URC

CatalunyaCristiana

14 octubre 2017

Carme Munté

«Perdono a tots els qui em volen mal, i els faig una abraçada d’amistat; no guardo rancor a ningú, ni als qui m’han llençat a casa com un gos; també a Vós us ho van fer.» Aquestes són les darreres paraules del P. Jaume Payàs Fargas, afusellat el 25 de juliol del 1936 a Sallent (Bages). Va rebutjar renegar de la seva condició de religiós a canvi de ser alliberat. Només tenia 28 anys.

El P. Jaume Payàs forma part de la causa de 109 màrtirs claretians que seran beatificats el proper 21 d’octubre a la basílica de la Sagrada Família. Una causa que destaca pel gran nombre de màrtirs (109) però també per la seva heterogeneïtat tant de procedència com de condició religiosa, ja que inclou sacerdots (49), germans (31) i estudiants professos claretians (29). Tenien una mitjana d’edat de 39 anys.

«Els 109 màrtirs claretians que seran beatificats ens han deixat la mostra de la seva fidelitat i fermesa en la fe cristiana fins a donar la vida», ha manifestat Ricard Costa-Jussà, provincial dels claretians de Catalunya. «Fidelitat que és un testimoni: testimoni de fe, d’amor i de fidelitat a la vocació, de perdó envers els botxins, d’amor a la congregació i a l’Església, testimoni d’esperança i vida en Crist, mort i ressuscitat.»

En una carta circular que ha enviat a les comunitats claretianes amb motiu de la beatificació, el superior general dels claretians, el P. Mathew Vattamattam, ha explicat el significat del lema de les beatificacions, «Missioners fins a la fi». Aquesta expressió, ha escrit Vattamattam, «evoca una vida missionera portada fins a les últimes conseqüències: donar la vida per Crist». Pel que fa al martiri, el superior general ha recordat que «ells van viure en una societat marcada per forts enfrontaments entre faccions, però no eren militants de cap bàndol polític sinó persones que es van consagrar a Déu i que, arribat el moment, no van dubtar a confessar la seva fe, tot i a costa de la seva vida. Ells podrien haver defugit el martiri si s’haguessin deixat vèncer per les seves pors o haguessin fet concessions a les peticions dels seus botxins. No obstant això, van optar per donar una resposta de fe confiant en Déu. En temps líquids com els nostres, aquestes actituds sòlides ens desarmen i ens estimulen».

Els 109 màrtirs formaven part de diverses comunitats claretianes: Cervera, Mas Claret i Solsona (60), Barcelona (8), Sabadell (8), Lleida (11), Vic i Sallent (15). Fora de Catalunya, la causa inclou els màrtirs de les comunitats de Castro Urdiales a Santander (3) i de València (4). Com que un cop beatificats, han d’estar en un lloc de culte, el criteri de la congregació és aplegar-los a la mateixa cripta on hi ha les restes de sant Antoni Maria Claret, a Vic.

«Més enllà de les circumstàncies polítiques tan convulses i complexes del moment, el que volem subratllar és el testimoni de fe i de perdó d’aquest grup tan nombrós de germans nostres», ha expressat Costa-Jussà, «això ens estimula en el coratge del nostre seguiment de Crist i ens empeny a ser com els màrtirs instruments de perdó i de reconciliació arreu del món. Cal posar tots els mitjans perquè mai més els conflictes i les diferències es resolguin violentament, sinó amb el diàleg i el respecte».

Més de 270 claretians assassinats

La congregació fundada per sant Antoni Maria Claret va ser molt maltractada durant la guerra civil espanyola, fins al punt que més de 270 claretians van ser assassinats. Gairebé no hi va haver un sol dia, durant els cinc primers mesos del conflicte, en què no se sacrifiqués algun dels germans de la congregació.

«Va suposar una bona decapitació del contingent humà dels claretians», ha reconegut l’actual provincial de Catalunya. Alhora, des de la perspectiva que ofereix el pas del temps, el P. Costa-Jussà reconeix que aquells fets tràgics es viuen amb ambivalència: dolor i tristesa d’una banda, i de l’altra, agraïment pel testimoni de fidelitat fins a la fi de tants germans claretians.

Els 109 màrtirs que seran beatificats el 21 d’octubre a la Sagrada Família se sumen als 51 que ja ho van ser a Roma per Joan Pau II i que formaven part de la comunitat de Barbastre (Osca). Així mateix, en la gran beatificació de 522 màrtirs celebrada a Tarragona el 13 d’octubre del 2013, també hi havia 23 claretians.

Tal com ha volgut deixar constància el superior general de la congregació, una beatificació en sentit cristià significa testificar que una persona ha estat assassinada per confessar Jesucrist, per odium fidei, segons l’expressió que fa servir l’Església. «No es tracta només de ser fidels a uns ideals humans, per nobles que semblin, sinó, sobretot, de confessar Jesucrist. I, a més, cal que el màrtir mori sense odi, perdonant els seus botxins. Els mal anomenats màrtirs jihadistes dels nostres dies, per exemple, també moren pels seus ideals, però no ho fan per amor i perdonant, sinó tot al contrari.»

El P. Josep Reixach va ser assassinat a trets el 26 de juliol del 1936 a Sabadell. A l’església de la comunitat li van fer presenciar com es profanaven i cremaven els objectes sagrats. Tenia 71 anys. I malgrat tot el que va viure, les seves darreres paraules van ser de perdó: «Si sou vosaltres els qui m’heu disparat els trets, us perdono de tot cor. Vull morir com Jesús que també va perdonar els qui l’acabaven de sacrificar.»