URC

La litúrgia del proper diumenge commemora la vinguda de l’Esperit Sant, que es recull en un text dels Fets dels Apòstols (2,1-13). Val la pena llegir-lo de bell nou per la trascendència que té per a la vida cristiana i, de retruc, per a la vida religiosa.

1 Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts2 De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. 3 Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells4 Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se.

5 Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. 6 Quan se sentí aquella remor, la gent s'aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. 7 Sorpresos i meravellats, deien:

--¿No són galileus, tots aquests que parlen? 8 Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? 9 Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l'Àsia, 10 de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, 11 tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.

12 Sorpresos i desconcertats, es deien els uns als altres:

--Què vol dir tot això?

13 Però d'altres, rient-se'n, deien:

--És que el vi els ha pujat al cap!

 

Algunes consideracions:

Primer, la comunitat com a àmbit privilegiat per a la presència de l’Esperit (paraules en color groc)

Els apòstols i les dones, amb Maria present, es troben reunits tot junts. No hi falta ningú. Quan Jesús, després de ressuscitat s’apareix als seus hi manca Tomàs. Ara, hi són tots. Presència real. Res de presència virtual. La comunitat de les persones que segueixen Jesús provoca, en rebre l’Esperit Sant, que la gent de moltes procedències s’aplegui també. L’Esperit aglutina i convoca.

Segon, la comunitat veu signes de la presència de l’Esperit en cada persona(paraules en color verd)

La comunitat, receptacle de la presència de l’Esperit, es veu enriquida per signes de presència en cadascú dels seus membres a través de les llengües de foc. Comunitat i individu no es contraposen sinó que s’integren. Ni el sentit col·lectiu ha d’anul·lar la persona, ni l’individu ha de negar la comunitat. La presència de l’Esperit treballa de manera integrada aquestes dues realitats. En aquest sentit, el grup que s’aglutina de diverses procedències es veu enriquit també amb signes individuals. Cada persona sent parlar amb la seva propia llengua.

Tercer, el dilema: saber llegir la presència de l’Esperit a través d’un bon discerniment o caure en interpretacions distorsionades (paraules en color blau)

Un grup es pregunta en veure tots els esdeveniments: “Què vol dir tot això?”. Una pregunta que reflecteix l’actitud de discerniment. En canvi, un altre grup mostra interpretacions distorsionades, sense cap fonament.

Cadascú de nosaltres pot veure quina decisió pren tocant a la vinguda de l’Esperit.