URC

Atenc el telèfon de la Unió de Religiosos de Catalunya a una periodista que acaba de realitzar un reportatge a una religiosa per a una prestigiosa emissora de ràdio i que vol parlar amb mi. El timbre de la seva veu i el to alegre i desinvolt de la seva conversa em permeten augurar que es tracta d'una persona jove, que no fa tant ha obtingut la seva graduació universitària en periodisme. Ens citem en l'oficina en un dia concret. Quan arriba al meu despatx, es confirmen les intuïcions originals. En els primers moments expressa l'objectiu de la seva visita. En acabar l'entrevista i el reportatge que va fer a una monja, com ella inicialment diu, es va adonar que ignorava gairebé tot el que es refereix a la vida religiosa. Aquesta reunió, segons el seu plantejament, perseguia que algú li expliqués els punts bàsics i que respongués a les seves preguntes. No anava a canviar l'entrevista, de la qual crec estava satisfeta, sinó que volia saber de què estava parlant.

La conversa és animada. Li explico que la vida consagrada, la vida religiosa, és una realitat complexa. Distingeixo entre complexa, que implica una immensa riquesa de matisos, a complicada, que té un biaix negatiu.

No entro ara en el fil de l'entrevista, que va durar hora i quart. Sí, que voldria destacar una anotació final. La vaig felicitar de tot cor pel seu sentit professional. No es tracta de parlar de qualsevol cosa, sinó de saber del que es parla. La informació religiosa, en la immensa majoria de periòdics que no tenen secció pròpia, està en mans de periodistes que s'acosten a la notícia amb grans llacunes sobre el tema. Qui confia la secció econòmica o política a periodistes que no tinguin noció d'economia o d'història? Sense deontologia professional o sense competència les tergiversacions, les fake news, les manipulacions, les anàlisis superficials… són els resultats més previsibles.

Quan la vaig acomiadar a la porta i ella marxava a l'escala, vaig sentir una forta ràfega d'esperança. Tant de bo mantingui en la seva vida professional els plantejaments que avui ha dut a terme. Gràcies.

Lluís Serra Llansana