URC

Us escric aquestes ratlles pocs dies després d'haver acceptat a la nostra darrera assemblea de ser president l'URC. Agraeixo la confiança que heu dipositat en mi i em poso a la vostra disposició. Sóc fra Eduard Rey, actualment ministre provincial dels caputxins de Catalunya i Balears. Tinc 41 anys i aviat en farà 21 de la meva primera professió. Fins a la meva elecció com a ministre provincial el juliol de 2017, tota la meva vida religiosa s'havia esdevingut al convent d'Arenys de Mar, primer com a novici i estudiant, i després, a partir de 2005, com a formador. Tot aquest temps com a vice-mestre o mestre de novicis segons la temporada ha fet que m'hagi orientat molt més cap a mirar de conèixer la vida religiosa en la seva profunditat que en la seva extensió i pluralitat de formes i carismes. Déu em regala, doncs, ara, un temps per conèixer més a fons aquesta altra dimensió, gairebé nova per a mi.


He estat elegit en temps de Quaresma, i crec que no és un mal símbol del que estem vivint en aquests moments, un temps de purificació, en què emergeixen del passat, a vegades pròxim però a vegades gairebé remot, ombres i dificultats que es projecten sobre nosaltres ara amb tota la força amplificadora dels mitjans de comunicació. És moment de tornar a sentir la veu del Senyor: "El Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos". No ho deia a gent que tinguessin un passat ni un present immaculat. Però així i tot van ser capaços de portar aquest missatge de la proximitat renovadora de Déu fins a l'extrem de la terra després de la seva resurrecció.


Una vegada més, som cridats a no buscar en les nostres estructures o en el nostre reconeixement una "zona de comfort", sinó a recordar que, pels vots que professem, hem estat cridats a ser signes d'aquesta proximitat de Déu, a viure una vida que no es pugui entendre sense Ell. Els nostres fundadors ens han parlat de no anteposar res a l'amor de Crist (Regla de sant Benet 4,21), viure en obsequi de Jesucrist (Regla del Carmel 2), alabar, hacer reverencia y servir a Dios nuestro Señor (Exercicis de sant Ignasi 23,2), per posar sols alguns exemples. Jo sento amb molta força que, malgrat les dificultats, si sabem ser testimonis que Déu és real, la vida religiosa té un futur, reduir-se no és el mateix que desaparèixer i l'Església no és complerta sense nosaltres. A Déu demano que em concedeixi el seu Esperit per escampar esperança des d'aquest nou càrrec. Encomaneu-me vosaltres també. De tot cor,


fra Eduard Rey