URC

  REFLEXIONS PER A TEMPS INSÓLITS (5)

 

Al conjunt de les comunitats religioses, membres de la CORREF

(Confèrencia de religiosos i religioses de França)

 

París, 16 de marçde 2020

 

“Que potser sóc el guardià del meu germà?”(Gen 4,9)

 

Benvolguts i benvolgudes,

 

Tot i el bon temps, ens trobem en plena tempesta. Tempesta solapada perquè és invisible i està com ajupida. Però molt real, i a molts, en aquest món i al nostre país, ja els ha colpejat de ple, amb el seu seguici de dolor i de preguntes.

La CORREF es permet recordar les mesures essencials de confinament.

Cap celebració pública, ni tan sols amb un nombre limitat de participants.

Per a celebracions litúrgiques intracomunitàries, insteu a respectar les mesures de “distanciament social” -1 metre- recomanades per l’Estat. I, per descomptat, les de la Conferència episcopal de França i la CORREF pel que fa a la comunió i als concelebrants. Un “distanciament social” que s’ha de respectar el màxim possible en tota la vida comuna.

Moltes comunitats hauran de fer “dejuni eucarístic” aquestes setmanes. Un dejuni que ens farà patir. Que sigui la palanca per a una comunió més profunda amb aquest poble invisible que es troba en cadascun de nosaltres i en el cor de les nostres comunitats. Ara és el moment d’ampliar-ho encara més.

La qüestió de la vetlla dels nostres germans i germanes morts i de les celebracions funeràries és, per descomptat, molt aguda. Més enllà de l’atenció sanitària que es requereix, ens tornarem a posar en contacte amb vosaltres i farem propostes més específiques per tal que les persones que es morin continuïn sent honrades com s’escau a un ésser humà, i que es manifesti sempre la nostra esperança que seran acollides pel Déu de tendresa.

Les comunitats que tinguin llits d’ÉHPAD (infermeria) han d’observar estrictament les mateixes mesures que aquests establiments, especialment pel que fa a les visites.

A totes les cases on tenim empleats, s’han de posar en pràctica les recomanacions del primer ministre del dissabte 14 de març. Si no es tracta de personal indispensable, com els cuidadors i el personal de la cuina, s’ha d’afavorir l’atur parcial o, segons els casos, l’atur tècnic. I per descomptat, el teletreball quan sigui possible. Faciliteu el transport del personal indispensable de manera segura.

Val a dir que cal tenir especial cura perquè cap dels nostres empleats no es trobi encara amb una major dificultat financera.

Totes aquestes restriccions ens poden semblar excessives. Comença la primavera, la vida floreix amb tots els seus colors i perfums, i ens meravella un cop més. Però ara estem lluitant contra un enemic invisible i cadascú és, en aquesta guerra i des del seu lloc modest, un soldat indispensable.

 

La fraternitat

No es tracta de combatre la propagació del virus només per nosaltres mateixos, sinó en nom de la fraternitat, en nom de la cura dels altres, en primer lloc dels més fràgils de les nostres societats: malalts, migrants, sense llar, pobres i molts d’altres. Les nostres societats, potser nosaltres mateixos, solem posar dones i homes, grups humans en quarantena, encara més temps. De vegades els convertim en bocs expiatoris. La nostra història, incloent-hi la religiosa, encara avui porta els estigmes d’aquests col·lectius. La necessària “quarantena” on se’ns demana estar a partir d’ara, podria tenir la virtut espiritual d’apropar-nos per la fe i pel cor a tots aquests rostres vulnerables, rebutjats, marginats, i a tots els qui pateixen.

