URC

El proper 10 de juny de 2018 a Agen (França) tindrà lloc la beatificació d’Adela Batz de Trenquelléon, fundadora, juntament amb Guillem Josep Chaminade, de l’Institut de les Filles de Maria Immaculada –Marianistes- a Agen (França) l’any 1816.

Aquesta beatificació és una joiosa notícia per a tota la Família Marianista, és el fruit d’un progressiu coneixement de la persona d’Adela i d’una major estimació de la seva persona dins de la Família.

Amb l’anunci de la beatificació la seva figura adquireix una nova lluminositat i una comprensió més complerta, a la vegada que augmenta les ganes de conèixer la seva persona i el seu missatge i d’estimar-la més.

Adela fou una santa, un exemple de vida cristiana, així ens ho proposa l’Església. Ella, vivint la santedat en el dia a dia, en les coses senzilles i en les proves quotidianes, ens presenta la santedat com una meta a aconseguir. La seva principal preocupació era donar resposta al projecte que Déu tenia per a ella; en això residia el secret de la seva pau.

La seva beatificació ens permet contemplar el testimoni de la seva unió íntima amb Jesús, que la va portar a viure amb una actitud de confiança radical en el Pare, de fortalesa, d’ànim i d’esperança ferma en el triomf de la Vida. La seva vida senzilla i fecunda és un testimoni que ens estimula davant  la temptació de la desconfiança o de la mediocritat de la nostra fe  i dels nostres compromisos. El seu ardor missioner la va portar a fer tot allò que estava a les seves mans per a formar dones ben arrelades en la fe cristiana.

Adela va sembrar, va enfortir i va anar fent fecunda la fe en la societat en la que ella visqué. No es va reservar la vida per acomplir els seus plans, sinó que, com Jesús de Natzaret, la va lliurar generosament a fi que altres “tinguin vida i la tinguin en abundància” (Jn 10,10).

EL SEU NAIXEMENT

Adela nasqué el 10 de juny de 1789, essent aquest fet un motiu de gran alegria per a tota la família i per a les persones de la regió, que apreciaven la família Trenquelléon. Fou batejada aquest mateix dia a l’església de Feugarolles. Durant tota la seva vida Adela celebrarà l’aniversari del seu baptisme.

L’any 1797 marxa cap a l’exili a Espanya i Portugal amb la seva mare i el seu germà Carles. L’any 1801  fa la primera comunió a Sant Sebastià i neix en ella el desig de ser carmelita. L’any 1799 neix la seva germana Desitjada. L’any 1803, dos anys després del seu retorn a França, rep la Confirmació juntament amb Joana Diché, amb la que establirà una profunda amistat. Des d’aquest moment de la seva vida, el seu desig de fer conèixer, estimar i servir Jesús és cada vegada més fort.

L’any 1808 funda la “Petita Associació”, l’esperit de la qual és molt proper al de la Congregació fundada pel Pare Chaminade a Burdeus. La “Petita Associació” s’afiliarà a la Congregació de Chaminade l’any 1808.  Aviat sorgeix en el cor d’Adela el seu “estimat projecte”, que es farà realitat quan el 25 de maig de 1816, a Agen, es funda l’Institut de les Filles de Maria Immaculada (Germanes Marianistes).

El propòsit de l’Institut era la missió, començant per l’acompanyament dels membres de la Congregació; després aquest objectiu inicial es diversificarà: classes gratuïtes, recessos, catequesi, activitats diverses...

Molt aviat es funden altres comunitats: Tonneins (1820), Condom i Burdeus (1824) i Arbois (1826). Adela mor el 10 de gener de 1828.

LA SEVA FAMÍLIA

El seu pare era el Baró Carles de Batz de Trenquelléon, amo del castell on viu la família i de totes les terres que l’envolten. És militar i molt sovint és fora de casa al servei del rei de França. Quan el seu pare és a casa, Adela és especialment feliç. La seva relació amb els pares és excel·lent, però és una mica diferent amb cada un d’ells. El pare és una persona correcta i afectuosa, encara que, per la seva professió de militar, els de fora de la família el considerin seriós i distant.

