URC

La sala d’actes del barceloní Col·legi Padre Damián Sagrados Corazones obria les seves portes el matí del dissabte 21 d’abril per rebre molts amics de la centenària Revista 21. Religiosos dels Sagrats Cors, membres de la comunitat educativa de l’escola, subscriptors de la revista i periodistes de diferents mitjans es van unir a aquesta festa, marcada per un ambient familiar i d’alegria. Com ambientació hi havia a la sala d’actes del centre una exposició de portades del recorregut de “Reinado Social” a 21.

El pretext per dur a terme aquesta conversa entre amics no podia ser més adient: com comunicar la fe en temps del Papa Francesc? I com no podia ser d’una altra manera, els participants en aquesta taula rodona, d’allò més destacat del panorama nacional a nivell de comunicació religiosa. L’acte va començar amb unes paraules de Fernando Cordero, director de la Revista 21. Després de fer un petit homenatge a la figura del Pare Calasanz, religiós i mossèn dels Sagrats Cors i visionari fundador de la revista; va voler també recordar la inspiradora i evangèlica figura de San Damián de Molokai, tan present a les portades, els articles i, sobretot, a l’esperit de la revista al llarg d’aquest segle de vida. També va advocar  per un periodisme en “xarxa”, on els diferents mitjans van de la mà i es recolzen.

Francesc Rosaura, director de Signes dels temps de TV3, no va poder assistir a l’acte, però es va fer present a través d’un vídeo en què afirmava que 21 no és una “revista de sagristia”  i que és capaç de tractar temes molt diversos d’una forma sempre positiva, quelcom lloable en aquests temps en què, sovint la polèmica i allò negatiu copsen els titulars.

A continuació el fundador del portal Aleteia i antic alumne del col·legi Sagrados Corazones de Miranda d’Ebro, Jesús Colina, va voler subratllar la sintonia existent entre 21 i el Papa Francesc. Per al recent premi ¡Bravo! De comunicació, la revista és un punt de trobada entre creients i no creients marcat per una actitud oberta i d’acollida, que són precisament dues de les característiques més evidents del discurs de Francesc.

La periodista Míriam Díez, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, va defensar en la seva intervenció la necessitat d’escoltar la gent per entendre què és allò que hem de comunicar. En aquest mateix sentit es va pronunciar el periodista de La Vanguardia Iñaki Pardo, que va insistir en què la comunicació religiosa tot sovint peca de ser autorreferencial, oblidant-se que són les històries de les persones, és a dir, el factor humà, allò que realment interessa a la gent. Justament això és la clau de la viralitat d’algunes informacions com la recent noticia del Papa Francesc fent una abraçada a un nen orfe.

La intervenció de Jordi Listerri,  director del portal Catalunya Religió¸ va remarcar la manera que té el Papa de connectar amb la gent a través de gestos senzills, en què es revela la seva preferència pels qui pateixen i a través dels quals aconsegueix cridar l’atenció dels que cerquen. Seguint amb aquesta mateixa idea, Joan Andreu Parra, redactor del seminari Catalunya Cristiana, va advocar per un periodisme en què les noticies prefabricades es deixessin en un costat per donar més pas al testimoni i l’anunci per ser fidel a allò que és genuí del periodisme cristià, sense por a aixecar la veu i projectar una mirada de fe a sobre els diferents temes d’actualitat, fins i tot, fora de la zona de confort dels mitjans cristians. Per fer això, segons l’escriptor i col·laborador de 21,  Josep Otón,  no s’ha d’oblidar que a vegades Jesús no feia servir un llenguatge explícitament religiós, sinó que feia servir un discurs més universal. Per això es creu que és necessari adaptar el llenguatge per fer-lo més intel·ligible a tantes persones que a dia d’avui ja no empren les categories que tradicionalment es mou el discurs religiós.

Al llarg del diàleg, tots van estar d’acord en la necessitat de treballar en equip i que els diferents mitjans de comunicació religiosa es donin la mà mútuament.. Per a Jesús Colina, la comunicació és el cim de la comunió, no només en l’àmbit periodístic, sinó en qualsevol moment i lloc. Quan això passa es contribueix a l’evangelització, que és l’objectiu de la missió del creient, a través del testimoni de l’amor (“ en això coneixeran que sou els meus deixebles, en què us estimeu els uns als altres”). En paraules de  Míriam Díez, només així “ El periodisme religiós, que és una minoria creativa, aconseguirà ser significativament innovador”.

Al final de l’acte Fernando Cordero va cedir la paraula a un alumne del col·legi que cursa segon d’ESO perquè compartís la seva opinió. El jove va expressar que li havia cridat molt l’atenció l’elevadíssim seguiment que tenen els perfils del Papa a les xarxes socials. La seva resposta va evidenciar com la presència a les xarxes és un mitjà per arribar als més joves i a aquells que estan més allunyats de la fe.

I després de la foto de família a l’escenari de la sala d’actes, el Col·legi va oferir un aperitiu en el qual es va seguir parlant de 21, de Francesc, de la comunicació religiosa i d’aquelles històries personals que suposen el factor humà. Una bonica forma de brindar per l’aniversari d’una revista que ha sabut mantenir-se jove en tots els aspectes i actualitzar-se per seguir fent allò,  l’actualitat amb una mirada de fe.