URC - Franciscans | Orde de Frares Menors

Membres URC

Membres URC

Franciscans | Orde de Frares Menors, O.F.M.

Última actualització: 23/08/2016

Introducció
Sempre que algú pregunta quins són els trets més pecu- liars de l’espiritualitat de sant Francesc, un es troba davant una difícil cruïlla al moment d’escollir els més representatius.
A primer cop d’ull l’elecció no és difícil: la pobresa, diran uns, és el seu tret més característic. Altres diran que és la minoritat, tal vegada combinada amb la pobresa. ¿I per què no la humilitat? ¿O la simplicitat? ¿I què dir de l’alegria? A d’altres els semblarà que la característica franciscana és la fraternitat universal. Però sembla que seríem injustos si no citéssim el seu amor a la natura, o la seva visió cristiana de l’ecologia. Queden altres aspec- tes que també són molt franciscans: la missió, l’amor a l’Església, el seu gran desig de ser instrument de pau, el seu amor a la Mare de Déu, l’expressió trinitària de la seva espiritualitat, el seu amor als leprosos, el seu esperit de pregària contemplativa...
Encara comentant totes aquestes característiques ens quedaríem amb un cert neguit interior d’haver omès tal vegada altres aspectes que també defineixen i caracteri- tzen l’espiritualitat del nostre pare sant Francesc. És tan rica que és impossible exhaurir tots els seus aspectes, i
és tan profunda que difícilment poden abastar totes les seves implicacions, sempre amb el risc de quedar-nos curts en la cerca.
A més, a l’estendre’ns tant, ¿no estaríem en el fons des- crivint les característiques de qualsevol sant? Estaríem expressat el prototip i model d’una santedat paradig- màtica. Normalment trobem en tots els sants aquestes o semblants actituds interiors...
Per això prefereixo abordar el tema des d’un altre angle que ens permeti centrar-nos més particularment en sant Francesc, en la perspectiva de la devoció.

¿Devocions o devoció?
Segurament Francesc practicava algunes “devocions”prò- piesdel’espiritualitatdel’EdatMitjana,peròvasersobretot el sant de la “devoció” feta d’unció interior i d’inspiració, de fervor de caritat i d’entrega entusiasta al Senyor.
Ell mateix ens estimula a treballar amb fidelitat i devoció i a no apagar l’esperit de pregària i devoció al qual han de servir totes les coses temporals (Rb 5)

Les quatre columnes de la “devoció” de sant Francesc La seva devoció gira al voltant de la persona de Jesús a quatre nivells, que constitueixen les quatre colum-
nes en què es basa la seva espiritualitat: l’Encarnació,
l’Eucaristia, la Redempció, i Maria Mare de Jesús.

L’Encarnació
És el misteri de la humanitat de Jesús. El Fill de Déu es fa Home “El qui és la Paraula s’ha fet home i ha
habitat entre nosaltres...” (Jn 1,14). Sobretot per Nadal, Francesc vivia intensament el misteri de l’Encarnació de Jesús. Tots recordem aquell Nadal entranyable de 1223 a Greccio. és com el paradigma de la devoció a Jesús centrada en la seva Encarnació en les puríssimes entranyes de Maria.

L’Eucaristia
És el misteri del Cos i la Sang de Jesús. Francesc, en tots els seus escrits, especialment en els eucarístics, ens descobreix el seu respecte pels sacerdots, teòlegs, predi- cadors, perquè són ells els que ens administren esperit i vida perquè ens donen la Paraula i el Pa de l’Eucaristia. Francesc és un adorador genuí de Jesús sagramentat i ens aconsella que a l’entrar a una església diguem: “Us adorem, santíssim Senyor Jesucrist...”.

La Redempció
És el misteri pasqual de la passió, mort, resurrecció i glorificació de Jesús. Des de la creu de Sant Damià fins a la creu de La Verna, amb l’experiència única dels estigmes, tota la trajectòria de la vida de Francesc va ser marcada per Jesús redemptor. A La Verna pogué escriure les Lloances a Déu Altíssim, i la Benedicció a fra Lleó, com exponent de la seva experiència dolorosa-joiosa de Jesús mort i ressuscitat.

Maria, Mare de Jesús
Ella està associada íntimament a Jesús en els tres misteris que hem esmentat... En efecte, ¿qui podria separar un fill de la seva mare? Maria és present en l’Encarnació, ja que Jesús es féu home en ella; en l’Eucaristia, ja que
¿d’on prengué Jesús el seu Cos i la seva Sang? De Maria. I en la Redempció com a testimoni i víctima, amb la seva actitud, dreta al peu de la creu.
Si Francesc estimava Maria, ens diu Celano, i li profes- sava una tendra devoció, era perquè ella ens donà com a germà el Fill de l’etern Pare. La devoció a Maria és, doncs, en el fons, devoció a Jesús.
Al voltant d’aquestes quatre columnes de l’espiritualitat de sant Francesc podem anar enfilant totes les caracte- rístiques franciscanes que hem citat al principi, i d’altres, com a resplendents pedres precioses que se centren en una Persona: Jesús.

Josep M. Massana
 

214 Visites