URC

Quina incidència té la tecnologia en la vida comunitària en els diferents formats: famílies, comunitats religioses, amistats? Els canvis vertiginosos que hem experimentat en aquests darrers anys gairebé ens fan oblidar com era la vida sense tants artefactes. Ens sembla retornar a una època gairebé prehistòrica. Els joves no saben com funciona un telèfon de disc. Les cabines han desaparegut pràcticament dels espais públics. Podem pensar, a més del telèfon, en la ràdio, la televisió… Abans ocupaven espais comunitaris. Un telèfon per comunitat, una màquina d’escriure per comunitat, una ràdio per comunitat, un televisor per comunitat. Avui cada persona té el seu telèfon, la seva ràdio (o diferents transistors), la seva televisió a través del mòbil o de l’ordinador, que aquest sí que acostuma a ser individual. Les biblioteques comunitàries esllangueixen. Cada persona té les seves preferències. Fins i tot queda la possibilitat dels llibres digitals. La bústia de cartes ja no és col·lectiva, sinó que cadascun obre el seu correu electrònic sense necessitat de sobre ni segells. La tecnologia té possibilitats immenses i serveix de gran ajuda per a la vida quotidiana, però no està exempta de riscos. Ara en subratllo només tres.

Primer, reclusió en l’esfera individual. La comunitat deixa de ser l’espai de preferència i satisfacció de moltes necessitats, perquè la tecnologia les resol de manera individual. La comunitat, configurada pels pròxims, perd consistència. No he de consultar amb ningú per veure un programa de televisió, per sentir un programa de ràdio, per despenjar el telèfon. Trio els programes al meu gust, a la carta, a l’hora d’emissió o quan tinc temps disponible. Si la tecnologia enforteix la personalització, que està integrada en la vida comunitària, el resultat és bo. Però corre el risc d’atendre l’individu, que s’allunya del col·lectiu per tancar-se en les seves preferències.

Segon, prioritat del que és virtual sobre el que és presencial. La presència es defineix per l’aquí i l’ara. El que és virtual trenca el concepte d’espai i de temps. Només cal observar una reunió comunitària o un dinar en grup per adonar-nos que n’hi ha prou amb un WhatsApp perquè el mòbil es converteixi en una nau transportadora a altres espais potser a centenars o milers de quilòmetres, o a un altre temps indeterminat. Es perd així la presència, l’atenció, la consciència. S’encén el llum vermell de l’ocupat i la comunitat deixa de ser el punt de trobada. El que és proper s’allunya de manera imperceptible.

Tercer, la tecnocràcia i la transcendència s’exclouen mútuament. Jordi Pigem esmenta en el seu llibre Àngels i robots aquesta frase del psiquiatre Joel Kovel: «La tecnocràcia en l’afany de digitalitzar i manipular-ho tot no pot acceptar allò intangible.» La interioritat, l’espiritualitat… decauen o es deixen fascinar pels avenços de la tecnologia. Em va cridar l’atenció la resposta d’un imam sobre què l’atreia d’Occident: «Res, a excepció de la tecnologia.» Conservem la peanya i hem canviat el referent. Ja no és Déu, sinó els diners i la tècnica.

 

Lluís Serra Llansana