URC

(Església Arxidiocesana de Barcelona. 27 maig, 2019) Les Serventes de la Passió han celebrat una eucaristia presidida per Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona. La festa a la casa Generalícia ha aplegat a tota la congregació per celebrar la festa de la Mare de Déu de la Visitació. Un dia molt especial per les serventes de la passió que commemoren a la seva patrona al barri del Guinardó.

Mare de Déu de la Passió

La venerable Teresa Gallifa, fundadora de les Serventes de la Passió, era devota de la Visitació de Maria a la seva cosina Isabel, aquesta festivitat se celebra cada 25 de maig dia que la congregació tria per celebrar plegades un dia tan especial. “Quin és el significat per a nosaltres la Visita de Maria a la seva cosina?” es preguntava el bisbe Sergi Gordo. En la seva resposta va parafrasejar al papa Sant Joan Pau II. “Veiem per sobre de tot la solidaritat de la Mare de Déu, que moguda per la caritat i per l’amistat s’acosta a casa d’Isabel”.

Segons Sant Joan Pau, “Isabel respon a Maria dient «Beneïda tu entre totes les dones i beneit el teu fruit del vostre sant ventre». Una expressió d’Isabel que entraria després a l’Ave Maria convertint-se en una de les pregàries més freqüents de l’Església. Per Mons. Gordo ens hem de quedar amb “aquesta aproximació al misteri de la Visitació amb la solidaritat i servicialitat de Maria amb Isabel amb la qual va estar sis mesos”.

La Visitació, un referent

“La Mare Teresa Gallifa té una devoció especial amb la Visitació perquè amagava el desig de viure la sorpresa d’Isabel, una sorpresa d’on neix la fe cristiana”. Així ho explicava el bisbe auxiliar de Barcelona que treia d’aquest passatge “una defensa de la dignitat de la maternitat”

Teresa Gallifa, defensora de la dona gestant

El dia 25 de maig no és només un dia per recordar la Visitació de Maria. Per les serventes de la passió, també és un dia per recordar a la seva fundadora M. Teresa Gallifa, una “veritable dona forta”. Nascuda a Sant Hipòlit de Voltregà el 1850, de família pobra, va treballar en un teler domèstic, es va casar i va tenir set fills, cinc d’elles morts en la infància.

Més tard, comença a treballar com a llevadora. 14 anys després de contraure matrimoni el seu marit mor i és el moment en què funda la Pia Unió, que temps després es convertirà en les Serventes de la Passió del Senyor. Morirà el 1907 amb 56 anys a Barcelona. Abans de morir va dir a les germanes de la congregació. «Moro tranquil·la i confiant en Déu, esperant que per mediació vostra se salvaran moltes ànimes». Les seves restes descansen a la Casa General.

Per Mons. Gordo, la M. Gallifa era una dona “valenta i solidària”. “Va ser una gran creient que es va emmirallar en la Passió del Senyor” explicava. “Sobretot, era una defensora de la vida i la fundadora d’una obra al servei de la vida per a dones joves gestants. Unes dones sovint mal vistes per una maternitat extramatrimonial i sense ajuda per part de la societat”. Per a Teresa Gallifa hi havia una màxima que sempre repetia. «En qualsevol part em posaria per salvar una ànima, una vida».