URC

Catedral de Barcelona, 10 d’agost del 1218. Pere Nolasc, mercader de teles, funda un orde per garantir la llibertat dels cristians en la vivència de la seva fe. En una societat de confrontació, quan un captiu queia a les mans dels musulmans corria un risc greu de perdre la fe. Els mercedaris alliberaven els captius amb diners. En casos extrems, es canviaven per ells per retornar-los la llibertat i perdien la seva. Una mercè, un intercanvi gratuït. Aquest acte redemptor va provocar que la Verge Maria rebés l’advocació de la Mare de Déu de la Mercè. La seva devoció va arribar als confins de la terra. Barcelona la té com a patrona de la ciutat.

Els mercedaris, així com les congregacions mercedàries femenines, n’han interpretat el carisma d’acord amb els temps de la història. No hi ha vida humana plena sense l’exercici de la llibertat. Hi ha múltiples formes de captiveri que la retallen o l’eliminen. Els mercedaris i les mercedàries, avui, fidels als orígens, estan presents al món de la marginació, de la pobresa, de les presons… Presents a les perifèries. Qualsevol amenaça de llibertat ha de ser neutralitzada per viure amb plenitud la vida i la fe. Els destinataris són totes aquelles persones, sense mirar-ne l’origen, la creença, la llengua, que pateixen deterioraments greus en l’exercici de la seva llibertat. Són al costat dels que pateixen. No en jutgen el passat sinó que volen obrir horitzons de futur i d’esperança. Actituds de resiliència. Confiança en el fons del cor humà, malgrat els errors comesos o les injustícies rebudes. Són 800 anys lluitant per la llibertat dels altres, i posant en joc la seva vida fins al final. Actitud que es ratifica en un quart vot, que consisteix a donar la vida pels altres. Lliurament sense reserves. Fins al final.

Gràcies a la Mare de Déu de la Mercè. Gràcies als mercedaris i mercedàries pels seus 800 anys en pro de la llibertat, essència de la fe i de la democràcia. Seria un error greu que Barcelona ho oblidés en la celebració de la seva festa major.

LLUÍS SERRA LLANSANA