URC

Horeb es el títol del butlletí informatiu de la URC (Unió de Religiosos de Catalunya). El primer número va aparèixer el 16 de gener del 2008. La seva periodicitat inicial va ser oscil·lant fins al número 44, publicat el 3 de setembre del 2009, que es va fixar en un ritme setmanal. Surt a la llum cada dijous. L’enviament es fa a través de correu electrònic. Tots els números es poden consultar al web oficial de l’URC, l’adreça de la qual és www.urc.cat. La llengua pròpia és el català, però els continguts es barregen, sobretot a partir de les fonts, textos en català i en castellà. La distribució és gratuïta i només cal inscriure-s’hi personalment. Està obert als que tenen interès a participar de les seves informacions i continguts. Les persones destinatàries principals, però no úniques ni exclusives, són les religioses i els religiosos, que viuen i treballen a Catalunya. Professionals de la informació no són aliens a la recepció. Tampoc no hi ha límit territorial. El dijous 19 de setembre arriba al número 500.

El seu primer objectiu consisteix a convertir-se en vehicle entre les diferents congregacions religioses, que integren la URC, i els seus membres. Notícies i articles de fons, ressenya de premsa, agenda d’activitats… Les sinergies amb altres publicacions són una riquesa. Una mica de tot. Com un trencadís periodístic. L’experiència d’aquests anys permet afirmar que la vida religiosa, més enllà de les estadístiques ombrívoles, té una gran vitalitat, està present a les perifèries, viu amb alegria la missió encomanada, es preocupa per comprometre’s a fons, comparteix de manera intercongregacional els dons rebuts i també amb els laics en pla de fraternitat… Com en tota realitat humana, la fragilitat no n’està absent i també es recull a les seves pàgines. Silenciar-la seria estar pendent de la imatge més que de la veritat.

La comunicació és molt important, però no és un absolut. Hi ha una prioritat per sobre d’ella: ser el que hem de ser. La vida cristiana, la santedat, és com un flascó de perfum, que es respira en l’ambient encara que no es parli de la seva fragància.

LLUÍS SERRA LLANSANA