URC

Un any més, en aquesta festa de la Presentació del Senyor, l’Església ens invita a celebrar la Jornada Mundial de la Vida Consagrada. En la celebració d’avui fem memòria de la plena consagració de Crist a l’obra del Pare, tan ben expressada en les paraules del salm “heus ací que vinc a fer la vostra voluntat”. Nosaltres, religiosos i religioses, membres d’Instituts seculars, verges consagrades i altres formes de vida consagrada, volem viure la nostra vida amb aquesta disposició d’esdevenir com Crist ofrena lliurada completament a Déu i als germans.

El lema d’enguany és “La vida consagrada, trobada amb l’amor de Déu”. Certament va al nucli i origen de la nostra vida cristiana i consagrada que, com va dir el Papa Benet i ha repetit el Papa Francesc no comença «per una decisió ètica o una gran idea, sinó pel trobament amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida».. Però segons com, en l’agitat context polític i social que vivim, especialment a Catalunya i Espanya, i sobretot si ens el mirem des de les víctimes, semblaria que parlar de “trobada amb l’amor de Déu” ens situï en una espiritualitat molt elevada, però allunyada dels reptes tan complexos que afecten la convivència, la justícia, la política, l’economia... Certament aquesta pot ser una temptació de la nostra forma de vida i de la nostra espiritualitat, però n’hi ha prou amb llegir l’Evangeli per adonar-nos de seguida què va significar per Jesús la seva trobada quotidiana amb l’amor del Pare, conreada cada dia en estones llargues de silenci i oració. Sense dubte no el portà a allunyar-se de les persones i dels seus problemes. Ben al contrari el portà a ser transparència i instrument d’aquest amor de Déu, especialment envers els més necessitats de bones notícies: els pobres, els malalts, els exclosos, els pecadors... Impulsat per l’Esperit, amb paraules i accions, amb anuncis i denúncies, sobretot amb trobades personals transformadores, va anar construint el seu Regne d’amor, de justícia i de pau.

Les persones consagrades tenim l’especial responsabilitat de donar un testimoni joiós d’aquesta doble experiència: la de trobar-nos amb l’amor de Déu, font i origen de la nostra vocació i consagració, que hem de conrear cada dia i, com a conseqüència, la de lliurar-nos generosament i arriscadament als més necessitats d’estimació, de dignitat, de justícia. Ens els moments que vivim això ens farà impulsors del que el Papa Francesc anomena “cultura del trobament en la pluriforme harmonia” i ens permetrà generar espais de diàleg, fraternitat, reconciliació i col·laboració entre persones i col·lectius plurals, anant més enllà d’esquemes ideològics i posant sempre en el centre la persona i la seva dignitat de fill/filla estimat del Pare.

Desitjo de cor que la renovació que avui farem del nostre compromís davant l’Església ens esperoni a viure amb goig la nostra forma de vida cristiana al servei de tots els fills i filles de Déu, germans nostres.

P. Màxim Muñoz i Duran, cmf

President de l’URC