URC

Maria està a les portes de tenir un fill. Un edicte de l’emperador Cèsar August l’obliga a viatjar en condicions inadequades fins a Betlem, on s’ha de censar. El cens és un instrument al servei del poder: mesura l’abast de l’imperi, permet controlar els fluxos de població i assegura omplir les arques amb els impostos. Un sistema de control. Avui en diríem, a més, estadística. Josep l’acompanya. No tenen lloc a l’hostal. Si n’hi hagués, l’allotjament té un preu i ningú no assegura un mínim d’intimitat. A l’aire lliure, a la nit, parcialment arrecerats, naixerà la criatura. Més tard, altres poders públics perseguiran a mort el nadó. La seva família s’haurà d’exiliar a Egipte, fins que l’amenaça hagi desaparegut. El primer Nadal no va ser gens edulcorat. No obstant això, l’àngel s’apareix als pastors, que de nit vigilen el ramat i els dona diferents missatges. Primer, no tenir por. On hi ha por, no hi ha llibertat ni amor, requisits bàsics per viure una relació evangèlica amb Déu i amb els altres. Segon: l’anunci d’una bona notícia que portarà al poble una gran alegria. S’exclou els poders mundans que, com Herodes, volen segrestar la notícia perquè se senten amenaçats. La gent, tot el poble, té un gran motiu d’alegria, d’una gran alegria. Tercer: el naixement del Messies, el senyal del qual es pot veure en un infant en bolquers, en un pessebre. Ni rètols lluminosos, ni objectes de consum. Jesús, una persona, que porta la salvació, és a dir, que representa el sentit més profund de la vida humana.

Viure avui el Nadal, quines implicacions té? Si em deixo endur per la por, per la tristesa, per la desesperança, per la manca de pau…, encara que en tingui raons, significa que no entenc el missatge del Nadal. L’alegria no me la proporcionaran els poders polítics o econòmics, entestats a reduir-nos a votants o clients. L’alegria prové de ser i sentir-se fills i filles de Déu i viure la fraternitat entre tots. Des d’aquesta perspectiva, Bon Nadal!

LLUÍS SERRA LLANSANA