URC

El proper dimecres, 20 de març, tindrà lloc al seminari conciliar de Barcelona la 80 assemblea general de l’URC. Un punt molt significatiu de l’ordre del dia és el relleu a la presidència de l’URC. El P. Màxim Muñoz, claretià, acaba els seu mandat i ja no pot ser reelegit segons els estatuts. Ha tingut una trajectòria encomiable com a membre de la junta directiva primer en haver estat elegit vocal el 7 d’abril de 2006. Un any després fou escollit com a vicepresident per a un quadrienni, essent presidenta la germana Cristina Martínez, teresiana. El 16 de març de 2011 la va rellevar dedicant dos quadriennis a l’URC com a president de la Unió de Religiosos de Catalunya.

Tretze anys de lideratge i animació de la vida religiosa a casa nostra. El seu tarannà proper, senzill i dialogant; la seva preparació professional en el camp de la teologia; la seva apertura a les noves tecnologies; el seu compromís eclesial i el seu sentit de país; la seva clarividència en la formulació dels objectius; la seva capacitat de crear equip i de treballar conjuntament; el seu impuls d’una espiritualitat profunda en la vida consagrada; les seves reflexions sempre atinades a l’inici de cada assemblea general; el seu compromís intercongregacional... han estat un regal per a tothom. No cal dir que la finalització del seu mandat genera un sentiment totalment justificat de gratitud, extensible a la congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, familiarment claretians, per haver-li facilitat una dedicació molt gran a l’URC en benefici de les congregaciones femenines i masculines a casa nostra. Ha mantingut una especial vinculació amb CONFER, de manera que dues persones molt destacades, com el seu vicepresident, el P. Jesús Antonio Díaz, dominic, i la Gna. Mª Victoria González de Castejón, coordinadora de regionals i diocesanes, religiosa del Sagrat Cor de Jesús, seran presents a l’assemblea com a signe d’afecte i reconeixement.

L’URC, que al proper any complirà 40 anys de la seva fundació, presenta una dinàmica de carrera de relleus. No és una prova individual, sinó d’equip. Les persones que hi participen ho fan per un temps concret i determinat, més o menys llarg. Quan acaben passen el testimoni a qui el recull. No és només una tasca individual de la presidència sinó de tota la junta, que també experimenta els seus relleus, com succeeix també a la propera assemblea amb la germana Consol Muñoz, superiora general de les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció, que també acaba el seu mandat.

Es parla sovint d’intercongregacionalitat. La participació activa en les assemblees generals, el compromís al servei a través de les juntes i moltes altres formes de presència evidencien que la vida religiosa a Catalunya esdevé un compromís compartit. La propera assemblea general en serà una prova més.

Lluís Serra Llansana