URC

La reacció davant dels atacs patits: «L’escola (catalana) no es toca.» Es tracta de defensar el model escolar vigent. Es desestima l’immobilisme, que tancaria qualsevol proposta de millora. La defensa pretén subratllar unes quantes característiques permanents, que es consideren vitals. Concretament, en voldria subratllar dues, que responen als eixos sociopolítics del país: la immersió lingüística i la pluralitat de centres.

La immersió lingüística té com a objectiu cohesionar la societat, i dota els seus membres d’una competència lingüística sense discriminacions. Dues línies lingüístiques paral·leles conduirien al desacord. Cada persona després farà servir la llengua que cregui oportuna en les circumstàncies de la seva vida, però serà capaç d’escoltar, de parlar i d’escriure en les dues oficials. Convé recordar que la llengua pròpia de Catalunya ha patit al llarg dels tres últims segles una persecució insistent. Per això, ha de tenir una protecció especial. Encara més en un món globalitzat, on els poders mediàtics poden condicionar molt les cultures de països sense estat, llevat que es tingui el criteri exemplar de Suïssa. Els que volen fracturar la societat volen tocar l’escola per impedir la immersió lingüística.

L’escola catalana s’ha vist enriquida, sens dubte, per l’existència de la pluralitat de centres. El diàleg entre l’escola pública i l’escola d’iniciativa social ha estat fecund. N’hi ha que volen reduir l’educació a un monopoli públic. Els poders públics tenen com a prioritat garantir-la a tothom amb la màxima qualitat possible. Els intents de suprimir les escoles concertades també són una manera de tocar l’escola catalana. El teixit social i productiu del país s’ha fonamentat en aquesta sinergia entre projecte públic i projecte d’iniciativa social. Una societat pluralista com la nostra, dins d’uns paràmetres bàsics compartits, demana aquesta riquesa. L’aportació de les congregacions religioses ha estat constant i, especialment, pionera en l’educació de la dona.

Lluís Serra i Llansana