URC

Pilar Rahola va publicar fa un any un article a La Vanguardia que començava així: «Llegeixo l’informe anual que presenta l’organització Puertas Abiertas amb les dades del 2016, i la xifra confirma els pitjors auguris: 215 milions de cristians pateixen una persecució alta, molt alta o extrema per la seva fe.» Aquest article titulat «Persecució silenciada» acabava d’aquesta manera: «La persecució i mort de cristians es produeix davant la indiferència i el silenci de tots. Com si no fossin víctimes. Com si no patissin. Com si no morissin. És el silenci còmplice que gronxa el bressol del botxí.» Pilar Rahola no s’ha quedat en aquest article. Acaba de publicar el llibre S.O.S. cristians, fruit d’una investigació rigorosa iniciada fa dos anys, sense edulcorants, i amb un sentit de denúncia profund. Una lectura totalment recomanable. Tres aspectes a destacar.

Primer, l’òptica del llibre. L’autora no pretén escriure un llibre sobre la fe religiosa ni sobre la transcendència espiritual. La seva mirada es dirigeix als drets fonamentals. Per això, no contempla els cristians per la seva condició religiosa sinó per la seva condició de víctimes, que en són pel sol fet de seguir Crist. Rahola pretén posar al descobert la persecució, la violència i l’assassinat que assetgen els cristians. Víctimes sovint invisibles pel silenci culpable dels que ho veuen i miren cap a una altra banda. Els mitjans dediquen poca atenció a les morts de cristians, la crema d’esglésies, com si es tractés d’una turbulència meteorològica que s’explica sense gaire interès. El crit de les víctimes cristianes es perd en el silenci de la nit, davant d’una indiferència crònica, que permet als botxins actuar amb total impunitat.

Segon, el triangle de l’horror. Rahola defineix així el triangle de l’horror: «On impera la violència, són assassinats; on hi ha tirans, reprimits, i on hi ha llibertat, menyspreats.» Tres escenaris per a un mateix guió. En el nostre cas, el diagnòstic de l’autora no pretén ser políticament correcte: «On hi ha democràcia, la violència i la repressió són substituïdes pel menyspreu i la demonització, especialment per ideologies d’esquerra que converteixen la laïcitat en un intrument de segregació sobretot en països catòlics, probablement perquè molts d’aquests moviments ideològics, més que laics, són furibundament anticatòlics.» N’hi ha prou amb una anàlisi detallada dels mitjans de comunicació. Aquí tenim una peculiaritat afegida: el règim de cristiandat es troba en fase crepuscular i es fa llum un cristianisme de diàspora.

Tercer, els cristians, víctimes al centre de la diana. El papa Francesc va afirmar: «Estic convençut que la persecució contra els cristians avui és més forta que en els primers segles de l’Església.» Hi ha estudis sobre aquesta realitat, que val la pena conèixer. La lectura del llibre de Pilar Rahola abona aquests plantejaments i permet situar aquests punts en una reflexió més àmplia, no per quedar-s’hi, sinó per estimular una actitud solidària amb les víctimes.

Lluís Serra Llansana