Ateneu Universitari Sant Pacià. Congrés: Què va ser el 1968?

Ateneu Universitari Sant Pacià. Congrés: Què va ser el 1968?


17/01/2018 - 19/01/2018

Activitats

El Congrés internacional sobre el tema “Què va ser el 1968?” esdevindrà a Barcelona els dies 17, 18 i 19 del proper gener del 2018, patrocinat per tres entitats: l’Ateneu Universitari Sant Pacià (Barcelona), la Universitat de Barcelona i el Pontificio Comitato di Scienze Storiche (Città del Vaticano). S’inaugurarà al paranimf de la Universitat de Barcelona, i continuarà a l’aula magna de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. Hi intervindran ponents de centres acadèmics d’Europa i de l’Amèrica del Nord: d’Itàlia, França, Espanya, Alemanya, Rússia, EAU i Mèxic.
 
Els fets del 1968 s’inscriuen en el cicle revolucionari dels temps moderns. Primer va ser la Revolució francesa del 1789, seguida de les revolucions del 1830, 1848 i 1870, fins la russa del 1917. (Deixem de banda la “Revolució gloriosa” d’Anglaterra, de mitjans del segle XVII). Des de 1789 fins al 1968, les revoltes, tot i inspirades pels intel·lectuals, havien estat sempre aldarulls i avalots populars, certament violents, amb la complicitat dels comandaments militars inferiors. Els fets del 68 van ser d’una altra mena. Van afectar sobre tot al món universitari i burgès, amb una participació minsa proletària. Va tenir molta més fondària que les anteriors (potser exceptuant la francesa de primera hora), perquè ha suposat un canvi tan extraordinari en la manera d’entendre la vida, com potser mai no s’havia vist, des de l’ensulsiada de l’ordre antic.
 
El congrés s’estructurarà en tres blocs. Primer, l’anàlisi històrica dels fets, per regions geogràfiques: Paris, Frankfurt-Berlin, Berkeley, la violenta repressió de l’exèrcit a Mèxic, i Barcelona, sense deixar de banda la sorpresa de Moscou, que no s’ho esperava. Després, i com a segon bloc, algunes de les idees que van confluir en la revolució del 68: el marxisme heterodox, el marxisme gramscià, Freud i Nietzsche i llurs epígons, i els moviments feministes. I finalment el tercer bloc, amb la descripció de les influències més significatives a la vida eclesial, teològica, política, educativa, artística i literatura.