URC

(Jordi Llisterri - Catalunya Religió. 12/12/2017)

Se'n diu insuficiència del mòdul del concert educatiu. És a dir, que l'aportació econòmica de l'administració per cada alumne que va a l'escola concertada és insuficient per garantir la gratuïtat de l'educació. El que falta, ho han de posar els pares.

Aquesta realitat ha estat acceptada aquest dilluns pels representants de tots els partits que han participat en la taula rodona sobre "L'escola concertada a la Catalunya del futur". Des de tot l'espectre polític, excepte la CUP que no ha enviat cap representant en el debat. La sessió estava organitzada per totes les entitats que agrupen els titulars i les associacions de pares de les 700 escoles concertades que hi ha a Catalunya i que representen més de 360.000 alumnes, la majoria en escoles cristianes.  

Després de l'acord, ha vingut els matisos. Sobretot tenint en compte que alguns d'aquests partits van donar suport a la ILP que l'any passat va rebutjar el Parlament i que preveia l'eliminació dels concerts educatius.  

El model educatiu

Des del PP, el diputat Fernando Sánchez-Costa, ha donat suport a la situació actual amb "un model pluralista que ha funcionat". I ha assegurat que posaran com a "condició d'un vot d'investidura el respecte al model educatiu actual i al manteniment dels concerts". Sobre la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) creu que només s'ha de modificar si contribueix a "reforçar la llibertat de les famílies".

Lluís Filella, de Catalunya en Comú-Podem i professor jubilat de la pública, ha reconegut que "molts problemes vénen de la manca de coneixement mutu entre l'escola concertada i la pública".  Però també ha dit que el model actual "és una excepció a Europa, fruit de la història recent" i perquè "no s'ha fet prou per augmentar l'oferta pública en el nostre país". Filella ha apostat per un marc normatiu estable, però ha assegurat que cal "reelaborar la LEC" per generar un nou consens i sobretot revisar el seu desplegament.

Del PSC, Esther Niubó, diputada i directora de la Fundació Campalans, ha reconegut "el paper de l'escola concertada i el compromís social de moltes d'aquestes escoles" i que "confrontar la pública i la concertada és un error". Però ha assegurat que "la prioritat és l'escola pública de qualitat". El PSC dóna suport a la LEC i només preveu una "actualització" si hi ha el mateix consens amb el qual es va aprovar.

David Mejía, diputat de Ciutadans, ha assegurat que "el model actual és equilibrat" i que "cal un finançament adequat de pública i concertada".  Respecte a marc normatiu, Ciutadans aposta per un Pacte Nacional d'Educació estatal que doni estabilitat a l'educació i que posteriorment la LEC s'adapti a aquest pacte.  

L'exconsellera Anna Simó, des d'ERC, ha defensat que el model del Pacte Nacional d'Educació del 2006 i que "l'educació deixi de ser un camp de confrontació". I ha assegurat que el model actual permet "treballar en cooperació" i amb "un sistema educatiu plural: no volem un sistema educatiu homogeni". També creu que "no hi ha cap motiu per tocar la LEC" perquè encara que cada partit l'hauria fet diferent és fruit d'un consens, dóna estabilitat i encara s'ha de desplegar.

Des de la llista Junts per Catalunya, Lluís Font, president del Consell Escolar de Catalunya, ha remarcat que l'escola concertada és fruit "d'un país on sempre hi ha hagut iniciativa social, que forma part de la nostra genètica com a país" i que la concertada no respon a una situació conjuntural o una resposta per cobrir el buit educatiu del franquisme. També s'ha compromès en la continuïtat de la LEC, "aprovada per ampli consens, i que és com una estructura d'Estat, tant per si governen uns com altres". A més ha assegurat que "la innovació educativa només és possible si hi ha aquest marc d'estabilitat".

La renovació dels concerts

Una ronda de preguntes del debat ha aterrat en la concreció: si pensen renovar els concerts educatius. És un compromís clau perquè aquest curs toca renovar els concerts de totes les etapes educatives excepte l'educació primària. La renovació s'ha començat a tramitar aquest desembre i s'ha de resoldre abans de les preinscripcions d'aquesta primavera. Seria unes primeres decisions a prendre si hi ha nou Govern. Un canvi en els criteris fa perillar la continuïtat de moltes escoles concertades.