La fraternitat és també la preocupació pel nostre sistema sanitari i per tot el personal que el sosté dia rere dia. Aquestes persones estan a primera fila per tots nosaltres. Coneixem la seva competència, la seva implicació. També coneixem els seus límits, fins i tot en un país ric com el nostre. No afavorim, per negligència o imprudència, la complicació de la seva tasca. En les properes setmanes arribaran més pacients i més greus. El virus pot afectar tothom i es poden desenvolupar formes greus en tothom. La fraternitat ens insta a tenir cura de fer tot el possible per no dificultar encara més els serveis especialitzats, o fins i tot el conjunt del sistema sanitari, i evitar d’esgotar encara més les persones que es donen sense comptar. Expressem-los el nostre agraïment.

 

L’hospitalitat

Nosaltres, que estimem tant l’hospitalitat, la primera virtut bíblica, fem-la creativa!

En primer lloc, creativa –i som ben conscients que és difícil– per als nostres germans i germanes grans que es troben malalts i en cases de cura. La visita forma part del nostre art de viure. És per a nosaltres una necessitat humana tant com espiritual. Però avui és imprescindible que trobem altres formes de visites, de suport, d’acompanyament. No només per protegir-los, sinó també per vetllar per aquells amb qui convivim i que treballen amb nosaltres. Buscar maneres que expressin la nostra amistat i la nostra atenció.

La nostra capacitat d’ésser humans ha de ser ferma en aquesta batalla a llarg termini. No per desafiar un virus que tant se li’n fa, sinó sent, en la mesura de les nostres possibilitats, petits laboratoris sense pretensions d’aquesta creativitat en les relacions.

També proposem que cada comunitat pugui pregar per l’hospital més proper, per tots els seus pacients i el personal sanitari. Però també pels casals d’avis del nostre barri o per les nostres cases. I també pels equips mèdics i d’infermeria que treballen a la presó i en associacions al servei dels més desatesos al nostre país.

En aquesta hospitalitat de la fe encarnada, no oblidem els serveis de l’Estat, ells també en primer lloc, incansablement, com també els dels ajuntaments. Aquestes dones i aquests homes estan al nostre servei. Tots ells s’enfronten a quelcom nou des de fa temps en una dimensió que sacseja la societat sencera i ho capgira tot a les nostres societats. Ara no és el moment d’especulacions polítiques, com tampoc de voler convertir-se en director general de Sanitat. Posteriorment es farà balanç. Ara mateix, recolzar-los és voler que la nostra democràcia, la manera en què estem visceralment lligats a la llibertat, la dignitat, la igualtat i la fraternitat, es mantinguin dempeus en aquesta crisi sense precedents i prevalguin.

Tant de bo que expresséssim el nostre agraïment els uns als altres.

 

La compassió

La nostra tradició bíblica ens ensenya que les plagues no estan mai lluny. També ens explica que els humans necessitem temps, 40 dies, 40 anys, per trobar el nostre camí, per canviar la nostra vida, el nostre cor. És hora d’obrir-lo més, d’ampliar l’espai de la tenda interior.

Aquestes setmanes confuses, molta gent està i estarà espantada, angoixada, sense saber on recolzar-se. Com a Església hem de trobar la manera de donar-los suport, fins i tot quan no els podem anar a veure físicament, cosa que solem fer molts de nosaltres, visitant-los o acompanyant-los. Manifestar la nostra escolta, la nostra proximitat trasbalsada, la nostra fe humil i tenaç és una prioritat. El suport espiritual i humà no es pot interrompre, ara que persones i famílies el necessitaran més que mai, puig que els llocs habituals, les parròquies… ja no poden respondre com abans. El servei de l’Església, avui més que ahir, ha de ser de compassió per a qui ho necessiti. Ens toca a tots inventar una nova forma, al servei de tots, en aquests moments de gran prova per a molts.

Benvolgudes Germanes, benvolguts Germans i Pares, fem-nos costat mútuament a través de l’amistat i l’oració; preguem afí que tots aprenguem d’aquest drama i d’aquesta lluita a esdevenir més humans i propers. No oblidem res que manifesti la nostra responsabilitat i la nostra preocupació per tothom.

Amb tota la meva amistat fraterna

Gna. VéroniqueMargron, op.,

Presidenta de laCORREF