URC
MISSATGE DEL SANT PARE FRANCISCO
PER A LA JORNADA MUNDIAL DE LES MISSIONS 2017

La missió en el cor de la fe cristiana
 
 
 
Benvolguts germans i germanes,
 
Enguany la Jornada Mundial de les Missions ens torna a convocar entorn la persona de Jesús, «el primer evangelitzador i el més gran» (Pau VI, Exhort. ap.Evangelii nuntiandi, 7), que ens crida contínuament a anunciar l’Evangeli de l’amor de Déu Pare amb la força de l’Esperit Sant. Aquesta Jornada ens convida a reflexionar novament sobre la missió al cor de la fe cristiana. De fet,l’Església és missionera per naturalesa; si no ho fos, no seria l’Església de Crist, sinó que seria només una associació entre moltes d’altres, que acabaria ràpidament exhaurint el seu propòsit i desapareixent. Per això se’nsconvida a fer-nos algunes preguntes que toquen la nostra identitat cristiana i les nostres responsabilitats com a creients, en un món confós per moltes il·lusions, ferit per grans frustracions i esqueixat per nombroses guerres fratricides que afecten de forma injusta sobretot els innocents. Quinés el fonament de la missió? Quin és el corde la missió? Quines són les actituds vitals de la missió?
 

La missió i el poder transformador de l’Evangeli de Crist, camí, veritat i vida

1. La missió de l’Església, destinada a totes les persones de bona voluntat, està fonamentada en la força transformadora de l’Evangeli. L’Evangeli és la Bona Nova que comporta una alegria contagiosa, perquè conté i ofereix una vida nova: la de Crist ressuscitat, el qual, comunicant el seu Esperit donador de vida, es converteix en camí, veritat i vida per nosaltres (cf. Jn 14,6). És camí que ens invita a seguir-lo amb confiança i valor. Quan seguim Jesús com el nostre camí, experimentem la veritat i rebem la seva vida, que és la comunió plena amb Déu Pare en la força de l’Esperit Sant, que ens allibera de qualsevol forma d’egoisme i és font de creativitat en l’amor.

2. Déu Pare desitja aquesta transformació existencial dels seus fills i filles; transformació que s’expressa com a culte en esperit i en veritat (cf. Jn 4,23-24), en una vida animada per l’Esperit Sant en la imitació del Fill Jesús, per a glòria de Déu Pare. «La glòria de Déu és l’home vivent» (Ireneu, Adversus hœreses IV, 20,7). D’aquesta manera, l’anunci de l’Evangeli es converteix en paraula viva i eficaç que realitza allò que proclama (cf. Is 55,10-11), és a dir Jesucrist, el qual contínuament es fa carn en cada situació humana (cf. Jn 1,14).

La missió i el kairós de Crist

3. La missió de l’Església no és la propagació d’una ideologia religiosa, ni tampoc la proposta d’una ètica sublim. Molts moviments del món saben proposar grans ideals o expressions ètiques sublims. A través de la missió de l’Església, Jesucrist continua evangelitzant i actuant; per això, ella representa el kairós, el temps propici de la salvació en la història. Mitjançant l’anunci de l’Evangeli, Jesús es converteix de nou en contemporani nostre, de manera que els qui l’acullen amb fe i amor experimenten la força transformadora del seu esperit de Ressuscitat que fecunda el que és humà i la creació, com la pluja ho fa amb la terra. «La seva resurrecció no és una cosa del passat; entranya una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, pertot arreu tornen a aparèixer els brots de la resurrecció. És una força imparable» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 276).

4. Recordem sempre que «no es comença a ser cristià per una decisió ètica o per una gran idea, sinó per l’encontre amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva» (Benet XVI, Carta enc. Deus caritas est, 1). L’Evangeli és una persona, que contínuament s’ofereix i contínuament convida els qui la reben amb fe humil i laboriosa a compartir la seva vida mitjançant la participació efectiva en el seu misteri pasqual de mort i resurrecció. L’Evangeli es converteix així, per mitjà del baptisme, en font de vida nova, lliure del domini del pecat, il·luminada i transformada per l’Esperit Sant; per mitjà de la confirmació, es fa unció enfortidora que, gràcies a l’Esperit mateix, indica camins i estratègies noves de testimoniatge i de proximitat; i per mitjà de l’eucaristia es converteix en l’aliment de l’home nou, «medicina d’immortalitat» (Ignasi d’Antioquia, Epistola ad Ephesios, 20,2).

