URC

És una evidència que, en els últims anys, la nostra societat s’ha fet molt més plural, a conseqüència de la globalització i el fet migratori. Cal acceptar aquesta realitat, fer l’esforç de gestionar-la en la seva complexitat i, alhora, tractar d’aprofitar en positiu les oportunitats que això comporta.

Des de les entitats que subscrivim aquest article, fa temps que treballem per afavorir la convivència i la cohesió social. Amb aquest objectiu, hem visitat comunitats musulmanes de Barcelona, ​​Terrassa, Manresa, Mataró, Sabadell, Vilafranca del Penedès, Girona, Tarragona … formades majoritàriament per persones del Marroc i altres països àrabs, però també en notable proporció per pakistanesos i africans subsaharians (Senegal, Gàmbia, Guinea Bissau, Mali …). Amb exquisida hospitalitat, ens han obert amablement les portes i els seus oratoris i ens han donat a conèixer les seves activitats. En la seva immensa majoria, es tracta de comunitats formades per gent treballadora i humils, dirigides per persones que actuen de manera purament voluntària, amb una gran il·lusió i vocació de servei.

L’element central de les comunitats és la pràctica religiosa (principalment la pregària), que és el seu vincle principal. El manteniment de la fe és per a ells una dimensió fonamental de la seva identitat, que dóna sentit i esperança a les seves vides, no sempre fàcils. En general, es tracta d’entitats que compten amb uns recursos econòmics bastant limitats. Majoritàriament disposen d’oratoris d’acord amb la pràctica musulmana, però sovint es tracta de locals provisionals, baixos, antics tallers o naus industrials precàriament reconvertides, sense espai per a les grans celebracions de l’Islam, com el Ramadà. Això els obliga a buscar altres espais per a aquestes ocasions. Sovint, els locals es troben ubicats en polígons industrials o en barris perifèrics, vistes les dificultats per trobar espai en zones més cèntriques.

Aquesta situació va canviant dia a dia i algunes comunitats ja disposen de locals nous i espaiosos. Una realitat que aviat serà normal a Catalunya, com ho és en la majoria de països europeus.

D’altra banda, aquestes comunitats, en la mesura de les seves capacitats, també desenvolupen una tasca social, educativa i cultural molt important, amb una atenció particular a nens i dones, així com a les famílies amb dificultats. Això les converteix en institucions claus en favor de la cohesió social a les nostres ciutats. Alhora, es mostren preocupats per les dificultats socials que afecten bona part de la gent de les seves comunitats, sovint a causa de l’atur. Com és obvi, estan horroritzats pel fenomen terrorista que manipula l’Islam i ataca els seus valors essencials, com la vida, la pau i la tolerància. I es mostren preocupats per com aturar els processos de radicalització d’alguns joves, i per les repercussions negatives que aquest fet comporta a les comunitats.

Per totes aquestes circumstàncies, ens dol profundament que alguns grups minoritaris posin dificultats a les comunitats per obrir els seus centres de culte. És el que passa en aquest moment a Barcelona, ​​al carrer Japó (Nou Barris), on acaba d’inaugurar-se un nou oratori. Cal no oblidar que la llibertat religiosa és un dret humà fonamental, reconegut i protegit en la legislació del nostre país i en els tractats internacionals de drets humans. Menysprear aquest dret és atemptar contra la dignitat humana. Tot i això, algunes persones, que en molts casos no són veïnes de la zona, s’han proposat perjudicar i obstaculitzar la vida d’aquesta comunitat, vulnerant la seva llibertat religiosa, menyspreant greument la dignitat d’aquestes persones i posant en perill la convivència. Afortunadament, la immensa majoria de veïns i veïnes del barri i, en general, de la ciutat sap que els drets humans i la convivència són el bé més preciós que tenim. I això exigeix ​​respectar les creences i les pràctiques religioses de tots, per tal que tothom se senti part d’aquest país i pugui contribuir al bé comú.

Hem pogut constatar que les comunitats musulmanes són una realitat molt diversa, cada vegada més important en el futur d’aquest país. Una realitat poc coneguda per la resta de la ciutadania, on sovint regnen els prejudicis. No només són els nostres veïns, sinó que des d’una perspectiva cristiana també són els nostres germans, creients com nosaltres en el mateix Déu, i amb els quals compartim, més enllà de les diferències, un enorme patrimoni comú de valors ètics.

Tenim un llarg camí per recórrer. I constatem amb orgull que la nostra societat té un alt grau de maduresa i tolerància que ens permet mirar el futur amb esperança.

EDUARD IBÁÑEZ, EN NOM D’ENTITATS CRISTIANES AMB ELS IMMIGRANTS: ACCIÓ CATÒLICA OBRERA, Bayt-ALTHAQAFA, CÀRITAS BCN, SANT EGIDI, COMUNITATS VIDA CRISTIANA, AMB-VI-VIVIM, CRISTIANISME I JUSTÍCIA, DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA I SOCIAL, EKUMENE, FUNDACIONS BENALLAR, ESCOLA CRISTIANA I MIGRA-STUDIUM, GERMANDAT OBRERA D’AC, GRUP juristes RODA VENTURA, INICIATIVES SOLIDÀRIES, INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA, JOC, JUSTÍCIA I PAU, PARRÒQUIA S. MARIA DEL PI, PASTORAL AMB IMMIGRANTS, RELIGIOSES EN BARRIS Obrers, URC.