seves nombroses obres escrites (8 d’espirituals, 8 de catequesi i 2 de pedagogia) els són permanent referència.
Es consideren també garants de la seva espiritualitat lasal·liana els nombrosos Germans que han precedit als llarg de 330 anys; d’una manera especial, aquells que l’Església ha proclamat sants o beats. Tots ells han seguit fidelment l’estela del Fundador i de la Fundació, assumint el seu carisma i espiritualitat. El seu record constitueix un al·licient de fidelitat a l’espiritualitat lasal·liana. De cadascun d’ells se n’ha escrit una ressenya biogràfica.
En fi, cal destacar la importància de viure l’espiritualitat del propi Institut, ja que és la modalitat de “seguiment de Crist”, que és la “norma suprema” i “primera i principal regla”.

Jaume Pujol
 

345 Visites