5. El món necessita l’Evangeli de Jesucrist com una cosa essencial. Ell, a través de l’Església, continua la seva missió de Bon Samarità, guarint les ferides sagnants de la humanitat; i de Bon Pastor, buscant sense descans els qui s’han perdut per camins tortuosos i sense meta. Gràcies a Déu no manquen experiències significatives que donen testimoniatge de la força transformadora de l’Evangeli. Penso en el gest d’aquell estudiant Dinka que, a costa de la vida pròpia, va protegir un estudiant de la tribu Nuer que era a punt de ser assassinat. Penso en aquella celebració eucarística a Kitgum, al nord d’Uganda, en aquells moments ensagnada per la ferocitat d’un grup de rebels, quan un missioner va fer repetir al poble les paraules de Jesús a la creu: «Déu meu, Déu meu, per què ens heu abandonat?», com expressió del crit desesperat dels germans i germanes del Senyor crucificat. Aquella celebració va ser per a la gent una font de gran consol i valor. I podem pensar en molts, nombrosíssims testimonis de com l’Evangeli ajuda a superar el tancament, els conflictes, el racisme, el tribalisme, promovent arreu i entre tots la reconciliació, la fraternitat i saber compartir.

La missió inspira una espiritualitat d’èxode continuat, peregrinació i exili

6. La missió de l’Església està animada per una espiritualitat d’èxode continuat. Es tracta de «sortir de la comoditat pròpia i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 20). La missió de l’Església estimula una actitud de peregrinació continuada a través dels diferents deserts de la vida, a través de les diferents experiències de fam i set, de veritat i justícia. La missió de l’Església proposa una experiència d’exili continuat, per a fer sentir a l’home, assedegat d’infinit, la seva condició d’exiliat en camí vers la pàtria final, entre el «ja» i l’«encara no» del Regne del Cel.

7. La missió diu a l’Església que no és un fi en ella mateixa, sinó que és un instrument humil i mediació del Regne. Una Església autoreferencial, que es complau en èxits terrenals, no és l’Església de Crist, no és el seu cos crucificat i gloriós. És per això que hem de preferir «una Església accidentada, ferida i tacada per sortir al carrer, abans que una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les seves seguretats » (ibid., 49).

Els joves, esperança de la missió

8. Els joves són l’esperança de la missió. La persona de Jesús i la Bona Nova proclamada per ell continuen fascinant molts joves. Ells cerquen camins on posar en pràctica el valor i els impulsos del cor al servei de la humanitat. «Són molts els joves que se solidaritzen davant els mals del món i s’embarquen en diverses formes de militància i voluntariat […]. Que bo és que els joves siguin “rondaires de la fe”, feliços de portar Jesucrist a cada cantonada, a cada plaça, a cada racó de la terra!» (ibid., 106). La propera Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, que s’esdevindrà l’any 2018 sobre el tema «els joves, la fe i el discerniment vocacional», es presenta com una oportunitat providencial per a involucrar els joves en la responsabilitat missionera, que necessita la seva rica imaginació i creativitat.

El servei de les Obres Missionals Pontifícies

9. Les Obres Missionals Pontifícies són un instrument preciós per a suscitar a cada comunitat cristiana el desig de sortir de les fronteres i seguretats pròpies i remar mar endins per anunciar l’Evangeli a tothom. A través d’una espiritualitat profunda, que s’ha de viure a diari, d’un compromís constant de formació i animació missionera, nois, joves, adults, famílies, preveres, religiosos i bisbes s’involucren perquè creixi en cadascú un cor missioner. La Jornada Mundial de les Missions, promoguda per l’Obra de la Propagació de la Fe, és una ocasió favorable perquè el cor missioner de les comunitats cristianes participi, a través de la pregària, del testimoniatge de vida i de la comunió de béns, en la resposta a les greus i vastes necessitats de l’evangelització.

Fer missió amb Maria, Mare de l’evangelització

10. Estimats germans i germanes, fem missió inspirant-nos en Maria, Mare de l’evangelització. Ella, moguda per l’Esperit, va rebre la Paraula de vida en el més profund de la seva fe humil. Que la Mare de Déu ens ajudi a dir el nostre «sí» en la urgència de fer ressonar la Bona Nova de Jesús en el nostre temps; que ens obtingui un nou zel de ressuscitats per a portar a tots l’Evangeli de la vida que venç la mort; que intercedeixi per nosaltres perquè puguem adquirir l’audàcia santa de buscar nous camins perquè arribi a tots el do de la salvació.

Francesc

Solemnitat de Pentecosta

Vaticà, 4 de juny de 2017