URC

Lluís Serra Llansana

El divendres 16 de febrer, els bisbes de les diòcesis catalanes van publicar una nota sobre els esdeveniments polítics i socials produïts durant els darrers mesos a Catalunya. Els bisbes firmen per unanimitat un text que mira a la realitat de cara. Cal recordar que exactament la meitat dels bisbes titulars han nascut fora de Catalunya i que l’altra meitat han nascut dins. Han sabut assolir un punt de trobada que està per sobre del seu origen territorial. Són coneixedors que només pel fet d’escriure la nota pot rebre crítiques d’uns sectors o d’uns altres. Voler-les evitar submergint-se en el silenci seria trair la seva missió. Destaco cinc aspectes.

Primer, reconeixen l’existència d’un problema polític de primer ordre que obliga a buscar una solució justa acceptable per a tothom. Molta gent no ho ha volgut veure. Problema durant anys ignorat. Pecat d’omissió. Reducció pels mitjans a un suflé. Clavegueres. Brigada Aranzadi. Politització de la justícia. Fins a l’1 d’octubre. Després: violència, 155, presó, percepció de venjança, denúncies, eleccions, Sixena, lluita electoral… Com buscar una solució justa acceptable per a tothom, tal com demanen els bisbes?

Segon, demanen la formació d’un nou govern de la Generalitat. Formació difícil, perquè les eleccions van comportar uns resultats inesperats. S’ha volgut corregir amb altres mesures el veredicte de les urnes. Presó i exili. Gairebé mil persones investigades. Escapçar partits i organitzacions socials. Entre els independentistes, també sorpresa. Lluita de poder. Legitimitat o autonomisme. Ara immersió lingüística. Escenari complicat. Cal formar govern, segons les regles, o te’l formen.

Tercer, esmenten la qüestió concreta de la presó preventiva. Demanen una reflexió serena sobre aquest fet. El món del dret clama al cel per l’ús actual de la justícia. I encara no sabem què passarà en els propers mesos. El papa Francesc va parlar ben clarament sobre la presó preventiva en un discurs del 2014. La concòrdia s’allunya com més s’intensifica la pressió judicial. El Tribunal d’Estraburg té els seus terminis, però s’albira una desautorització d’aquestes pràctiques portades a terme.

Quart, defensen la legitimitat moral de les diferents opcions sobre l’estructura política de Catalunya. Anoten condicions: que aquestes opcions respectin la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i siguin defensades de manera pacífica i democràtica. No tanquen portes. Afronten aquest punt, gens fàcil. L’opció guanyadora com a majoria parlamentària a les passades eleccions actua de manera pacífica i les seves propostes es poden sotmetre a una votació democràtica.

Cinquè, demanen que els catòlics siguin instruments de pau i reconciliació. Subratllen que convé «pregar al bon Déu per la pau i la justícia a Catalunya». Hi ha diferents opcions polítiques entre els catòlics. Com podem ser instruments de pau i reconciliació? Si no ens elevem a un pla superior a la polarització i a la batussa política, aquesta petició no podrà ser atesa.