URC

Les relacions entre religiosos/es a casa nostra són bones. En casos, molt bones. Existeix un autèntic sentit intercongregacional que s’enforteix de dia en dia i que s’expressa en projectes compartits o en reunions intercomunitàries. L’URC (Unió de Religiosos de Catalunya) és un escenari on conflueixen molts elements vitals de les congregacions. Les assemblees generals, les jornades de formació i diversos programes van en aquesta línia. Les celebracions de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada són un bon reflex d’aquest esperit que ens uneix. Hi ha amistat, però no és un club d’amics. Si alguns religiosos o religioses, si algunes congregacions o instituts no entenenguessin les arrels de les relacions mútues fàcilment podrien tancar-se en un bombolla i afeblir la fortalesa dels lligams que ens uneixen. Reduir la vinculació a tenir una bona relació amb els bisbes, fer-se presents a les seves convocatòries, però allunyant-se de la mutua col·laboració entre religiosos/es seria amputar la plenitud de participació eclesial, que la mateixa Església ens recorda com un punt clau. A l’inrevés també seria una errada, com és evident. L’URC és conscient que s’ha de vetllar en les dues direccions sense prescindir-ne de cap. Alguna congregació que no s’inculturi de manera suficient i veritable a casa nostra pot tenir la tendència a aflebir les relacions horizontals entre congregacions.

Voldria presentar una reflexió sobre tres punts: a) les Conferències de Superiors Mayors; b) la mutua relació entre bisbes i religiosos, i c) la mutua col·laboració entre religiosos.

1.    Les Conferències de Superiors/res Mayors
No són un grup empresarial, sinó un impuls de la vida religiosa, erigit canónicament, pel Concili Vaticà II. Qui dóna consistencia a aquestes Conferències és el mateix Vaticà. No es tracta d’iniciatives particulars, sinó d’un reconeixement oficial d’una realitat carismàtica. El núm. 23 del document conciliar Perfectae Caritatis, signat a Roma pel papa Pau VI el 28 de octubre de 1965, ho diu ben clar:

Han de fomentar-se les Conferències o Consells de Superiors Majors erigits per la Santa Seu, que poden contribuir en gran manera a aconseguir més plenament la fi de cada Institut, al foment d'un compromís més eficaç pel bé de l'Església, a la més equitativa distribució dels obrers de l'Evangeli en determinat territori i també a l'estudi dels problemes comuns als religiosos, establint la convenient coordinació i col·laboració amb les Conferències Episcopals pel que fa a l'exercici de l’apostolat.

L’URC (Unió de Religiosos de Catalunya) aplega a nivell de territori català superiores i superiors majors, abats i abadesses, priores i priors, delegades i delegats permanents de congregacions amb presència a casa nostra, com una expressió regional de la realitat de CONFER. Per aquest motiu, la participació de totes les congregacions és del tot desitjable, seguint l’esperit del Concili Vaticà II. Cap no pot sentir-se exclosa com si les Conferències de Superiors/es Majors no fossin de la seva incumbència. L’assistència i la participació són claus per fer de la vida religiosa un testimoniatge de fraternitat cristiana.

2.    La mutua relació entre bisbes i religiosos.
A partir del document conciliar Perfectae Caritatis, la Sagrada Congregació per als Religiosos i Instituts Seculares i la Sagrada Congregación per als Bisbes van signar conjuntament un document sobre “Criteris pastorals sobre relacions entre bisbes i religiosos a l’Església” el 14 de maig de 1978, a cárrec del cardenal Sebastià Baggio, prefecte de la Sagrada Congregació per als Bisbes i el cardenal Eduardo F. Pironio, prefecte de la S.C.R.I.S. En una assemblea plenaria mixta prèvia a la redacció del document, bisbes i religiosos van tractar les següents qüestions:

a) què esperen els Bisbes dels Religiosos; b) què esperen els Religiosos dels Bisbes; c) quins mitjans poden ser utilitzats per obtenir una coordinació fecunda entre Bisbes i Religiosos a nivell diocesà i a nivell nacional i internacional.

El document dona moltes pistes d’actuació conjunta i d’enfortiment d’aquestes relacions mútues. L’URC en periodicitat biennal té reunions amb el plenari de Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense. Tres vegades a l’any es reuneix el SIRBIR (Secretariat de Relacions entre Bisbes i Religiosos) on hi participen sis persones: el bisbe representant de la CET, actualmente el bisbe de Vic, els delegats episcopals de Vida Consagrada de Tarragona i Barcelona i la presidència, vicepresidència i secretaria general de l’URC. Els organismes hi són. El clima sempre és constructiu. Aquestes relacions entre bisbes i religiosos s’han de cuidar, perquè són molt importants. Cal recordar que la Conferència Episcopal Espanyola va elaborar un document titulat “Iglesia particular y Vida Consagrada. Cauces operativos para facilitar las relaciones mutuas entre los obispos y la vida consagrada de la Iglesia en España”, aprovat a la CI assemblea plenària de la CEE, celebrada del 15 al 19 d’abril de 2013.
El document vaticà de 1978 està en fase de revisió per actualitzar-lo a nivell universal.

3.    La mutua col·laboració entre religiosos
El document vaticà de 1978, en el seu núm. 21, parla explícitament de la mútua col·laboració entre religiosos. El text diu:
Dins de l'àmbit de la vida religiosa la Santa Seu erigeix, a nivell local o universal, les Unions de Superiors Majors i Generals (cf. PC 23; REU 73, 5), les quals, com és evident, són diverses per naturalesa i autoritat de les Conferències Episcopals. Doncs la seva fi primària és la promoció de la vida religiosa inserida en la missió eclesial. La seva activitat consisteix a oferir serveis comuns, iniciatives fraternes, propostes de col·laboració, respectant naturalment l'índole pròpia de cada Institut. Amb això s'aconseguirà, sens dubte, oferir també un ajut preciós en el plànol de la coordinació pastoral, si es realitza periòdicament una revisió de tota la manera d'obrar i, sobretot, si s'afavoreixen les relacions entre les Conferències Episcopals i les Unions de Superiors Majors, segons les normes emanades per la Santa Seu.

El contingut és clar i explícit.  La crida ressona en el nostre interior. No podem tancar-nos dins de les nostres congregacions i desentendre’ns de la resta, com si no anés amb nosaltres. L’URC representa un marc idoni per a aquesta col·laboració intercongregacional. No és un tema menor. Per això sempre s’invita a totes les congregacions a participar activament en projectes i serveis comuns, en iniciatives fraternas i en propostes de col·laboració. El testimoniatge intercongregacional és un signe meravellós de la força de l’Esperit en el si de l’Església.

La vida religiosa és un díptic.
Fomentar les relacions amb els bisbes i enfortir les relacions entre les mateixes congregacions són dues realitats indisociables. Si només atenem els uns o els altres es trenca el díptic i es perd aquest alé magnífic del Concili Vaticà II. Els reptes que tenim el davant no permeten prescindir de ningú. Ningú és indispensable, però tots som necessaris per fer que la Paraula de Déu sigui anunciada arreu. En el nostre cas, a través d’una vida religiosa oberta a la col·laboració i al diàleg.

Lluís Serra Llansana