URC

El Monestir de les Avellanes ha presentat avui la placa laudatòria dedicada a l’abat Jaume Caresmar, després de ser restaurada. L’obra d’art, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, torna a lluir ara al seu lloc original, l’església del monestir.

L’escultura d’alabastre va ser retirada fa uns mesos per ser sotmesa als processos de restauració i conservació, que han estat realitzats pel restaurador Ramon Solé, amb el suport del Centre de Restauració Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya i la comunitat Marista de Les Avellanes.

El procés de restauració ha tingut un doble objectiu: restaurar i posar en valor aquest patrimoni històric i artístic i retornar-la al seu lloc original, damunt de la sepultura de l’abat Jaume Caresmar, coincidint amb el 300 aniversari del seu naixement.

La placa laudatòria és l’obra artística més rellevant del s. XVIII al Monestir de les Avellanes. Època en que l’abadia visqué una gran esplendor gràcies a l’Escola Històrica de les Avellanes, formada per monjos erudits que feren del Monestir de les Avellanes un dels centre de referència més importats de la Il·lustració a la Catalunya del s. XVIII.

Informació complementària del procés de restauració

Durant els mesos de novembre i desembre de 2017, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya va portar a terme al monestir de Sta. Maria de Bellpuig de les Avellanes, el procés de conservació i restauració de la placa laudatòria del Pare Jaume  Caresmar.

Descripció historicoartística:

La placa, esculpida en alabastre, és de forma circular. Ocupa la part central  una cartel·la escrita en llatí on s’elogia la figura del Pare Jaume  Caresmar. Els alts relleus que hi han esculpits al voltant del camp epigràfic, fan referencia a objectes que simbòlicament sintetitzen la dimensió acadèmica i religiosa d’aquest abat il·lustrat Premonstratenc. Aquesta obra fou encarregada l’any 1802 pel Pare Jaume Pasqual, successor de Caresmar en la trona abacial, als escultors de Montblanc Josep i Ramon Belart. És de les poques obres valuoses que s’han conservat al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes després de la dispersió del  seu riquíssim fons  artístic arran la desamortització de Mendizábal.

En un origen aquesta placa estava ubicada dins l’església conventual just sobre el lloc on estava enterrat Jaume Caresmar. Posteriorment i amb motiu de les diverses obres que es van portar a terme dins l’església , la làpida va iniciar un periple intern que la va portar a estar emplaçada en diversos indrets del monestir.

Procés de conservació i restauració:

L’últim i més recent, va ser en el claustre, emplaçament gens adequat  per a la conservació de la placa d’alabastre a causa de la reiterada  exposició d’aquesta a l’acció dels agents climàtics i a l’elevat contrast que hi ha entre la temperatura i humitat dels mesos d’hivern amb la dels mesos d’estiu. Endemés la gran quantitat de dipòsits i brutícia acumulats sobre els relleus escultòrics amagaven l’existència de restes de policromia. Per tant es va veure convenient de retirar la placa del mur nord del claustre, sotmetre-la a un procés de neteja i emplaçar-la de nou a l’interior de l’església en un indret proper al que havia estat el seu lloc original. Abans de procedir a l’extracció de la placa es van treure mostres representatives de suport i policromia i es va realitzar el test de neteja.

Durant el  procés de neteja s’ha alternat, per una banda, la utilització d’un sistema  aquosos mitjançant l’aplicació d’un buffer  pH 7 gelificat amb Agar- Agar amb la finalitat de  retirar l’acumulació de brutícia superficial així com un repintat blau fet amb un tremp de mala qualitat aplicat a finals del XIX . Per d’altra  es van utilitzar dissolvents per eliminar restes d’una resina aplicada com a protectiu. Aquesta intervenció ha permès descobrir les restes de policromia original que encara conservava la placa com el daurat, utilitzat en la decoració  del fons de l’orla que envolta la cartel·la laudatòria així com les restes de negre i blau utilitzats per potenciar la visibilitat de  les incisions epigràfiques fet que facilitat notablement la visualització i lectura del text.