URC

Estimats Sr. Bisbe de Girona, que ens presideix, Sr. Arquebisbe, Srs. Bisbes, Pères Evêques, preveres i diaques, membres de la vida consagrada, seminaristes, autoritats, germans i germanes en el Crist ressuscitat:

Hem vingut a vetllar Santa Maria per posar-nos sota la seva protecció. Ho fem com des de fa segles ho han fet tants pelegrins. Ho fem tot recordant les paraules amb què ja l’invocaven els cristians del s. III: “Sota la vostra protecció ens refugiem, oh Santa Mare de Déu”. També aquí, en aquesta basílica, podem repetir les paraules de la litúrgia bizantina en la festa de la Protecció de la Mare de Déu: “avui –canta l’Església d’Orient- la Verge es troba enmig de l’Església i prega Déu per nosaltres”. Els profetes, els apòstols i tots els sants “s’alegren conjuntament perquè per amor nostre ella prega el Déu etern” (Kontakion de l’1 d’octubre). Aquesta és la certesa que ens aplega en aquesta vetlla.

Hem vingut a posar-nos sota la protecció de la Mare de Déu perquè ens doni abric amb el seu mantell –tal com cantem en el Virolai.

Perquè ens protegeixi com a Església que peregrina a Catalunya i ens faci cada dia més homes i dones de comunió, guaridors de ferides; perquè ens faci comunitats eclesials en sortida vers les perifèries del nostre entorn, tal com demana el Papa Francesc.

 Perquè ens protegeixi com a Poble, ella que n’és la Patrona. Perquè, tal com han escrit els nostres bisbes, ens ajudi a “cercar una solució justa a la situació” actual i a ser “instruments de pau i de reconciliació enmig de la nostra societat catalana” per tal de “superar les conseqüències de la crisi institucional, econòmica i social que vivim” (cf. Nota del 16.02.2018).

Perquè vetlli pels qui són en presó preventiva o a l’estranger a causa d’aquesta situació i pels seus familiars. Perquè protegeixi tots els qui estan en situació de marginació, de pobresa, de solitud, de sofriment.

Demanem que doni protecció a totes les persones i realitats que representen les llànties que cremen en aquesta basílica, ara que acabem de renovar l’ofrena per mantenir-les enceses.

Tenim entre nosaltres un grup de pelegrins presidits pel seu bisbe, vinguts de la diòcesi francesa de Verdun, al Departament de las Meuse, a la Lorena. Hi ha una història molt bonica. En aquesta diòcesi, en una església d’Halles-sous-les-Côtes, s’hi venera la Mare de Déu de Montserrat des de fa uns segles. Allí, durant els anys 1936-1939, quan aquesta basílica era tancada a causa de la persecució religiosa i els monjos havien hagut de marxar de Montserrat, van decidir de donar a la Mare de Déu de Montserrat el culte que no podia rebre a la nostra muntanya i es van comprometre, també, a pregar perquè els monjos poguessin tornar-hi. Els acollim ben fraternalment.

Cher Mons. Jean Paul Gusching,chers frères et sœurs «Amis de Montserrat»: nous sommes très heureux de partager avec vous, en communion fraternelle, cette vigile de prière aux pieds de Notre Dame de Montserrat. Il est très vif en moi le souvenir des fois que moi-même et quelqu'un de mes frères moines, avons partagé la célébration à Halles-sous-les Côtes soit à l’église qu’au calvaire en bord de forêt ainsi que le pèlerinage à Notre Dame d’Avioth. Veuille la Très Sainte Vierge vous bénir et aussi à l’Église de Perpinyà et à son évêque Mons. Norbert Turini présent parmi nous.

Sí. Refugiem-nos sota la protecció de la Santa Mare de Déu, que no desoeixi les nostres supliques en les nostres necessitats; que en tots els perills ens deslliuri sempre, ella que és Verge gloriosa i beneïda (cf. Sub tuum praesidium).