Adela és la filla gran i, encara que la vida d’aquesta agafi un rumb diferents del que ell podia esperar, l’admira i l’estima profundament. El baró tenia el costum d portar a la seva filla algun regal que estigués a la altura de la seva condició d’aristòcrata: nines quan Adela era petita, bonics vestits quan ja era més gran... Tanmateix, aviat es dona compte que no és això el que Adela desitja i allò que la fa feliç. Ara, quan el baró torna de París, d’Agen o de Burdeus, li porta alguna cosa per als pobres i també alguna cosa per al seu oratori...

Del seu pare Adela heretà el fet de tenir un caràcter fort, disciplinat, ferm en les seves decisions i amb un gran sentit de responsabilitat.

La seva mare és Maria Úsula de Peyronnencq, descendent de Sant Lluís i d’una família noble. És una dona extraordinària que s’ocupa de l’educació dels seus fills i sap acompanyar-los en cada un dels moments de la seva vida. Adela va molt sovint amb la seva mare a visitar les famílies que viuen en les seves terres, visita els treballadors en les seves llars, els porta menjar, roba i medecines, té cura dels malalts, com si fossin de la seva pròpia família...

Adela va aprendre molt de la seva mare, les obres de caritat de la qual són incomptables (fins i tot per a la seva pròpia família). Quan la baronessa va morir només tenia 5 francs i la roba que portava. És segur que Adela va heretar de la seva mare la generositat amb els pobres, el tractar tots amb el mateix respecte, sense creure’s superior pel fet de ser d’una família noble; en va heretar la senzillesa i, sobretot, l’amor a Déu per sobre de totes les coses.  

VA FER DE LA SEVA VIDA UN PROJECTE

La Revolució Francesa es  va iniciar en els mesos en que es gestava la vida d’Adela en el si de Maria Úrsula, la mare i el seu pare varen sofrir els esdeveniments de França a finals del segle XVIII. Els Estats Generals es reunien a Versalles per debatre sobre la greu crisi que assolava tota la nació. El Tercer Estat reclamava justícia i igualtat, mentre que els estaments socials privilegiats es resistien als canvis socials, polítics i econòmics inspirats per la Il·lustració i exigits per l’evident realitat del dèficit de l’estat i per la fam de la gent en els camps i en les ciutats.

El desenvolupament de la revolució, l’espoliació dels béns familiars, l’exili, el desarrelament, la pobresa que va contemplara l’entorn del castell de Trenquelléon, on ella nasqué, així com la proximitat de la mort... varen portar Adela a descobrir la precarietat  de la vida i el tresor dels valors eterns, fins  al punt de viure en el castell amb un cor lliure i sense sentit de possessió, com el pelegrí que somia camins i metes, i que prepara i espera pacientment el moment de la seva sortida per posar-se a caminar fins al moment d’assolir i de gaudir dels béns desitjats.

Enmig d’aquesta realitat va néixer, va créixer i va escoltar Adela la crida de Déu.  L’experiència profunda del seu amor va anar creixent des de la seva infància i en la seva adolescència i joventut va assolir aquella profunditat que viuen els elegits que, seduïts per Jesús, segueixen les seves petjades il·luminats ‘per la llum de l’Esperit, enfortits per la Paraula i acompanyats per la seva Presència.

Així és Adela, una dona profunda, seduïda per Déu, amb una espiritualitat que s’alimenta de l’Esperit Sant  en la pregària i els sagraments. Jesús, el seu gran tresor, fou la font de la seva alegria  el motiu d’un entusiasme que li va permetre agrupar en la “Petita Associació” a joves i a adults per compartir la fe, la pregària i la missió.

