URC - Claretians | Missioners Fils de l'Immaculat Cor de Maria

Membres URC

Membres URC

Claretians | Missioners Fils de l'Immaculat Cor de Maria, C.M.F.

Última actualització: 25/08/2016

 


L’espiritualitat dels Missioners Claretians enfonsa les arrels en la persona i vivència de sant Antoni Maria Claret, un sant que va viure i morir en el segle XIX (1807-1870) i que desenvolupà una gran activitat evangelitzadora a Europa i Amèrica. En una cel·la del seminari conciliar de Vic (Barcelona) reuní els cinc primers companys amb la idea de constituir un grup de missioners itinerants, donant lloc així, el 16 de juliol de 1849, a la Congregació dels Fills de l’Immaculat Cor de Maria. El Pare Claret rebé de Déu un carisma per al bé de l’Església, al qual s’entregà plenament i que configurà la seva vida, la seva condició de cristià, sacerdot, fundador, missioner i bisbe, deixant-lo com a herència preciosa als seus Fills i a l’Església.
El procés interior que es desencadena en Claret segueix la pedagogia divina de Jesús. És un itinerari de creixent fidelitat, en què la seva persona és guiada per l’Esperit en plena comunió d’amor, de servei i d’entrega total a la missió del Pare, en seguiment i imitació de Crist, que expressa en la definició de missioner: “Un Fill de l’Immaculat Cor de Maria és un home que crema en caritat i que abrusa per on passa, que desitja eficaçment i procura per tots els mitjans possibles encendre tothom en el món en el foc del diví amor. Res no l’espanta, té goig en les privacions, aborda els treballs, abraça els sacrificis, es complau en les calúmnies i els turments que sofreix. No pensa sinó comseguirà i imitarà Jesús en pregar, treballar i patir, i en procurar només i únicament la major glòria de Déu i la salvació dels homes”.1 Definició que és fruit d’un projecte concret de relació amb Déu i amb l’ambient, caracteritzat de particulars accents espirituals i eleccions operatives que evidencien i representen l’únic misteri de Crist.2
El propi nom de l’Institut ens ofereix les claus principals de comprensió i composició de l’espiritualitat pròpies del missioner claretià, que és missionera-evangelitzadora, que té com a elements constitutius i eixos portants el Crist, incansable anunciador de la Bona Nova a tots els éssers humans, i la seva Mare Maria, primera deixebla que va saber acollir en el seu cor el missatge salvífic, fent-ne raó del seu existir i obrar. En el desenvolupament d’aquests elements trobarem altres realitats que, de manera directa i transversal, il·luminen i fan aparèixer la plenitud espi- ritual d’un carisma i projecte de vida, que difícilment es poden entendre i viure sense una experiència fundant de Déu, que passa per integrar en l’existència personal l’experiència apostòlica i mariana de Claret.
La missió és al centre de la vocació i espiritualitat cla- retiana, fent pròpia la frase de Jesús en el temple, “¿No sabíeu que jo havia d’ocupar-me de les coses del meu Pare?”(Lc 2,49) És una espiritualitat missionera que par- teix de la lectura, acollida, contemplació i assimilació de la Paraula de Déu, que perquè es converteixi en dimensió profètica del Servei de la Paraula que, com bé s’afirma en la definició del missioner, té un dinamisme expressat sota el símbol del foc, que és Déu mateix, el seu amor, manifestat a través de l’acció del seu Esperit vivificador. Per això, el “fill de l’Immaculat Cor de Maria” és, com els profetes, un home tocat per aquest foc que s’ha de deixar abrusar per cremar en caritat, i així poder encendre tot el món en el foc del diví amor.
El missioner no pot il·luminar ni escalfar si no “crema en caritat”. I no pot cremar en caritat si no es deixa abrusar per l’amor de Déu. D’ací que el lema del Pare Claret fos “la caritat de Crist ens urgeix”, ja que per a ell i per als seus fills i hereus del seu carisma, “la virtut més necessària per viure la vida missionera apostòlica claretiana és l’amor. El claretià ha d’estimar Déu, Jesucrist, Maria Santíssima i el proïsme. Si no té aquest amor totes les seves belles dots seran inútils; encara que, si té gran amor amb les seves dots naturals, ho té tot”.4
És una espiritualitat que requereix viure en l’Esperit els valors de la vida missionera evangelitzadora, que té Crist com a model de configuració existencial per poder donar resposta a les necessitats del món d’avui. Es tracta d’una espiritualitat en què la passió pel Regne del Cel ocupa la vida del missioner, que obre cor i ulls per contemplar i discernir els mals i dur-los primer a la pregària entesa no sols com a exercici personal, sinó com a experiència comunitària eclesial. El foc de la pregària té un efecte evangelitzador. Qui crema, abrusa i il·lumina. Claret estableix una relació estreta entre la seva experiència de pregària i el compromís apostòlic, ja que sense la pregària el missioner i el seu servei són com palla que el vent escampa, com far que no il·lumina, com foc que no escalfa, com sal que es torna insípida.

Claret descobrí l’experiència radical de Déu en Crist a través de l’assídua meditació de la sagrada Escriptura, sabent acollir les necessitats de l’Església i de la societat dins del pla salvífic. Els seus fills hem heretat una espiritualitat d’oients atents i assidus, de servidors de la Paraula. Per això cal escoltar-la, acollir-la, anunciar-la, viure-la, essent testimonis de la pròpia Paraula. És en el pròleg de l’evangeli de Joan on s’expressa l’experiència que el missioner claretià ha de tenir en relació a la Paraula, “i els seus l’acolliren en fer-se carn” (cf. Jn 1,1-10).
És una espiritualitat missionera inculturada, profètica, identificada amb els pobres i multiplicadora d’evangelitzadors, que té com a elements cardinals: el primat de la Paraula de Déu, la centralitat de Crist i Maria Mare i fundadora, que forma en la forja del diví amor aquells que són cridats a anunciar al seu Fill Jesús, mort i ressuscitat per salvar la humanitat creada per Déu.
Maria es converteix en estereotip del missioner que, abans d’anunciar escolta i dialoga amb la Paraula, fent-la seva. Icona de la conformació de la seva existència a la voluntat de Déu, que sempre és vida, i vida en abundància. Model formatiu i propositiu de la veritat revelada. Maria en la forja del seu cor maternal acull i configura la vida del missioner per enviar-lo allà on no han sentit parlar del seu Fill Jesús o han oblidat el seu missatge. Allà on es necessita la presència viva i vivificant de l’Església. Maria ensenya a estimar a l’Església i a sentir amb l’Església, fent de la comunió signe creïble de l’anunci salvífic.

Aitor Jiménez

1 Cf. Constitucions de la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, 1989, art. 9.
2 Cf. Vita Consecrata, núm 93.
3 Cf. Sant Antoni Maria Claret, Autobiografia, núm 438-439.
 


 

329 Visites