Junts per Catalunya, ERC, C's i PP s'han compromès a la renovació dels concerts per donar estabilitat al sistema i estan d'acord en el fet que caldria arribar cobrir el 100% del cost de la plaça escolar de les concertades per garantir la gratuïtat. ERC i Junts per Catalunya han coincidit també en la necessitat que la Generalitat faci públic el cost real per plaça en l'escola pública i en la concertada, un estudi econòmic que l'administració va iniciar fa onze anys i que la concertada ha reclamat reiteradament.    

Des de Catalunya en Comú s'ha argumentat que la insuficiència econòmica afecta a tot el sistema educatiu i que la despesa hauria d'arribar representar el 6% del PIB que preveu la LEC. Des del PSC s'ha fet un raonament semblant, assegurant que cal garantir la suficiència del concert però donant "prioritat a l'escola pública". Catalunya en Comú, a més, aposta per controlar més que les escoles concertades s'ajustin a la normativa i fomentar una nova llei que permeti que les concertades s'integrin a la xarxa pública com ja es va fer amb el CEPEPC als anys 80.

Sobre les escoles d'educació diferenciada, Catalunya en Comú i PSC també coincideixen en no renovar el concert de les escoles que separen per sexe. El PSC, però, va admetre que dins la seva llista els exdirigents d'UDC defensen el contrari. 

ERC també asseguren que no són partidaris de finançar l'educació diferenciada, però han recordat que ja es va retirar el concert a algunes escoles en el primer Govern tripartit i que els tribunals van tombar aquella decisió perquè la legislació no permet fer aquesta distinció. De fet, la LEC està oberta a diverses interpretacions. Ciutadans assegura que no compateix el model d'escola separada per sexe però que s'acullen al que diu la llei. Des de Junts per Catalunya, s'ha destacat el perill "d'establir filtres ideològics o metodològics per renovar els concerts: si compleixes la Llei, tens dret al concert". I el PP no és partidari per retirar el concert per aquest motiu.

El model lingüístic i l'adoctrinament

La part més previsible del debat ha estat quan els representants dels partits han contestat si avalen el model d'immersió lingüística actual i si creuen que s'adoctrina a l'escola catalana.

Ciutadans i PP ha criticat el model lingüístic actual. Sánchez Costa demana que almenys 25% d'assignatures es facin amb una de les llengües oficials i que en cada territori hi hagi almenys una escola plenament bilingues. David Mejía assegura que "la immersió té una conseqüència negativa pels castellanoparlants i pels immigrants, que obtenen pitjors resultats acadèmics".

La resta de partits han fet una defensa clara del model actual.  Per Font "des de la centralitat del català com a factor d'integració es garanteix el pluralisme". Per Simó s'ha demostrat que és "una eina de cohesió social". Niubó ha defensat que "és la immersió el que ha garantit el bilingüisme real". I Filella s'ha oposat "a un model de separació per llengua".

Un discurs semblant el tema de l'adoctrinament a les escoles.  Sánchez Costa i Mejía han matisat que prefereixen parlar del problema de la "politització de les aules" que no d'adoctrinament.  Per això el PP afirma que "volem la neutralitat política a l'escola" i C's que hi ha molts exemples d'aquest malestar amb "escoles amb símbols ideològics, llibres de text que parlen dels països catalans, i les denuncies de pares per com s'ha tractat l'1-O".

La resta de partit han donat suport al manifest que va fer conjuntament les concertades defensant que des de les escoles "no s'ha adoctrinat ningú". Aquesta acusació la consideren "lamentable", "irresponsable" i "un insult per voler convertir alguna anècdota en categoria". També han lamentat que alguns docents s'autocensurin per aquesta situació i que es confongui l'ús del català amb un posicionament ideològic.

Unes 400 persones, entre elles representants de les principals xarxes educatives de l'escola cristiana, van assistir al debat que es va allargar durant gairebé dues hores a l'Hotel Plaza de Barcelona. És la primera vegada que s'organitza aquest debat en una campanya electoral promogut conjuntament per totes les entitats del sector educatiu concertat: l'Agrupació Escolar Catalana, l'Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya, la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya, la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament de Catalunya, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya, i la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes d’Escoles Lliures