El lideratge natural d’Adela, inspirat en l’estil de Jesús, va tenir l’atractiu del testimoni de vida, de l’amistat i de l’afecte que s’expressava en les seves cartes, del dinamisme que donava a les seves reunions i als viatges apostòlicspels pobles de la comarca d’Agen. La inquietud del cor d’Adela és la seva recerca del cor de Déu, el seu desig de progressar en la vida interior. La Providència la va enriquir amb l’esperit de les Congregacions Marianes del Pare Chaminade a Burdeus.

I així, poc a poc, l’amor a Déu es va convertir en el Projecte, el “seu estimat Projecte” de vida consagrada en comunitat i en aliança amb Maria, lliurada al servei de l’Evangeli.                                                                                    

LES RELIGIOSES MARIANISTES A CATALUNYA

Les religioses marianistes, avui estan presents en 16 països, estem a Barcelona, al barri de La Verneda, des de l’any 1960, en el col·legi que porta el nom de la fundadors, Adela de Trenquelléon.

Adela de Batz de Trenquelléon i Guillem Josep Chaminade, fundadors de la Família Marianista, varen comprendre la importància de tenir bons mestres en la vida i foren guies per a molts homes i dones que tenien necessitat de conèixer millor la FE i créixer com a persones.

El col·legi de la Verneda vol ser avui un referent educatiu, el lloc on els alumnes troben mestres i guies que els ajudin a construir una vida amb sentit. Els principis marianistes que defineixen l’estil educatiu que ens caracteritza romanen des de l’origen de la fundació.

Les religioses marianistes som les responsables de la conservació d’aquest llegat i de mantenir-lo viu en les nostres obres. Això és possible gràcies als educadors laics amb els que compartim la missió i fem realitat el projecte educatiu marianista.

Els nostres centres es caracteritzen per l’esperit de família que es pot percebre en l’estil de les relacions que s’estableixen i de les que en tenen cura els membres de la comunitat educativa. Aquest esperit fa que pares, professors, alumnes i personal d’administració i de servei, tots ens sentim com una part del projecte comú, essent responsable cada persona de la tasca que té encomanada.

Aquest ambient de família és el que permet desenvolupar unaeducació integral de qualitat, cercant de transmetre als nostres alumnes la coherència entre la Fe, la cultura i la vida.

Per això, l’educació marianista és educació en la Fe. A través dels nostres plans de pastoral proposem un camí de creixement interior que ajuda els infants i adolescents a conèixer de forma progressiva Jesús i Maria, a descobrir la presència de Déu en les seves vides i a construir una escala de valors amb els valors de l’Evangeli.

Com en el temps dels nostres fundadors, vivim enmig d’unes ràpides i grans transformacions socials, científiques i tecnològiques, encara que no tot el que succeeix en el nostre món és un motiu per avançar en la justícia i en la pau.

Resulta molt actual una altra característica que defineix els nostres col·legis, l’adaptació al canvi. Els professors realitzen un esforç constant per tal d’ampliar i millorar els seus coneixements metodològics en totes les matèries. Són conscients de què cada un dels infants que té confiat és únic i cerquen la millor forma d’acompanyar-lo en el seu creixement li és confiat, essent conscients de què l’exigència i la confiança fan que pugui assolir els objectius educatius.

Afrontem el futur amb un esperit emprenedor, el mateix que va moure a Adela de Trenquelléon i a Guillem Josep Chaminade a ser innovadors i creatius, constructors d’un món més just i més humà.

Treballem amb el compromís que els infants d’avui siguin demà els homes i dones que beneeixin una societat fraterna i justa.

Maria és la que inspirala nostra acció educativa. Estem convençudes que és Ella la qui dóna consistència i seguretat als nostres projectes. Les seves actituds fan possible que avui sigui viu l’esperit marianista.

Celebrem la disponibilitat, la senzillesa i la cooperació  que es manifesta en les nostres comunitats educatives.

Mª Carmen Belda, fmi