URC - Fills de la Sagrada Familia | Fills de la Sagrada Família Jesús, Maria i Josep

Membres URC

Membres URC

Fills de la Sagrada Familia | Fills de la Sagrada Família Jesús, Maria i Josep, S.F.

Última actualització: 25/08/2016

Natzaret, un carisma i un estil

Tota l’espiritualitat de sant Josep Manyanet, el nostre fundador, és marcada per la presència de la Sagrada Família de Natzaret, perquè en ella tot va ser obra de l’Esperit Sant. Aquesta família i casa de Jesús va ser la llar, l’escola i la font inspiradora de tota la seva vida i acció apostòlica. Josep Manyanet va ser cridat a ser Fill de la Sagrada Família. Experimentant la vida de Jesús amb Maria i Josep a Natzaret, amb l’ajut de la gràcia de Déu, es convertí en testimoni i apòstol d’aquest estil de vida i santedat.
A Natzaret descobrí el designi de Déu sobre la família, i allí aprengué també “la pedagogia de l’Evangeli de Natzaret”, que acompanyà la maduració humana i mes- siànica de Jesús. Per això, tot el pensament i l’activitat apostòlica del fundador dels Fills de la Sagrada Família arrenquen del model i exemple de la família de Jesús, Maria i Josep.
La Sagrada Família és el carisma i l’estil propi de Josep Manyanet en l’Església i en la societat: ser família com la de Jesús de Natzaret i amb aquest anunci ajudar totes les famílies a ser vertaderes “esglésies domèstiques”. També la santedat de Josep Manyanet té el seu origen i model en la Sagrada Família de Natzaret.

El nostre “camí espiritual” en l’escola de Natzaret
L’espiritualitat dels Fills de la Sagrada Família, hereus espirituals de sant Josep Manyanet, beu en la mateixa font. Recorrem el seu mateix camí espiritual. Cridats també a ser Fills de la Família de Natzaret, ens esforcem a arribar a ser testimonis de la seva santedat de vida pobra, casta i obedient, per ser així apòstols entre les famílies, els nens i els joves. Les fites d’aquest camí són les següents:
Cridats a seguir Jesús i servir com Ell. No sols amb un seguiment físic sinó amb una vinculació espiritual, personal i familiar: volem acompanyar-lo permanentment, ser els seus familiars, adherir-nos a la seva causa i par- ticipar del seu destí. Per això assumim el servei com a mitjà: “Tots els qui –diu el fundador– amb la gràcia del Senyor han estat cridats a aquesta Congregació, tinguin sempre present i procurin recordar que, a exemple de Jesús, Maria i Josep, no han vingut a ser servits, sinó a servir i a entregar la seva vida per tots per guanyar-los per nostre Senyor Jesucrist”. Constitucions, Roma, 1878, Exhortació.
Junt amb Maria i Josep, “pelegrins de la fe”. Maria i Josep són models de l’obertura de l’home a la Revelació, que és Jesús. ¿Quins més “oberts”a l’acció ia la presència de Déu, més disponibles a executar el seu projecte i voluntat que Maria i Josep, volguts per Déu com a “pares”de Jesús? De tots dos es pot afirmar: “Feliços vosaltres que heu cregut”. Tots dos avançaren en la seva peregrinació de la fe. Del misteri revelat en la plenitud dels temps, Josep n’és, amb Maria,elprimerdipositari.AmbMaria,Josepparticipades del principi, en aquesta fase culminant de l’auto-revelació de Déu en Crist realitzada en la seva pròpia llar.
L’obediència de la fe. Tant Maria com Josep respongue- ren afirmativament a la Paraula de Déu que els va ser transmesa en el moment decisiu de l’encarnació. El que féu Josep al rebre la seva esposa Maria a casa seva, l’uní de manera especial a la fe de Maria: ell acceptà com a veritat provinent de Déu el que ella havia acceptat en l’anunciació. Fe i obediència aquí s’identifiquen.
El primat de la voluntat de Déu. El camí mestre de la santedat és l’acompliment de la voluntat de Déu, els models de la qual, després de Jesús, ens són presentats pel testimoni de la predicació apostòlica, els Evangelis: Maria, la serventa i deixebla del Senyor, i sant Josep, a qui Pau VI definí com “l’introductor” de l’Evangeli de les Benaurances. Ells ens ensenyen a obrir-nos al voler diví, a preguntar-nos sovint: ¿quina és la voluntat de Déu en la nostra vida?
El perfil interior de Maria i Josep.“L’escolta religiosa”de la Paraula de Déu, que el Concili atribueix a tota l’Església, es troba encarnada en la Verge Maria i en sant Josep. L’exemplaritat d’aquesta “escolta religiosa” és afirmada explícitament de Maria, i es revela pel clima de silenci contemplatiu que acompanya tot el que es refereix a sant Josep. De fet, l’última perfecció de la vida contemplativa és que la veritat divina no sigui només vista, sinó també estimada. L’amor condueix a la contemplació, i la contemplació eixampla l’amor. Tan Maria com Josep van viure contínuament l’experiència amorosa de la presència de Jesús. Per això són models de la vida d’unió amb Déu, el vertader mestre de la vida interior.

Per tot això, les nostres Constitucions defineixen la Família de Jesús, Maria i Josep com a escola de l’Evangeli, una comunitat de fe, esperança i caritat, de lloança i de servei, norma de vida consagrada, exemple de vida domèstica i germen de l’Església. En ella aprenem l’espiritualitat de la vida quotidiana.

