URC

Una jornada de celebració i reivindicació per totes les persones treballadores. Des de la Delegació de Pastoral Obrera de Barcelona, com cada any, volem celebrar i reivindicar la realitat, cada vegada més precària, en el món del treball que està posant a moltes persones en una situació de vulnerabilitat . 

Us convidem a la Vetlla de Pregària que hem organitzat des dels moviment obrers cristians. Serà el proper divendres 27 de maig a les 19:30h a l'Església de Santa Madrona (c. Tapioles 10  ·  Metro Paral·lel, Bus 21, D20, H14 i el V11).

VEURE

A casa nostra, els polítics no es cansen de proclamar la recuperació econòmica del país i el manteniment del creixement econòmic. Aquesta veritat n’amaga una altra: el creixement de la desigualtat i el deteriorament de les condicions laborals i de vida de molts treballadors i treballadores.

Sí, la recuperació econòmica s’està distribuint injustament, essent la classe treballadora (amb treball o a l’atur, en situació de jubilació, en l’economia submergida, sense papers...) qui suporta la pitjor part de la situació.

Novament cal tornar a denunciar les condicions laborals de les persones treballadores i la fragilitat, o sovint la vulneració, dels drets laborals: l’atur, la temporalitat, el treball a temps parcial involuntari, els falsos autònoms, els sous a la baixa, l’externalització de serveis en empreses multiserveis, les pensions miserables, la bretxa salarial home-dona, la distància salarial escandalosa entre els treballadors i els directius de les mateixes empreses... Totes aquestes qüestions afecten i condicionen la vida de les persones i de les famílies treballadores. Agreujades, a més, per les polítiques socials, també deficitàries, en àmbits tant fonamentals com la sanitat, l’educació, l’habitatge social, la cobertura de jubilació, etc.

JUTJAR

La deriva neolibe­ral ho converteix tot en un mercat, on sobretot el que preval són els beneficis de l’empresa i dels accio­nistes. Cal tornar a aixecar la veu per de­nunciar aquesta deriva i a favor de les per­sones treballadores, sobretot dels qui més pateixen aquestes condicions indecents, que impedeixen desenvolupar la vida com a persones lliures i éssers socials. A més, el futur del treball és una incògnita per l’im­pacte de les noves tecnologies i el seu efec­te sobre els que vivim del nostre treball.

Com a treballadors i treballadores cristianes volem afirmar i reivindicar la irreductibili­tat de les persones a mitjans de producció i de consum. Amb Jesús de Natzaret no ens cansem d’afirmar que tota institució hu­mana, com el treball, ha d’estar al servei de les persones i no aquestes al servei del treball i del benefici d’altres (Mc 2,27).

El treball no pot considerar-se com una mercaderia ni com un mer instrument en la cadena productiva de bens i serveis, sinó que, en ser primordial pel desenvolupament, té preferència sobre qualsevol altra factor de producció, incloent el capital.

Papa Francesc

ACTUAR

Creiem que cal lluitar plegats per un treball decent per a tothom, en correspondència a la dignitat de les per­sones. Per això fem les nostres propostes i reivindicacions. Cal:

 

§  Garantir uns salaris justos que perme­tin viure amb dignitat. Cal acabar amb la bretxa salarial, tant a nivell de gènere com a nivell generacional, així com redu­ir substancialment la diferència entre els sous més alts i els més baixos.

§  Aconseguir que el Salari Mínim Inter­professional sigui de 1000 €, segons el criteri de la UE.

§  Assegurar unes jubilacions dignes.

§  Denunciar l’obstaculització de la Renda Garantida Ciutadana i demanem la seva implementació ja.

§  Assegurar la defensa dels drets labo­rals davant la nova configuració del treball que s’està donant per les noves tecnologies.

§  Impulsar l’economia social solidària (cooperatives, empreses d’inserció...) com a veritables alternatives

§  Modificar la Llei d’estrangeria, per pos­sibilitar que les persones treballadores immigrades tinguin el dret a regularitzar la seva situació sense la condició d’un contracte d’un any, veritable obstacle que ho impossibilita

§  Reduir la jornada laboral mantenint el mateix sou. Treballar menys per treballar tothom. Per uns horaris que permetin una conciliació laboral-personal

§  Vetllar pel pas dels estudis al món del treball. Que s’incorpori a la formació la recerca de feina i els drets laborals en els currículums acadèmics.

§  Potenciar l’autoorganització dels treba­lladors i treballadores, repensant els sin­dicats.

 

I tu,

1. ¿Què afegiries a les situacions de precarietat i vulneració de drets que exposem?

2. ¿Quins signes d’esperança s’estan donant ja en aquesta situació?

3. ¿Què podries fer des de la teva realitat personal? ¿I col·lectivament?