URC - Germans Maristes | Germans Maristes de l'Ensenyament

Membres URC

Membres URC

Germans Maristes | Germans Maristes de l'Ensenyament, FMS



Última actualització: 24/08/2016

WEB: http://www.maristes.cat/cat/index.php
FaceBook
YouTube
Twitter
E-mail: secretariat@maristes.org

Superior provincial: Maurice Berquet

Adreça de la seu
45, Rue dInkermann 69006 - LYON, France

“La història de la nostra espiritualitat és feta de passió i compassió; passió per Déu i compassió pels altres” (Aigua de la Roca, 1).1

Paraules en joc
Les paraules que serveixen per comunicar-nos ens poden induir a engany. A vegades creiem dir el mateix tot i tenir continguts diferents. Esperit, carisma i espiritualitat són nocions diferents.2 L’esperit es refereix a la manera de ser, a l’aspecte de la família, a una atmosfera que engendra un cert parentiu. El carisma s’adreça simultàniament al ser i a l’obrar. L’espiritualitat és la sistematització del nostre esperit. L’esperit es transmet vivint-lo; l’espiritualitat admet fórmules d’expressió, i fins i tot pot ser ensenyada.


1 Col·lectiu (2007). El agua de la roca. Espiritualidad que brota de la tradición de Marcelino Champagnat.Roma: Institut de Germans Maristes. El títol es refereix a la casa que Marcel·lí Champagnat aixecà, a l’Hermitage, sobre la roca i al costat de les aigües del Gier, un rierol que passa per la propietat de la casa mare. L’elaboració es confià a una comissió internacional amb l’objectiu de presentar l’espiritualitat marista conjuntament per a germans i laics.

2 Basilio Rueda (1975). El espíritu del Instituto. Roma: Circulars. Institut de Germans Maristes.
Una segona distinció apunta que no tots els elements de l’espiritualitat de sant Marcel·lí Champagnat, com a fundador dels Germans Maristes, poden ser definidors de l’institut que va fundar. Ell era sacerdot, i la seva obra està integrada per religiosos laics. No és el mateix.

Denominació d’origen
Marcel·lí Champagnat fundà, el 2 de gener de 1817, l’Institut religiós laïcal dels Germanets de Maria”(Petits Frères de Marie).3 Ell l’entenia com una branca de la Societat de Maria, tot i que, posteriorment, la Santa Seu l’aprovà el 1863 en qualitat d’Institut autònom de dret pontifici com a Germans Maristes de l’Ensenyament (FMS:Fratres Maristae a Scholis). Hi ha diversos docu- ments que reflexionen sobre l’espiritualitat marista.4 El més recent i específic es titula Aigua de la roca, que data de 2007 i va ser un encàrrec del 20è Capítol general, celebrat el 2001.
Utilitzaré l’expressió francesa per representar els tres trets més importants de l’espiritualitat marista, que es nodreix de l’amor a Déu i en ell troba les arrels. Primer, Petits, per indicar les tres virtuts marianes d’humilitat, senzillesa i modèstia. Frères, per referir-se a la fraternitat que sorgeix de l’amor a Crist. Marie, per apuntar l’esperit marià que defineix l’Institut. L’espiritualitat marista té


3 Constitucions i Estatuts. (1986, actualitzats el 2001). Roma: Institut de Germans Maristes.

4 A més dels textos esmentats en les notes anteriors, Charles Howard, (1992), Espiritualidad apostólica marista. Roma, Circulars, Institut de Germans Maristes; Sean Sammon (2006), Dar a conocer a Jesucristo y hacerlo amar. Roma, Circulars, Institut de Germans Maristes.
l’origen en Marcel·lí Champagnat, s’enriqueix amb el pas del temps mitjançant la inculturació, experimenta amenaces de ser distorsionada i s’assumeix d’acord amb els cicles de la vida i a generositat personal.