Claus evangèliques de la nostra espiritualitat
Després de tot això, considerem com a elements cons- titutius de la nostra espiritualitat, deduïts dels primers capítols dels evangelis de Mateu i Lluc i de la vida del nostre fundador, els següents:
Filiació. “Per la nostra vocació i missió –afirma san Josep Manyanet–, som anomenats “Fills de la Sagrada Família”. I les nostres Constitucions (núm. 2) afegeixen: “El nom mateix de la nostra Família expressa amb exactitud la naturalesa, el fi, l’esperit i el caràcter de l’Institut: ell manifesta clarament i perfectament qui som i què ens proposem”.
Consideren una gràcia extraordinària l’haver estat cridats per Déu no sols a ser fills seus pel baptisme i l’escolta i posada en pràctica de la Paraula, sinó a ser-ho com Jesús de Natzaret, subjecte a Maria i Josep, compartint la seva vida virginal, casta i obedient.
Vida oculta. Tant en la nostra vida religiosa com apostòlica acceptem amb gust l’estil com Jesús visqué la seva experiència familiar durant el llargs anys de la seva vida oculta a Natzaret. Són anys d’obediència, de silenci, de treball, d’intimitat, de donar valor a l’ordinari. Durant aquests anys el creixement de Jesús “en saviesa, edat i gràcia” es desenvolupa en l’àmbit de la Sagrada Família. Allà trobem la “paraula silenciosa”que transfigura i divinitza la nostra humanitat. De Natzaret rebem una invitació exquisida a la vida interior i a la contemplació.
Servei. Jesús, durant tota la seva vida, es mostrà com el servidor dels homes. Vavenir efectivament no a ser servit, sinó a servir, a donar la seva vida per la salvació de tots. La seva mare Maria va ser la serventa del Senyor, i posà incondicionalment la seva vida al servei de la missió messiànica de Jesús. Sant Josep va fer com li havia ordenat l’àngel del Senyor i prengué amb ell la seva esposa, acceptant amb això ser el responsable i custodi de la vida, tant privada com amagada de Jesús. Així entenem també nosaltres la nostra vida i la nostra missió com servei al Regne de Déu i a la família.

Trets essencials de la nostra espiritualitat
El nostre fundador traçà el perfil religiós i espiritual del Fill de la Sagrada Família en les Constitucions, i especialment en la seva obra mestra La Escuela de Nazareth y Casa de la Sagrada Familia (Barcelona: La Hormiga de Oro 1895).
Josep Manyanet concebé aquesta obra com un diàleg entre una ànima –Desidèria– i Jesús, Maria i Josep que es desenrotlla en 43 visites que fa a la casa i escola de Natzaret. Tracta de la vocació i perfecció dels vots i virtuts religioses, i de les principals virtuts que, mirant la vida dels Tres a Natzaret, han de tenir en compte i practicar els qui desitgen imitar-los.
Desidèria. La protagonista d’aquests diàlegs és, després de Jesús, Maria i Josep, Desidèria, que, com el seu nom indica, és una ànima desitjosa de més gran perfecció, i que per això acudeix a la més sublim de les escoles per aprendre la ciència de la perfecció.
En realitat, Desidèria és l’ànima de Josep Manyanet, i l’obra recorre el seu propi itinerari, és la seva autobiografia espiritual i religiosa. Jesús, Maria i Josep el reconeixen com a fill i l’introdueixen en la intimitat de Natzaret.
Desidèria és, doncs, el prototip del Fill de la Sagrada Família que, vivint espiritualment a Natzaret, tendeix contínuament a la perfecció del seu estat.
Visita espiritual a Natzaret. La casa de Natzaret és la nostra casa pairal, el santuari que conserva l’essència de la nostra vocació. “Aquí aprenem –com afirma Pau VI– a observar, escoltar, meditar i penetrar en el sentit pregon i misteriós d’aquesta senzilla, humil i encanta- dora manifestació del Fill de Déu entre els homes. Aquí s’aprèn, fins i tot, potser d’una manera quasi insensible, a imitar aquesta vida”.
Per això, fidels al fundador, fem cada dia aquesta pere- grinació espiritual al santuari de Natzaret. Hi trobem la memòria del nostre origen i la profecia de la nostra última i definitiva pàtria, el Regne de Déu. Ens recorda no només d’on venim i qui som, sinó que obre la nostra mirada vers on anem, fins a quina meta s’adreça el nostre peregrinar.
Les nostres pràctiques diàries. Seguint el ritme de la litúrgia i del nostre Calendari propi, jalonem la nostra jornada amb els records de la vida de la Sagrada Família de Natzaret: Des de la salutació inicial a la Trinitat del cel i a la de la terra i l’oferiment d’obres a Jesús, Maria i Josep, la triple recitació de l’Àngelus, memorial de l’Encarnació, els càntics de la Litúrgia de les Hores, el Benedictus, el Magníficat i el Nuncdimittis, el rés del Rosari, “compendi de l’Evangeli”, i la pregària del Parenostre, que va ser l’eix de la vida de Natzaret encara abans de ser formulat. Tots ells en fan presents els moments estel·lars de la vida de Jesús, Maria i Josep, i són el nostre aliment i estímul espiritual.

Testimonis i apòstols del misteri de Natzaret
Com ens recorden les Constitucions, els Fills de la Sagrada Família som –volem ser– testimonis i apòstols del misteri de Natzaret. Per això, “el nostre tracte diari és amb Jesús, Maria i Josep. Constants en la pregària, estimant-nos mútuament amb amor fraternal, fent-ho tot per glòria de Déu, compartim amb ells l’experiència de la vida familiar de Natzaret. I donem testimoni del que sentim, cada dia, a Natzaret, del que veiem amb els nostres ulls, contemplem i toquen les nostres mans sobre la Paraula de Vida, i ho anunciem a la família humana”.
En el nostre fundador i en altres germans, especialment els que són en procés de canonització, trobem inspiració i estímul per ser fidels a la nostra vocació i missió.


Josep M. Blanquet
 

182 Visites