Petits. Una espiritualitat basada en la petitesa evangèlica
Humilitat, senzillesa i modèstia s’han d’entendre des del pla espiritual. Una interpretació psicològica reduccionista d’aquestes virtuts pot conduir a un empobriment de la persona, a la renúncia d’objectius vàlids, a l’adopció de postures introvertides, a l’escassetat d’una formació intel·lectual i humana. No es tracta d’això. Optar per la petitesa evangèlica implica allunyar-se de les dinàmi- ques de confrontament i de superioritat, en les quals els mateixos apòstols es veieren immersos en discutir qui era més important entre ells (Lc 22,24-30) o al preten- dre asseure’s a esquerra i dreta mitjançant la petició a Jesús de la mare dels fills de Zebedeu (Mt 20,20-28). En ambdós casos, l’opció alternativa de Jesús és el servei. Més encara, es contraposa als governants, als que manen i als que lluiten pel poder. Els comportaments de l’ego, l’ambició personal, les diferències de rang obstaculitzen l’anunci de la Bona Nova. La presència de Déu es duu a terme des de la petitesa, des dels marges del sistema (“no havien trobat cap lloc on hostatjar-se”), des del servei (lavatori dels peus), més qualificat si hi ha una millor preparació.
La petitesa evangèlica no confon rol social amb missió. Segons els criteris de valoració social, no tots els rols tenen la mateixa importància. Com que la missió prové de Déu, totes les missions tenen la mateixa importància, perquè el
seu valor no depèn del rol social que duen a terme, sinó de la font que les origina. A ulls de Déu no n’hi ha una de més important que una altra, perquè totes arrelen en el misteri del seu amor. La humilitat i la senzillesa així ho entenen. Sense pretendre-ho tenen una missió profètica de denúncia. Quants problemes no es produeixen per alimentar un ego desmesurat, per voler exercir un rol social que reculli l’aplaudiment i l’atenció mediàtica! Si es tracta de fenòmens d’acompanyament (i per tant no buscats), cal assumir-los com un preu de la missió. Però hi ha el risc clar d’oblidar-se de la missió i de dedicar-se al rol social. La missió no té per què veure’s afectada per la carència de brillantor i de reconeixement. La recuperació que en alguns llocs s’ha fet de l’expressió “germanet” (petit frère) sintonitza amb la dimensió evangèlica de la petitesa. No obstant, la humilitat mai no ha d’impedir la denúncia a favor de les víctimes, i la modèstia mai no ha de ser silenci davant la injustícia, especialment quan són perjudicats els més dèbils.


Frères. Una espiritualitat basada en la fraternitat evangèlica
L’entranya més pregona del misteri cristià consisteix en el fet que el Fill Unigènit de Déu s’ha convertit en el Primogènit de molts germans (Rm 8,29). La fraterni- tat humana sorgeix del projecte de Déu i es correspon simultàniament amb la filiació divina. Aquesta és l’arrel d’una comunitat de germans. No afegeix essència al seu plantejament sinó que expressa un valor comú a tots mitjançant la constitució de grups que comparteixen fe, vida i missió sense haver-se escollit mútuament, només en funció de la voluntat de Déu. Una comunitat teixida
amb les llums i les ombres dels homes, però construïda segons la proposta de Jesús.
Marcel·lí Champagnat valorà la fraternitat per les seves conviccions religioses, accentuades tal vegada pel moment històric que va viure. Va néixer el mateix any que tingué lloc la revolució francesa. Tres valors de ressonància netament cristiana (llibertat, igualtat i fraternitat) van ser proclamats com a consignes de canvi social. La fraternitat, en la seva millor versió, conjuga llibertat i igualtat, sense perdre cap de les dues.
He fet una anàlisi terminològica de les Constitucions i estatuts maristes. La paraula que obté una major fre- qüència, a part d’articles, preposicions i conjuncions, és germà, que apareix 352 vegades en singular i 165 en plural. En total, 517 vegades. Quan el Concili Vaticà II permeté l’ordenació de religiosos en els instituts de germans per a les seves necessitats internes, el Capítol general va concloure, amb gran encert des de la meva perspectiva, que no faria ús d’aquesta prerrogativa. Les congregacions clericals corren el risc d’atenuar la seva especificitat de vida religiosa per l’exercici del sacerdoci, que té la seva dinàmica pròpia i no sempre en consonància amb la vida consagrada. Igualment els instituts laïcals poden diluir la seva especificitat en la seva aproximació als laics.
Ser germà, en un institut masculí religiós laïcal es pot menysvalorar per l’assimilació històrica a ésser llec en una congregació de pares. Hi ha qui ho considera com una carrera estroncada, més encara quan hi ha formació acadèmica de nivell universitari, com passa en molts casos. Criteris, certament, poc evangèlics. Diu Jesús: “Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre
només en teniu un, i tots vosaltres sou germans, ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel”(Mt 23,8-9). Aquesta situació ens aproxima a les congregacions femenines i al valor evangèlic del servei.

Marie: Una espiritualitat configurada per l’esperit evangèlic de Maria
La referència mariana en el projecte fundacional de Marcel·lí Champagnat no es redueix a una mera devo- ció. El seu lema: “Tot a Jesús per Maria, tot a Maria per Jesús” és profundament cristocèntric i s’inscriu en la millor línia conciliar del Vaticà II. Amb tot, no és fàcil passar d’una Mare de Déu idealitzada a través dels segles a una Mare de Déu que la grandesa que té és el complir la Voluntat de Déu en un context difícil i patriarcal, sense sotmetre’s a l’esclavatge de la cultura predominant. El vincle biològic, tot i ser important, ho és menys que adequar-se al projecte de Déu, en el qual la seva maternitat adquireix un nou sentit: “El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare” (Mt 12,50).
Ressituar la figura de Maria en el misteri de l’Església ha facilitat la purificació d’actituds poc consistents, però, en molts, s’ha debilitat l’amor per ella. Les devocions tradi- cionals tals com el rosari, les novenes, etc., han estat en part abandonades i no sempre han estat substituïdes per un nou marc de relacions. Avui s’entreveu la necessitat de recuperar la seva figura, no des del retorn nostàlgic, sinó des d’una fe més consolidada. El G. Basili Rueda anticipà aquesta tasca amb la seva circular Un nou espai per a
Maria,5 i el G. Sean Sammon ha culminat els seus escrits amb la circular En els seus braços o en el seu cor.6
L’espiritualitat marista posseeix una sensibilitat feme- nina. Quan algú s’acosta a Maria de Natzaret, des d’una perspectiva realista, hi troba una font d’estímul de la fe, d’una fe adulta, madura, progressiva... que es va traient de sobre el llast d’una mentalitat patriarcal. Maria no és només silenci (“Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava”) sinó també paraula (“per què t’has portat així amb nosaltres”; “no tenen vi”).
La relació amb els nens i els joves, pròpia de la missió marista, es nodreix de la mateixa sensibilitat mariana al acollir-los amb un cor de mare (cf. Constitucions, art. 21). Champagnat proposa als seus germans una dona, Maria de Natzaret, com a educadora, que sempre acull amb un cor obert i disponible.
Les poques referències evangèliques existents permeten fonamentar una sèrie d’actituds vitals en el seguiment de Crist, tasca fonamental de la vida consagrada. El discerniment vocacional en l’anunciació; la intrepidesa apressada en la missió d’ajudar el necessitat i d’acostar-lo a Jesús, des del suggeriment més que des de la imposició; la pregària, nodrida amb fragments bíblics, com un cant a la gratitud i a la confiança, la recerca del nen que segueix altres plans que no les normes familiars i al qual no es té por d’interpel·lar quan cal; la denúncia d’un problema en les noces de Canà i la confiança d’indicar als servents


5 Basilio Rueda (1976). Un nuevo espacio para María. Roma, Circulars de l’Institut dels Germans Maristes.

6 Sean Sammon (2009). En sus brazos o en su corazón. Roma, Cir- culars, Institut de Germans Maristes.
que facin el que Jesús digui; el mantenir-se al costat de Jesús en els marges del sistema, tant en el seu naixement com en la seva mort; l’acompanyament de la primera comunitat cristiana després de la marxa de Jesús...

L’espiritualitat apostòlica marista
Les constitucions subratllen amb nitidesa que “l’espiritualitat que ens llegà Marcel·lí Champagnat té caràcter marià i apostòlic” (C7). La proclamació de la Bona Nova segons el carisma marista té, com a primers destinataris, els nens i els joves, es trobin en centres edu- catius o vagarejant pels carrers sense rumb fix. L’evangeli no es redueix a prestar serveis educatius, sinó també a “donar a conèixer a Jesucrist i fer-lo estimar”. Ni una missió sense espiritualitat ni una espiritualitat sense missió. El germà marista entén la presència de Déu com un acte de consciència i una font de confiança, sense caure en la trampa del control i el moralisme. Pregària, vida comunitària i apostolat s’entrecreuen en la cerca de la unitat personal al servei de l’Evangeli. Sempre en camí, sense arribar encara a la meta.
La vocació de germà facilita la seva presència en llocs de frontera, estableix sentiments de proximitat i de perti- nença, impulsa un acolliment càlid, permet sentir-se com en família, representa un oasi de fe per al pelegrí... N’hi ha prou amb viure fidels a la crida. Aquesta espiritualitat, com expressió d’un carisma concedit a l’Església, no es redueix als germans maristes sinó que s’estén als laics, homes i dones, que senten i viuen aquest carisma com un do de Déu per a les seves vides.
Els germanets de Maria recordem les paraules de Jesús: “Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull” (Lc
9,48) i “Si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel”(Mt 18,3). A la creu es recull l’últim diàleg amb Maria. “Dona, aquí tens el teu fill” i “Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva” (Jn 19,26-27). Ser deixeble significa per a nosaltres interioritzar el missatge de la Bona Nova, acollir Maria en el cor perquè ens ajudi a passar del Jesús històric al Crist de la fe, i seguir-lo pels polsosos camins de la història com a testimonis joiosos del seu amor.

Lluís Serra Llansana
 

317 Visites